Fundat recentment en tant que una representació territorial de la Joventut Comunista de Catalunya, el Col·lectiu d’Igualada, és una formació de joves que, seguint les pautes originàries de l’organització homònima (un moviment polític de més de cent anys d’història), aplega als diversos membres militants d’Igualada i les poblacions veïnes de Vilanova del Camí, Sant Martí de Tous o Capellades.
Aquest grup de joves que, per davant de tot, considera que el món en què vivim no és just i que un de millor ha de ser possible; des d’unes plurals procedències, és una joventut combativa que es posiciona inscrita en el sòlid llegat de l’ideari comunista bo i gestionant-se i organitzant-se per a servir i/o pal·liar els dèficits econòmics i tantes desigualtats de què són objecte de manera injusta diferents grups socials, a Casa Nostra. És precisament, doncs, un propòsit de servitud el que els empeny a prendre partit, tant des de la lluita obrera, com del territori, i en la vindicació d’un món violeta, per a eradicar qualsevol forma de feixisme; i, de manera solidària, incidir en les mancances més immediates de les persones del seu entorn, des d’una perspectiva de treball i col·laboració amb plataformes i assemblees com la PAH Anoia, Preservem l’Anoia o la Coll@nada.
Paral·lelament, en la línia de contribuir en la divulgació d’assumptes polítics i socials d’una importància inqüestionable, d’un temps ençà han començat a organitzar diverses xerrades i ponències de signe cultural, formatiu i/o divulgatiu, summament necessàries en els temps que corren sobretot a resultes de l’escandalós ascens de la ultradreta i la preponderància o supremacia d’un discurs esfereïdorament reaccionari entre el jovent. En aquest sentit, com a centre d’interès, redescobrir o descobrir en molts casos la trajectòria vital de determinats personatges, autentiques i testimonials figures històriques, que han estat tot un referent en la revolta i contestació social contra qualsevol imposició feixista, apunta a ser la clau per a crear consciència i fer entendre el perill real de retrocés que aquest fenomen suposa. Així, recuperar la memòria i la viva veu d’una de les darreres supervivents dels Camps d’Extermini nazi de Ravensbrück, Neus Català i Pallejà, ha estat un element clau per a dimensionar en quina mesura, als nostres dies, és possible d’articular una societat més justa i democràtica.
En aquest sentit, i responent a aquesta iniciativa, anava encaminat l’acte del passat divendres, 5 d’abril, a les 7 del vespre, al Centre Cívic Nord d’Igualada; una convocació en la qual, prenent com a referent el memorable llegat de la Neus Català i Pallejà i la seva trajectòria vital, les ponents, Elisenda Belenguer i Mercadé, amiga i biògrafa de Neus Català, i la periodista, fotògrafa i membre de la Fundació Neus Català, Carmel·la Planell i Lluís, van presentar públicament, i respectivament, d’una part, un íntim compendi de dades biogràfiques d’aquella gran supervivent del nazisme, i de l’altra, uns apunts històrics sobre els episodis polítics i socials que li va tocar de viure a la Neus. Al capdavall, una àmplia revisió cronològica del llarg itinerari vital d’una gran dona, militant de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya) i cofundadora del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), que es proposava de fer molt més entenedora la vida d’una inequívoca lluitadora, orientant totes aquestes aportacions a partir d’una enfocament viu i actual, amb un llenguatge expressament proper.
Al capdavall, es fa -una i altra vegada- d’obligat esment el compromís que, gràcies a la seva prodigiosa longevitat, va assumir la Neus a traspassar la seva lluita a les noves generacions, tal i com va deixar clar en el discurs de presentació de l’associació nacional de l’Amical de Ravensbrück, a l’any 2006, que ella mateixa va fundar i del qual en va esdevenir la Presidenta d’Honor: “Tot el que faig parteix del jurament que ens férem, en el moment de l’alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats, que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert. Les raons són les mateixes que em van portar a defensar la República, a fer la Resistència a França i a lluitar contra el feixisme: el meu amor per la pau, la llibertat, la tolerància i la justícia social”.
