Entrevista a Agar Farrés Garcia, jugadora de bàsquet becada per la Colorado Spring University
Soc l’Agar Farrés Garcia, tinc disset anys. Vaig néixer a Igualada, visc a la Torre de Claramunt i fins ara he estudiat a l’institut Molí de la Vila de Capellades. Aquest agost aniré als Estats Units becada per jugar a bàsquet i estudiar a la Colorado Springs University
Per què et planteges anar quatre anys a viure als Estats Units?
És una bona oportunitat de millorar el meu nivell de jugadora de bàsquet i també d’estudiar en una Universitat americana i per millorar el meu nivell d’anglès.
Tens una beca de quatre anys de la Universitat de Colorado Springs.
La tinc com a jugadora de bàsquet però per renovar-la he de tenir un bon nivell acadèmic a la Universitat.
Fins ara has jugat al equip Almeda de Cornellà. Com ho ha fet la Universitat de Colorado per veure’t i decidir becar-te?
Fa dos anys, després de guanyar el Campionat d’Espanya de Cadets de segon any, vaig entrar en una agència especialitzada en promocionar esportistes a les universitats americanes. A partir dels vídeos penjats en una plataforma, la Universitat de Colorado Spring em va oferir una beca de quatre anys.
Com ha anat la lliga de bàsquet amb l’Almeda?
Ha estat un any molt difícil per les dificultats d’entrenament i de partits. Hem guanyat el Campionat de Catalunya i hem quedat terceres del campionat d’Espanya.
Defenses o ataques?
Soc més aviat defensora però sé buscar-me una situació d’atac i quan puc puntuo. Jugo d’ala-pivot.
El teu pare ha estat president del CB Igualada, club on vares començar. Com és que no hi has continuat?
El pare en va ser president quan jo era molt petita. Fa tres anys, després de jugar amb l’Igualada, vaig tenir l’ocasió d’anar a l’Almeda on podia millorar molt. Els pares varen veure que el sacrifici d’anar a entrenar a Cornellà valia la pena i així ha estat.
D’on et ve la vocació basquetbolística?
Evidentment del meu pare. Des de petita hi he jugat. Soc molt competitiva.
Ets a punt de fer divuit anys. A Colorado, viuràs amb una família o en una residència d’estudiants?
A la residència d’estudiants de la Colorado Springs University. Els nostres divuit anys aquí són els vint-i-un d’allà pel que fa a la compra d’alcohol, però en canvi als setze ja es pot conduir. Tot plegat és molt diferent però el meu objectiu és estudiar i jugar a bàsquet.
Per què a Colorado?
Quan em varen donar la beca vaig veure que la Universitat m’agrada, els horaris d’entrenament i estudi em van molt bé…. Si no m’hagués agradat la universitat no hi aniria.
En quin moment de la teva vida decideixes que vols anar a estudiar i jugar bàsquet als Estats Units?
Fa dos anys. El nivell del bàsquet femení català és més alt que el dels Estats Units i això ens obre les portes als equips universitaris d’allà.
Per mantenir-te la beca què es valorarà: l’èxit esportiu o l’universitari?
L’èxit esportiu, però per valorar-te, has de tenir un bon nivell estudiantil durant tot el curs. No pots ser bon jugador si no ets també un bon estudiant. Tot i que la continuïtat de la beca dependrà dels èxits esportius.
Què hi estudiaràs?
He fet batxillerat científic a l’Institut Molí de la Vila de Capellades i a Colorado he vist que fan la carrera d’International Bussines que aquí no es fa.
Què et varen dir a l’Almeda quan els vas dir que marxaves?
Em varen felicitar. De fet som diverses jugadores les que marxem fora.
Et faria il·lusió tornar a Catalunya per jugar amb un equip de màxim nivell?
Segur que sí, però és molt aviat per pensar-ho. Tinc davant un repte molt gran i és on estic centrada.
Recordes el teu primer partit amb públic fent pressió des de les grades?
El primer partit amb l’Almeda. Quan hem jugat sense públic l’he trobat a faltar.
Quantes hores al dia dediques al bàsquet?
Tres hores diàries a les quals he hagut de sumar tres hores més de tren. Als Estats Units segurament que entrenaré més hores, sense invertir tant de temps perquè les instal·lacions de la Universitat estan molt ben situades i tot són facilitats.
