La Capella o la Capelleta –com popularment se la coneix- va ser construïda, a l’any 1850, per reclam exprés de Felícia Mateu Padró; la qual en aquest espai de la casa familiar, a principis del 1800, hi havia fundat una Escola de nenes òrfenes o bé de famílies desafavorides. Aquesta capella, amb consentiment exprés del Bisbat, va ser beneïda públicament per a venerar a Mare de Déu de Montserrat, una circumstància que va constituir tot un esdeveniment per a la ciutat. Seguidament, si bé part d’aquest edifici va passar de la família Mateu a la família Torelló, la Capella va seguir essent un espai de culte per als igualadins, sempre custodiat per la propietat de l’edifici. L’esperit de conservar aquesta estança sacra va portar a una parcial restauració, bo i mantenint la mateixa fesomia, a l’any 1896. Posteriorment, durant la Guerra Civil va ser destruïda; essent recuperada entre els anys 1940 i 1943, amb un procés de rehabilitació conduïda per l’artista i pintor igualadí, Miquel Llacuna, qui va idear una fantàstica decoració mural a l’entorn de l’absis i va acolorar els seus plafons laterals.
Des d’un àmbit estrictament arquitectònic, la Capella està edificada sobre un traçat d’una única nau amb coberta plana de bigues vistes, que acaba –per darrere de l’altar- amb un discret absis. Aquest, guanya una excepcional importància pel fet d’acollir -com a eix central i dins un refós de planta semicircular en el seu mur- la figura de la Verge de Montserrat. A l’entorn i a banda i banda de l’absis, amb gran simbologia religiosa, unes extraordinàries pintures murals representen respectivament a un grup de nenes, acompanyades d’una instructora; i, a un grup de nens escolans, acompanyats per un monjo de Montserrat, a més d’una figuració d’una família; tots sota un preciós abillament celestial. I, a les parets que acullen la reduïda bancada del temple s’imposen unes grans pintures a l’oli sobre taulers de fusta en representació de diferents episodis de la història i tradició religiosa igualadina.
Altres elements i complements se sumen, al costat de l’artesanal porta de ferro forjat a vestir aquest petit recinte d’una elevada grandiositat.
