Salustiano Monteagudo.-
Sr. Director,
He llegit amb estupefacció l’article de David Sánchez, “L’esquerra fa pensar, la dreta fa progressar”, publicat en aquest setmanari. Com a professional que es mou en l’àmbit de la gestió, em resulta fascinant —però sobretot preocupant— com l’autor intenta forçar el llenguatge tècnic i els indicadors d’eficiència per justificar el que, a la pràctica, no és més que un ball de cadires i un canvi de jaqueta política de manual.
L’autor, que fins fa quatre dies defensava les sigles d’ERC, utilitza una analogia informàtica per dir-nos que el “codi” de l’esquerra és molt bonic però que falla en el delivery (l’execució), presentant ara a la dreta com la panacea de la gestió, l’ordre i el progrés. L’autèntic error de sistema (bug), senyor Sánchez, és pretendre que la ciutadania té amnèsia.
Analitzem els seus propis indicadors de fiabilitat:
La coherència com a actiu: No es pot lloar la “cultura de la gestió i l’ordre” quan s’abandona un projecte polític a mig camí perquè les lluites internes no han sortit com un volia. Això no és delivery; és, precisament, el que en el món tecnològic s’anomena un system crash personal.
La fal·làcia de la gestió apolítica: Reduir la política municipal a tres punts genèrics (seguretat, transformació digital i sòl industrial) que signaria qualsevol partit des de l’extrema esquerra fins a la dreta és d’una buidor conceptual alarmant. El progrés no és només “millorar la renda per capita”, sinó com es redistribueix i com s’assegura que ningú quedi enrere. Curiós que algú que es defineix com a “animal polític” redueixi la prosperitat a un mer balanç de resultats privatitzador.
Dogmatisme invers: L’autor demana menys “nos” dogmàtics i més “sis”, però el seu article és un “no” categòric a tot el que ell mateix representava fa pocs mesos. El vertader “projecte buit” és aquell que canvia d’ideologia segons bufa el vent electoral de cara al 2027.
La realitat històrica i local ens demostra que la bona gestió no té el monopoli de cap carnet, però la dignitat política sí que requereix un mínim de consistència. Si el codi d’un polític canvia de servidor tan fàcilment per assegurar-se el tir en la propera convocatòria, el producte resultant perd tota la fiabilitat per al consumidor: el ciutadà.
Ras i curt, senyor Sánchez: en política, com en la informàtica, quan el sistema falla d’aquesta manera, el problema no és del codi de l’esquerra o de la dreta. El problema és de l’analista.
“El ‘delivery’ de la coherència”
Més noticies







