Transparència

T

Pere Prat.- Com tothom sap EU advoca per la transparència i les publicacions estadístiques estan al servei dels estats membres, però també dels ciutadans. I es fan sense maquillatges, normalment avalades pel tècnic que les ha elaborat i no solen ser presentades per polítics que volen ‘adornar’ la seva gestió. Així el servei de premsa ha fet el comunicat 56/2014 del darrer 10 d’abril, sobre un article  publicat per Eurostat, basats en els resultats 2013 de l’enquesta comunitària sobre el treball i que han signat Louise Corselli-Nordblad i Hervé Rennie. Aquest estudi es refereix a la població de la UE de 15 a 74 anys. El 2013, 216’4 milions de persones tenien una feina, 26’2 milions estaven a l’atur i 137’2 milions estaven econòmicament inactives. De les que treballaven 43’7 milions eren a temps parcial i d’aquests 9’9 milions estaven en situació de subocupació (el 23%). Són els que desitjarien treballar més, estan en disposició de fer-ho, però no en troben. Estan principalment a Grècia (87’2%), Xipre (59%) i Espanya (57,4%). I on n’hi ha menys és als Països Baixos (4,2%), Luxemburg (10,4%), Xèquia (11,4%) Dinamarca (11,7%) i Estònia (12,4%). L’estudi també explica que hi ha onze milions de persones més, considerades com força de treball potencialment suplementària que estan a temps parcial i en situació de subocupació.. En totes les classificacions Espanya sempre està entre els de pitjors resultats. Però el problema preocupa arreu. Així a la veïna França l’Agència central dels organismes de la Seguretat Social deia el passat 11 d’Abril que el treball a domicili durant el 2013  ha tingut un comportament com no es veia en els darrers deu anys. El deteriorament “és el reflex d’un tendència negativa que afecta al treball no declarat, negre (absència total de declaració) o gris (declaració parcial de les hores efectuades)”. Gent que oficialment està desocupada però no ho està. Però a casa nostra les coses s’expliquen de manera diferent. El ministre Luís de Guindos discuteix les apreciacions del FMI sobre la deflació i la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, predica que el seu departament funciona i “ampliarà la possibilitat de capitalitzar l’atur per obrir un negoci als més grans de 30 anys”. Ja no es parla de les xifres d’atur i de crear feina. Ni de que, la poca que hi ha, sigui de poca qualitat. Ni de que l’ajust per ser competitius s’estigui fent mitjançant la contenció dels costos salarials. No diu que més de 152.000 persones van capitalitzar la prestació per desocupació el 2013. Això significa  un 4% més que el 2012. I aquestes persones que treballen per “compte propi” no figuren en l’estadística que publica Eurostat (les considera persones actives, malgrat que en molts casos aquesta és una sortida que mai farien si hi hagués altres opcions). Prefereix explicar que “La capitalització de la desocupació per posar en marxa una activitat emprenedora ha donat oportunitats a molta gent d’iniciar un projecte empresarial”. Davant la impotència de fer altres coses, presumeix de que “el Govern té un compromís amb els autònoms perquè han estat la fortalesa d’Espanya durant la transició de la recessió al creixement”. I per tal de que no se li vegi massa el llautó assenyala que té “molts projectes, com el desenvolupament de l’Estatut del Treballador Autònom, i així donar resposta a les reivindicacions encara pendents d’aquest col·lectiu”. L’Estat espanyol, quan parla per als seus ciutadans, sempre prefereix explicar grandeses. Quasi mai dóna explicacions dels temes compromesos. Tampoc ara de la denuncia que ha fet el Tribunal de Comptes, que ha dit que entre el 2009 i el 2012 l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va finançar de forma irregular a diverses comunitats autònomes amb crèdits i transferències de més per, almenys, 36,5 milions d’euros. Entre elles no hi ha Catalunya. Tampoc que, pel camí que anem, el fons de reserva de la Seguretat Social aviat es quedarà sec. El 2013 s’ha reduït en 11.648 milions. Gastat per finançar coses diferents a les que tocarien. I això ni és estadística, ni informació. És material passat pel sedàs. I no passa res. Ni serveix per prendre decisions. Sols per fer propaganda política. Cap transparència.