“Retrats sota el foc”, l’excepcional mostra fotogràfica que es presenta aquests dies a la Sala Municipal d’Exposicions, obra de Daniel Garcia i Crespo, apunta a ser la finalització d’un ambiciós projecte fotogràfic que troba el punt de partida en l’essència i idiosincràsia dels Balls de Diables; aquells que constitueixen un dels episodis de la cultura popular i tradicional de Casa Nostra, ja sigui en processons, cercaviles, correfocs o altres escenificacions. Efectivament, aquells elements tan singulars i tan propis del calendari festiu de cada poble o ciutat, representats en els Balls de Diables; per a aquest fotògraf, són capturats amb tot luxe de detalls, uns detalls que -més enllà del foc, les espurnes, a més de les expressions de crits i sarau- regalen a cada imatge una potent dosi de màgia i fantasia.
Tot plegat, ens trobem davant del retrat d’una tradició festiva i litúrgica amb la qual hi està estretament vinculat l’artista, especialment des del moment en què va tenir l’edat per a fer de diable. D’aleshores ençà, introduït com a un component actiu dins de les colles de diables, va animar-se a ser fotògraf d’aquesta tradició i de les persones que en participaven, bo i seguint per tot Catalunya les festes populars que -els diables- amenitzaven, no sense posar l’accent a la peculiar manera de viure i celebrar els singulars passos dels diables a cada indret i participant, això sí, d’un mateix denominador comú: la més al·legòrica representació del bé i del mal. Definitivament, amb aquesta exposició fotogràfica de “Retrats sota el foc”, aquest jove i consolidat fotògraf ha aconseguit transportar a l’espectador, seqüència rere seqüència, per aquell instant d’atenció i concentració previs a l’encesa del foc i a la posterior situació d’eufòria que és la màxima expressió del foc; escenaris d’una espectacular bellesa estètica.
Daniel Garcia i Crespo, fill de La Roca del Vallès (1995); de ben petit ja manifestava una gran passió per al món de la fotografia; una afecció que el va empènyer a iniciar-se en aquest univers de forma autodidacta, tot cursant posteriorment un grau superior d’il·luminació, captació i tractament de la imatge. En qüestió de temps, l’univers fotogràfic va esdevenir una inequívoca forma de vida; lliurant-se a diversos projectes fotogràfics.
Garcia es defineix com a un fotògraf que s’implica plenament en cada un dels seus treballs perseguint minuciosament cada seqüència, així com l’essència d’aquell precís instant fotografiat; una circumstància que, al cap i a la fi, contribueix a què, amb la visualització posterior d’aquestes imatges expressament capturades, l’espectador sigui capaç de deixar-se enlluernar per uns memorables moments. Perquè, en la seva opinió i amb paraules seves: “La fotografia no deixa de ser això: un bitllet a un moment passat, on se’ns emplaça a descobrir, viure o reviure estats i emocions de qualsevol realitat esdevinguda”.
A resultes d’aquesta manera d’entendre i de viure a la fotografia se n’obté que ens trobem davant d’un professional de la imatge que viu amb suma plenitud cada una de les seves realitzacions, mostrant, més enllà de la constància i de l’organització, una total capacitat de treball, ja sigui en solitari o bé en equip; però sempre des d’un ferm propòsit d’apropiar-se d’aquells escenaris o moments -si es vol- més desacostumats o insòlits, i a tothora investits d’un excel·lent domini del color i de la llum.
