Amb l’arribada de l’estiu, l’Anoia es troba davant d’una cruïlla decisiva en la gestió i preservació dels seus espais naturals. L’alerta global a Catalunya és evident: més de 340 municipis es trobaven fa uns dies en el nivell alt per risc d’incendis forestals, i les nostres contrades no en són una excepció. Les pluges de l’hivern passat, que en el seu moment van rebre una gran acollida, han deixat una conseqüència complexa: un creixement excepcional de la vegetació i un sotabosc molt espès que, amb l’augment tèrmic estival, es converteix en un polvorí de combustible vegetal llest per cremar.

Cal aplaudir amb optimisme la recent creació de l’Associació de Pastors i Ramaders Extensius de l’Anoia. Aquesta entitat, nascuda amb el propòsit d’impulsar la silvopastura, representa un retorn intel·ligent i sostenible a la saviesa tradicional. La ramaderia extensiva esdevé una eina biològica imprescindible per a la neteja de les franges forestals i la disminució de la càrrega de biomassa. Mantenir viva l’activitat agroramadera al territori no només dinamitza l’economia local, sinó que construeix un escut natural de prevenció des de la proximitat.

Així i tot, la gestió de les nostres muntanyes no pot dependre únicament de les administracions o de sectors concrets. Campanyes preventives com les desplegades per la Diputació de Barcelona són vitals, però resulten insuficients sense una implicació civil ferma. La prevenció dels incendis forestals requereix, de forma imperativa, una profunda conscienciació social.

El bosc no és només un espai d’oci els caps de setmana; és un ecosistema fràgil que demana respecte, prudència i responsabilitat extrema en cadascuna de les nostres accions.

Aquest estiu ens posarà a prova. Evitar la presència del foc demanarà la coordinació de recursos, el suport indefugible a projectes de gestió del paisatge com la nova associació de pastors, i, sobretot, la maduresa d’una ciutadania que entengui que la millor extinció és aquella que es comença a treballar abans que aparegui la primera flama. Protegir l’Anoia és un deure comú que no podem ajornar.