Ahir, dijous 29 de febrer i fins el 2 de juny, es podrà visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya l’exposició Passió d’antic. Donació Esteve Estival, una acurada tria d’un total de 143 objectes arqueològics donats per la família del senyor Estival i que ara s’exposaran el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
La mostra, de naturalesa molt especial, compta amb peces singulars que van des del segon mil·lenni aC fins al segle XVI dC i abasten una àmplia procedència: prehistòria i protohistòria, món romà, tardoantiguitat i visigots, i món islàmic i medieval. Petits objectes plens de vida, que el MAC ha restaurat i incorporat a la seva col·lecció.
Es tracta d’una col·lecció d’exemplars metàl·lics -de ferro, bronze, coure o plom- de funcionalitats molt diverses, com ara arnesos de cavall, creus i talismans o revestiments decoratius.
Esteve Estival Masclans va ser un col·leccionista igualadí que durant tota la seva vida va anar trobant i adquirint objectes antics que van conformar una extensa mostra que la seva família ha volgut fer-ne donació al Museu Arqueològic de Catalunya i que ara podrà conèixer tothom qui visiti l’exposició.
Parlem amb Esteve Estival Yani, fill d’Esteve Estival Masclans
“El somni del pare s’ha fet realitat i la seva col·lecció estarà exposada en un museu”
Hem parlat amb l’Esteve, fill de l’Esteve Estival, qui ens ha fet cinc cèntims de la passió del seu pare pels objectes antics i de tot el procés de la donació de la seva col·lecció al MAC.
D’on li va venir l’interès al teu pare per col·leccionar peces antigues?
Des de sempre a casa hem tingut antiguitats de tota mena: ceràmica catalana, mobles, talles, art sacre…
El pare sempre havia sigut molt curiós i aquesta col·lecció d’arqueologia més o menys s’inicia als anys 30 quan rep una herència familiar que constava d’una sèrie de peces arqueològiques antigues. En principi l’arqueologia no era el tema que més li interessava, però al cap del temps se li va despertar la curiositat i va començar a treballar-la, fins a convertir-se en una petita obsessió. I va anar adquirint diversos objectes, durant viatges o bé subhastes, fins arribar a una col·lecció de més d’un miler de peces que tenia guardades i classificades en un museu, a casa. Hi dedicava hores, era el seu hobby.
Malgrat que ell era autodidacte, tenia una àmplia col·lecció de llibres d’arqueologia molt interessant i estudiava constantment sobre el tema. Hi passava moltes hores, era la seva passió, i per això el títol de l’exposició és Passió per l’antic.
Què podrà veure qui visiti l’exposició?
El Museu Arqueològic, de la donació del meu pare en va fer una selecció de 143 objectes que són els que es podran veure a l’exposició i que complementaran la col·lecció del MAC i alguns s’incorporaran a l’exposició permanent del Museu. Les peces de l’exposició van des del segon mil·lenni aC fins al segle XVI dC i abasten una àmplia procedència: prehistòria i protohistòria, món romà, tardoantiguitat i visigots, i món islàmic i medieval. Són peces de la vida quotidiana, hi trobem per exemple daus, fíbules, instrumental mèdic, hams de pesca, sivelles, graelles de cuinar, amulets… I el més bonic és que amb la restauració de les peces han sortit coses que no ens esperàvem: pàtines daurades o petites inscripcions que han servit als restauradors poder-les comparar amb altres peces d’altres museus i així poder datar-les de manera fiable. El resultat ha donat peces molt interessants que el visitant podrà veure.
Quina és la procedència de les peces de la col·lecció?
El pare anava a subhastes, a comerços especialitzats… on adquiria els objectes que li interessaven, tot de manera lícita, perquè bé sabem que el tema de les antiguitats és delicat. Totes les peces que tenia el meu pare tenen una escriptura de propietat on hi ha tota la traçabilitat de la peça.
Moltes vegades la troballa d’una peça era fruit de la sort, i a ell l’apassionava aleshores, agafar la peça, esbrinar què era, gratar per intentar posar-la en un espai de temps.
Per què vàreu decidir fer la donació?
La intenció del meu pare era que totes aquestes peces no es quedessin dins de caixes, sinó que la gent les pogués gaudir-ne com les gaudíem nosaltres i això és el que vam fer. Vam estar durant molts anys parlant amb diversos museus i fundacions que volguessin acollir la col·lecció i finalment ens vam posar en contacte amb el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda i ja d’entrada hi va haver molt bona predisposició per acollir les peces. Evidentment ens van dir que totes les peces (més d’un miler), no podrien ser pas exposades, però que farien una selecció, de la qual en van quedar aquests 143 objectes que podem veure ara a l’exposició i que van passar prèviament per un procés de neteja, restauració, estudi i datació de cada una de les peces. Tot va començar l’any 2017 i finalment ara es podrà veure l’exposició.
Com a família estem molt contents que el somni del pare s’hagi pogut fer realitat i per a nosaltres és un homenatge a la seva figura.
Hi ha alguna possibilitat que aquesta exposició es pugui veure algun dia a Igualada?
Bé, en el seu moment vam convidar la directora del Museu a conèixer la col·lecció però com que el nostre és del Museu de la Pell, aquests objectes no hi tenien cabuda. Però ens agradaria que ara que el Museu Arqueològic se n’ha fet càrrec, es pogués fer una exposició itinerant i que aquesta pogués passar per Igualada.
Des d’aquestes ratlles volem expressar el més profund agraïment a totes les persones que han participat del procés, a tot el personal del MAC i a tots aquells que han pogut fer que aquest procés sigui una realitat i que el meu pare hagi pogut, finalment, complir el seu somni.
