Cartes al director
Avís legal: La Veu de l'Anoia publicarà opinions, rèpliques, queixes, suggeriments, fotografies de denúncia, etc., respectuoses amb les persones, entitats i institucions i que siguin d’interès general per a les lectores i lectors. Totes les cartes adreçades a LA VEU han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, DNI i número de telèfon de contacte. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Així, mateix, és important que la llargària de les cartes no sigui excessiva, d’altra manera LA VEU es reserva el dret a no publicar-les. En cap cas no es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades no publicades ni tampoc seran retornades als seus redactors. La veu expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles firmats exposen el parer dels seus autors.
Escriu una carta al director
11 de juny de 2026 a les 16:50 hores

“El ‘delivery’ de la coherència”

Publicitat

Salustiano Monteagudo.-
Sr. Director,
​He llegit amb estupefacció l’article de David Sánchez, “L’esquerra fa pensar, la dreta fa progressar”, publicat en aquest setmanari. Com a professional que es mou en l’àmbit de la gestió, em resulta fascinant —però sobretot preocupant— com l’autor intenta forçar el llenguatge tècnic i els indicadors d’eficiència per justificar el que, a la pràctica, no és més que un ball de cadires i un canvi de jaqueta política de manual.
​L’autor, que fins fa quatre dies defensava les sigles d’ERC, utilitza una analogia informàtica per dir-nos que el “codi” de l’esquerra és molt bonic però que falla en el delivery (l’execució), presentant ara a la dreta com la panacea de la gestió, l’ordre i el progrés. L’autèntic error de sistema (bug), senyor Sánchez, és pretendre que la ciutadania té amnèsia.
​Analitzem els seus propis indicadors de fiabilitat:
​La coherència com a actiu: No es pot lloar la “cultura de la gestió i l’ordre” quan s’abandona un projecte polític a mig camí perquè les lluites internes no han sortit com un volia. Això no és delivery; és, precisament, el que en el món tecnològic s’anomena un system crash personal.
​La fal·làcia de la gestió apolítica: Reduir la política municipal a tres punts genèrics (seguretat, transformació digital i sòl industrial) que signaria qualsevol partit des de l’extrema esquerra fins a la dreta és d’una buidor conceptual alarmant. El progrés no és només “millorar la renda per capita”, sinó com es redistribueix i com s’assegura que ningú quedi enrere. Curiós que algú que es defineix com a “animal polític” redueixi la prosperitat a un mer balanç de resultats privatitzador.
​Dogmatisme invers: L’autor demana menys “nos” dogmàtics i més “sis”, però el seu article és un “no” categòric a tot el que ell mateix representava fa pocs mesos. El vertader “projecte buit” és aquell que canvia d’ideologia segons bufa el vent electoral de cara al 2027.
​La realitat històrica i local ens demostra que la bona gestió no té el monopoli de cap carnet, però la dignitat política sí que requereix un mínim de consistència. Si el codi d’un polític canvia de servidor tan fàcilment per assegurar-se el tir en la propera convocatòria, el producte resultant perd tota la fiabilitat per al consumidor: el ciutadà.
​Ras i curt, senyor Sánchez: en política, com en la informàtica, quan el sistema falla d’aquesta manera, el problema no és del codi de l’esquerra o de la dreta. El problema és de l’analista.

Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: