El passat 8 de maig s’estrenava a Netflix la sèrie Valeria, protagonitzada per l’actriu igualadina Diana Gómez. La sèrie es pot veure a 190 països i en alguns d’ells com Espanya, Argentina, França, Turquia o Rumania, s’ha col·locat com la més vista de la plataforma. N’hem parlat durant una estona amb la Diana Gómez.
T’esperaves la rebuda que ha tingut la sèrie?
No m’ho esperava, no m’esperava que tingués un impacte d’aquestes dimensions. Sí que és cert que comptàvem que els lectors dels llibres, que n’eren molts, segurament es mirarien la sèrie, però no m’imaginava pas això.
Ara parlaves que esperàveu que molts dels lectors de la saga miressin la sèrie. Hi trobaran el mateix o és força diferent?
Es trobaran una adaptació lliure. Jo els diria que no esperin trobar exactament trama per trama. Això sí, l’essència dels personatges sí que es manté. De fet, entre l’estrena del primer llibre i l’estrena de la sèrie han passat 7 anys, així que la sèrie s’ha intentat actualitzar i hi ha coses que han canviat una mica.
Ha col·laborat d’alguna manera l’autora de la saga de llibres?
Sí, l’Elísabet Benavent ha estat assessorant en tot el procés creatiu. Això a nosaltres ens va donar molta tranquil·litat, pel fet que l’autora dels llibres estigués d’acord en tot allò que s’anava fent.
Quin creus que és el secret de l’èxit? Què fa que estigui sent tan vista a tot el món?
Crec que son personatges molt naturals, que tenen conflictes pels quals tothom hi pot passar en algun moment o altre de la seva vida. I si no hi passa ell o ella, segur que coneix algú que es troba en situacions semblants a les que es troben les personatges de la sèrie. Els personatges no son perfectes.
També és una sèrie que enganxa molt, m’ha sorprès que hi ha molta gent que se l’està polint amb un o dos dies.
Com és la Valeria?
És una noia de 30 anys que està en un moment de crisi personal en molts sentits. Una noia que segurament es sent com molta gent de la nostra generació, que arribes als 30 i no tens una estabilitat que creies que havies de tenir en aquest món que ens han promès. Està en un moment vital en què s’adona que la vida no és allò que t’havien promès.
Què és el que més t’agrada del personatge que interpretes?
M’agrada que sigui una noia una mica torpe, tot i que ho intenta tapar, això la fa trobar-se en situacions que a vegades no busca. També aquest humor intel·ligent que té, que és una persona molt transparent, que no té cap filtre.
I el que menys?
Aquest parlar sense pensar a vegades la fa semblar una mica superficial, però crec que també és una cosa que m’agrada, perquè ens mostra que no és perfecta. Quan t’enamores d’algú, ho fas amb tot, i jo m’he enamorat de la Valeria també amb els seus defectes.
Pregunta obligada després de veure l’èxit que ha tingut aquesta estrena. Hi haurà segona temporada?
No ho sabem, tant de bo! Per com acaba la primera pot haver-hi segona temporada. Ara també estem en una situació complicada, així que si s’acabés fent, no tinc ni idea de com ni quan es faria. És una incertesa ara mateix.
Com va ser el teu procés per entrar al càsting de la sèrie?
Jo vaig arribar una mica tard al càsting. Si es van començar a fer al desembre, jo hi vaig arribar per allà al febrer. Després de fer el primer càsting, vaig començar a fer moltes proves de Valeria i va arribar un punt que vaig començar a pensar que potser em veien per fer de protagonista. Però a mi mateixa em deia que no podia ser, que em veiessin de ‘prota’, així que estava molt tranquil·la, vaig anar passant fases i al final sí que em van agafar per fer el paper de Valeria.
Consideres que és el paper més important de la teva carrera?
A nivell de dimensió ha estat un dels més importants, sens dubte. Per ser la protagonista, les hores de rodatge, etc. No sé si ha estat el més difícil que he fet, però a nivell de visibilitat sí que noto que és el que més me n’està donant.
Amb aquestes circumstàncies excepcionals que estem vivint no t’han pogut parar gaire pel carrer…
No m’ha passat encara, i he de dir que estic agraint molt viure aquesta estrena des de casa. És cert que quan obro les xarxes socials puc veure la dimensió que ha agafat tot plegat, però si no ho obro estic tan tranquil·la. I la veritat és que ho prefereixo així.
Durant aquest confinament també t’hem vist a La Casa de Papel, una altra de les sèries espanyoles d’èxit.
Sí, tot i ser un paper més petit, l’impacte també va ser molt gran. Amics de Londres, on vaig estar vivint uns mesos, em van escriure dient que m’havien vist. També gent de l’escola que feia molt temps que no veia.
Hem parlat de dues sèries. És on més còmode t’estàs sentint ara mateix com a actriu, fent sèries?
M’agraden tots els formats. Tinc moltes ganes de fer cinema, per exemple, que fa molts anys que no en faig. Però ara mateix on hi ha més oferta de treball és a les sèries. Hi ha moltes plataformes que estant apostant molt per aquest format. A més, ara en parlàvem, sèries com La Casa de Papel han fet que les sèries espanyoles estiguin millor vistes i es puguin exportar més.
Ara està tot parat, però tenies algun projecte entre mans?
En tenia un ara al maig, estàvem a punt de començar a rodar. Però amb tot el que està passant, tot és incertesa i estem esperant novetats.
El món cultural també se n’està ressentint molt d’aquesta crisi. Com estàs veient la gestió política que se n’està fent?
Crec que les mesures del govern estan força mal explicades. Hi ha hagut molt malestar amb les ajudes anunciades per actors i actrius. En primer lloc, perquè es deixava de banda a tots els tècnics, que també son imprescindibles, i després perquè donaven molt poc marge per demanar aquestes ajudes.
Més enllà de la cultura, molts altres sectors ho estan passant malament, però és curiós que durant el confinament el consum de cultura ha estat enorme, però en molts casos ha estat gratuïta, i s’ha d’educar molt més per ensenyar que la cultura no és gratis.
Haurà de canviar la manera de treballar, també per vosaltres, no?
Ja veurem com podrem rodar sèries i pel·lícules. Hi ha certes mesures que s’estan intentant implementar, però depèn del projecte es poden seguir millor o pitjor. Hem de ser creatius per trobar alternatives.
Per acabar, com a igualadina, com vas viure el confinament de la Conca d’Òdena?
Jo visc fora de la Conca, però al principi vaig viure el confinament amb molta angoixa, perquè no tenia molt clar què suposava. Pensava que podia ser una bona decisió però quan veies que en altres llocs de l’Estat no ho feien, em sulforava molt. Per sort, el meu cercle d’amics i família han estat tots bé.
