L’Arxiu Comarcal de l’Anoia presenta, aquests dies, una suggeridora mostra fotogràfica d’imatges que exhibeixen algunes particularitats i singularitats denotades de la ciutat d’Igualada, unes seqüències que van ser preses l’any 2000 i que van ser exposades públicament, avui fa vint-i-quatre anys, amb motiu de la celebració de la Festa Major. Es tracta d’un projecte fotogràfic prou convenient dut a terme pel fotògraf igualadí Josep Mas i Planell, a partir d’un disseny i textos de Pau Llacuna i Ortínez; una iniciativa que, al capdavall, es proposava de descobrir a la ciutadania una seqüència corresponent a determinats episodis de l’esdevenir de la història de la ciutat a partir d’aquells motius que, de la mà de representants de diferents oficis -escultors, pintors, ferrers, fusters, ceramistes, etcètera- il·lustren unes senyes estètiques i d’identitat pertanyents a l’àmbit públic o bé privat, en diversos espais del territori urbà d’igualada.
Això és, i a través del pas del temps, la mostra posa en valor les empremtes que han contribuït a concedir un senyal d’equivalència pròpia a cada lloc. Així, entre totes les fotografies, i des de la personal mirada de qui subscriu aquest article, no sense un elogiable reconeixement al total de les imatges, apunten a ser d’especial interès les captures fotogràfiques següents:
Aquella al·lusió precisa, feta de pedra, que situa el punt on estaven establerts els límits entre la ciutat d’Igualada i el terme municipal d’Òdena, per exemple la senyalització que encara es conserva a la plaça de Francesc Bedós, al capdamunt del carrer Ódena; una fita que data del 1925.
De la mateixa manera, l’esplèndid rellotge que presideix la part superior de la façana de l’edifici de l’Escola Pía, a la Plaça de Narcís Castells i Comas; una magnífica obra de l’enginyeria rellotgera, de Salvador Nadal, que es va posar en marxa el 1908, poc després de la inauguració de la nova façana modernista de l’edifici.
Així mateix, crida una especial atenció el cap de lleó ubicat a la part superior de la finca número 6, del carrer del Clos; una escultura petrificada que enalteix la presència d’un lleó com a figuració d’una fera convertida potser en guardiana dels esdeveniments d’aquest carrer.
Per la seva banda, un meravellós tresor de l’enginyeria del ferro és la gelosia de la Casa Rovira, de la finca número 30, del carrer Nou; una peça única a la nostra ciutat que data del segle XVIII i que, més enllà de subratllar qui eren les famílies més potentades de la ciutat, posa en valor no només l’aspecte estètic d’aquestes obertures dels edificis sinó la funció mateixa de moderar la llum del sol i preservar la privadesa dels habitants de la finca.
També cal destacar els motius decoratius pertinents, en forma de baix relleu, de la façana de l’edifici del propietari de l’antic hort de Sant Joan, avui d’habitatges, del Carrer de Sant Agustí, número 74. Una obra esculpida, a manera de medallons de terra cuita, que suposa una excel·lent mostra del romanticisme arquitectònic en què, unes figuracions infantils, els anomenats “putti”, simulen diferents treballs del camp, del mar o de l’esfera industrial.
Per la seva banda, és del tot admirable el que ha arribat als nostres dies de la Font del Passeig de Las Cabres a tocar amb la Plaça de la Creu; un autèntic monument que més enllà del seu caràcter funcional, adquireix un notable valor commemoratiu quan, des del 1852, inaugurava el que havia estat anteriorment aquesta popular via ciutadana anomenada, durant llargs anys, Passeig de la Princesa, en reconeixement a la filla d’Isabel II, Lluïsa Fernanda.
No cal dir que, el recorregut fotogràfic i històric a què ens conviden aquestes imatges és summament extraordinari, i més encara si parem detingudament la nostra atenció en la lectura i interpretació de cadascuna; una cosa del tot inassolible en aquesta pàgina que, modestament, només es proposa de reconèixer la vàlua -per part de l’Arxiu i dels autors de la mostra- de recuperar per a la ciutat certs capítols del seu memorable passat, bo i permetent de retruc un retrobament del públic amb aquests.
