Recordo una nit en què era al llit amb una forta apatia. Un sentiment de solitud i abatiment feia dies que em sotjava. No podia dormir. Suposo que ara que és estiu, que fa una calor que tomba és més fàcil escriure segons què o recordar allò que en diuen las noches más oscuras del alma. Com menys hores de sol, tenim un sentit més tràgic de la vida. És cert que l’estiu crea miratges que sovint no duren una tardor i que la calor pot fer delirar els homes més assenyats. Suposo que per això els Premis Nobel es donen a Suècia i no a Maracaibo, per posar un exemple absurd. A l’estiu tota cuca viu, segons diu el refranyer. Els deia que jo era sol a l’habitació, l’hivern udolava a fora i el fred tractava d’escolar-se per una finestra vella, d’aquelles que quan hi acostes els dits notes com passa el vent entre les juntures. I Unamuno m’acompanyava cada nit en la soledat del llit desfet. Perquè l’estiu de la meva vida va ser l’hivern que vaig passar amb tu.
Es nota que Unamuno va estimar i patir molt i quan el llegeixes t’adones que era una ànima especial. A nivell de reflexió intel·lectual Unamuno em va ensenyar gairebé tot el què sé sobre l’amor i la consciència. Vaig quedar transmutat per la seva prosa. Després vaig veure que tenia Saturn, el planeta clàssic de la melancolia, a l’ascendent, una hipocondríaca lluna a Virgo i vaig recordar el seu físic ossut i la seva llarga vida i una mica el personatge va perdre part del seu misteri.
De Miguel de Unamuno sempre s’explica la famosa anècdota del “Venceréis, pero no convenceréis” o el malentès “¡Que inventen ellos!”. Però realment Unamuno és molt Unamuno. Don Miguel és com un astut boxejador de pes ploma que va esperant que et cansis per colpejar-te on més mal et fa. Jo només he pogut llegir Del sentimiento trágico de la vida. No els enganyo si crec que és un dels cinc millors llibres de filosofia existencialista que es poden trobar. Crec que podria tombar qualsevol ateu. Però amb Unamuno no saps mai si estàs tractant amb Déu o amb el Dimoni i llegir-ne dos capítols ja és un esforç titànic. Només algú amb una tendència innata a l’alegria podria enfrontar-se a les frases punyents d’Unamuno, les seves interminables cites, les seves reflexions que et porten a l’absurd més brutal, sense caure en la depressió més absoluta. Actualment està marginat dels plans d’estudis, cosa que no és d’estranyar perquè la seva filosofia és incompatible amb el paradigma de pensament actual. Costa imaginar-se Unamuno al Tinder, comprant a Amazon llibres en danès del seu admirat Kierkegaard, fent històries per l’Instagram i tafanejant les selfies a la platja dels seus amics. Impossible, vaja.
Bernat Roca | @crossroads1815
Mestre de Filosofia i Història
