Delictes

Jaume Singla.- Deia La Veu de divendres que hi ha menys delictes a l’Anoia. La coordinació entre Mossos i policies locals -especialment a les àrees comercials- ha fet baixar el nombre de delictes contra la propietat gairebé un 10% a la comarca. És una bona dada…. però n’hi ha altres que no són contemplades en els balanços dels cossos de seguretat. Un “triler” t’engalipa si aconsegueix cridar-te l’atenció perquè t’hi deturis i juguis. Un lladregot pot furtar articles en botigues i comerços. Un “quinqui” et pot obrir el cotxe i robar-te el que tinguis a l’interior. Un assaltant et pot prendre la recaptació del dia amenaçant-te amb una arma, blanca o de foc. Són exemples de successos que generen sensació d’inseguretat i que ens alteren greument la tranquil·litat. Però són minoritaris. El que no és minoritari és l’assalt dia sí, dia també, de les trucades intempestives de companyies de telefonia, assegurances o energia a qualsevol hora del dia o de la nit. Aquest assetjament no és pas un delicte contra la propietat, però sí que ho és -i rarament el denunciem- l’abús que en fan les companyies un cop t’han fet -amb enganys i engalipades- client seu. Qui més qui menys, ha tingut topades per abusos en la factura i alguns fins i tot han estat inclosos en llistes de morosos. Què dir dels “serveis” que els bancs et cobren per custodiar el teus propis diners. Això sí que és un robatori a gran escala. Fins i tot per comunicar-te que t’han cobrat una quota de servei o que han pagat un rebut a càrrec…. et cobren el correu. Les companyies energètiques? És més fàcil entendre un jeroglífic egipci que la factura de la llum. Algú sap si la lectura del comptador correspon al consum real? Us han explicat mai que com menys energia consumim, més cara la paguem? Les elèctriques estan fins i tot fora de tota lògica del mercat. Mentre que la demanda d’electricitat baixa -per la crisi i per la por a la factura- el preu puja. Amb els carburants passa una cosa similar. Els preus van amunt sense cap lògica. Bé, una lògica sí que tenen. Aquest dies veiem al Borbó reunit amb els productors de petroli -una colla de mandataris que el seu poble no ha elegit- repartint-se els beneficis de la venda de cru. El mataelefants és el comissionista de tot el que compren les companyies espanyoles. I tota comissió encareix el producte final. Els índex de delinqüència no tenen en compte les retallades en sanitat que ens roben anys de vida i benestar. Les retallades en ensenyament que ens roben el futur dels nostres fills. Les retallades en pensions, en dependència, en sous, en lleis laborals…. Per no parlar de la darrera llei contra la justícia universal que, a banda de protegir torturadors, ha deixat en llibertat magnats de la droga a gran escala. Per no parlar de corrupció o del creixement del deute públic que retalla encara més, el futur dels nostres fills i néts. Si no reaccionem seguirem patint un robatori generalitzat.