El poble mana, el govern obeeix!. La frase l’hem escoltada en moltes ocasions, fins i tot en alguna cançó de força seguiment popular, en els darrers mesos. El succeir dels esdeveniments relacionats amb el procés sobiranista ha ajudat molt a que aquesta frase, que deixa entreveure un clar concepte de revolució urbana, agafés alçada a mesura que avançaven les setmanes. Fa algunes edicions ja dèiem que aquesta seria una tardor moguda, i no fa ni quatre dies que ha començat que ja s’albira tot el que es preveia, però no pas a conseqüència de fets procedents de la justícia estatal -que estan per venir-, sinó per accions de casa estant. La majoria independentista al Parlament és fràgil, i molts ja argumenten que això acabarà provocant o bé una improbable moció de censura sobre el president Torra, o una nova -l’enèsima i possible- convocatòria d’eleccions. Mal camí.
A l’Anoia no han estat poques les veus, en les darreres hores, que clamen al cel el penós espectacle protagonitzat tant per Junts per Catalunya com per Esquerra Republicana. L’escenificació contundent d’un panorama que durava de fa temps, ha acabat per fer perdre la paciència de molta gent, i també per provocar un gran disgust a l’independentisme popular. Molts CDR’s de la comarca han expressat a través de les xarxes socials el seu desencant per la situació. Caldrà veure quines conseqüències comporta, perquè en tindran.
És curiós que aquells que clamen per la nova política que diuen inexistent a Espanya, utilitzin eines de la vella política per defensar els seus interessos en el moment més inoportú, just en el primer aniversari d’uns fets en què milers de persones anònimes, sense sigles, van defensar aquest país posant-hi la seva cara. Exigeixen la mobilització popular, però són incapaços de seguir-ne l’exemple.
Que parlin clar, i, si no volen o no en saben, que deixin pas a d’altres. Prou espectacles.
