David Sànchez és l’alcalde de Jorba (ERC), municipi que aquests dies celebra la seva Festa Major. Amb ell hem parlat sobre el seu municipi, sobre la nostra comarca, sobre el país i sobre els dies festius que viuran els jorbencs.
Som als dos anys del mandat municipal. Quina valoració en feu?
Penso que és una valoració positiva. En el nostre programa de mandat teníem uns objectius que es van complint i d’altres estan en vies de complir-se, però encara queden dos anys de treball. En l’àmbit de l’ensenyament, per exemple, que era un dels eixos importants, hem aconseguit fites interessants, com pot ser la recuperació per al poble de l’escolarització de la primera infància amb la posada en marxa del Pla experimental d’Ensenyament d’1 a 3 anys, per al qual hem comptat amb una gran feina de coordinació amb l’escola i amb l’AMPA.
L’altre projecte que tenim endegat és el centre de dia per a la gent gran, del qual ja tenim construït l’edifici i ara resta poder-lo posar en marxa, però aquí el procés administratiu és llarg perquè l’Ajuntament no és l’únic actor que hi intervé i, quan depens d’altres administracions, a vegades les coses no van tan ràpid com voldries.
Tenint serveis per a la infància i per a la gent gran aconseguiu que el municipi sigui un espai còmode per viure.
Sí, de fet hem dut a terme algun projecte intergeneracional, entre els nens i les persones grans del municipi amb un resultats molt positius.
A Jorba estem molt a prop d’Igualada, on fem moltes de les nostres activitats, però no tinc pas la sensació que siguem un poble dormitori, sinó que tenim una identitat pròpia. Les associacions de Jorba són molt actives: per exemple, l’Associació de la gent gran té molts socis, fins i tot de fora de Jorba. O per altra banda, els pares també tenen la seva associació Juga a Jorba, que genera molta activitat.
Què queda per fer del vostre programa en aquest propers dos anys?
Queda feina per fer, sempre n’hi ha. Hi ha la part patrimonial: a Jorba, encara que en quedin poques restes, tenim el castell, que en el mandat anterior se’n va fer l’adquisició per poder-hi treballar i ja tenim concedides un parell de subvencions que ens permetran fer les primeres intervencions en breu.
Jorba és un encreuament de camins: hi passa el Camí de Sant Jaume, el Camí Ignasià, el Camí dels Països Catalans, aviat també hi passarà la Via Blava que fa poques setmanes s’anunciava des de la Diputació, i en aquest sentit l’atractiu de Jorba és important. Per tant hem de generar activitat i a la vegada cuidar i millorar el patrimoni i l’entorn per tal de poder-lo gaudir. Penso que a vegades no som massa conscients de l’entorn que tenim, no el sabem valorar massa bé.
Jorba entrarà en el projecte de recollida d’escombraries porta a porta. Significarà molts canvis per als veïns?
Són uns canvis que hem d’afrontar tots, com a societat, per necessaris. Malbaratem molt recursos posant-los dins una bossa i portant-los a un abocador, hem de canviar el xip. Hem de veure que molta part del que llencem pot tornar a entrar dins la roda de consum.
La intenció de l’Agència de Residus de Catalunya és la d’augmentar el percentatge de reciclatge i una de les vies que van trobar per fer-ho és penalitzar que la gent llencem aquests recursos en abocadors i aquesta penalització es fa augmentat el cànon d’abocador.
Precisament aquest canvi de sistema de recollida d’escombraries porta a porta no representarà cap increment de preu per a l’usuari, perquè si el reciclatge es fa correctament s’han de portar menys residus als abocadors i el cànon no puja. Des del Consell Comarcal hem fet uns estudis que han determinat que si a la comarca no es feia un canvi substancial, el cost de les escombraries hauria d’anar augmentant any rere any. El porta a porta suposarà canvis a nivell d’usuari perquè ens hem de fer responsables dels residus que generem. Fins ara abocàvem tot de manera anònima i ja hi havia algú que ho recollia i se’n desfeia. Hem de ser responsables dels nostres residus, separar per minimitzar la quantitat d’escombraries que llencem i reaprofitar tot el que es pugui.
La gestió dels residus penso que és una política de país: no només hi intervenen els gestors i els ciutadans, sinó que també hi intervenen els productors.
Un cop s’hagi implementat en els municipis petits, és passarà a les zones més poblades de la comarca?
Penso que sí, que un cop s’hagi implementat en aquests 16 municipis s’hauria de començar a fer a les zones més poblades. Pensa que el sistema funciona millor en les zones compactes de població que en les zones disperses, perquè la recollida és molt més fàcil.
Fa unes dies diversos alcaldes de la Conca vàreu arribar a un acord per tirar endavant la nova zona industrial de Can Morera, de la qual ja se n’havia parlat fa uns anys i havia quedat aparcada. És necessari aquest nou polígon?
Igualada, Jorba i Òdena veníem de l’experiència prèvia de la posada en marxa de l’anomenat polígon dels adobers, per al qual hi havia una necessitat concreta dels adobers igualadins de trobar un espai on poder traslladar les seves empreses i es va fer un planejament ad hoc per les necessitats específiques dels adobers. I què s’ha vist: doncs que no està tenint la demanda que s’esperava i d’altra banda estan arribant demandes a la comarca de sòl industrial, de parcel·les grans.
El plantejament dels alcaldes que formem la Mancomunitat va ser el de buscar sòl per poder oferir a aquestes peticions i per això s’ha tornat a recuperar aquest projecte.
Però de sòl industrial a la Conca ja n’hi ha… Tenim polígons buits.
Sí, però les parcel·les són petites. Entenc el desconcert que això provoca. Però moltes vegades a aquest sòl industrial disponible és difícil donar-li sortida. Per posar un exemple: en un moment determinat es van comprar uns terrenys, ara mateix si aquests terrenys es volen vendre, la plusvàlua es menja els diners de la venda per al propietari, i això és un problema greu.
D’altra banda fa uns anys els municipis, cadascun feia el seu planejament urbanístic i preveia una zona d’ús industrial i això ha donat lloc a petits polígons, amb parcel·les petites i ara mateix les necessitats d’empreses de parcel·les grans no les podem oferir. I l’única via que se’ns va ocórrer va ser planificar nou terreny industrial amb parcel·la gran, però sempre estant a l’espera de la demanada en ferm, sense urbanitzar abans. Ja hi ha prou polígons a tot Catalunya que estan urbanitats, estan buits i es van degradant.
El que sí que s’ha fet a nivell de país és un canvi important en el temes de planejament urbanístic: el que es vol evitar és aquest planejament de curta mirada i treballar a nivell supramunicipal. Al cap i a la fi Òdena, Igualada, Vilanova del Camí, Montbui -ens ho podem creue més o menys- formen una única zona i per tant la zona industrial ha de ser comuna.
Parlem de política de país. A Jorba no hi haurà problemes per posar les urnes.
Jo penso que a tot el país no hi haurà problemes per posar urnes: que en els municipis que tenim una sensibilitat amb el procés hi posem més facilitats, sí, però estic convençut que l’1 d’octubre tothom tindrà una urna a 200-300 metres de casa com en qualsevol altra elecció.
La situació actual ja no és només un tema d’independència, és un tema de democràcia; ens cansem de fer enquestes i el que cal és preguntar a la gent allà on realment és vàlid, que és a les urnes i allà parlem tots. Si aquest esperit democràtic no és l’esperat per part de determinats actors, aquí és un rau el problema.
Aquest serà un estiu especial, sobretot per als alcaldes compromesos en el procés. Ha arribat el moment de preguntar què volem ser.
Hem entrat en una espiral que cada cop gira més ràpid.
Sí, estem a setanta dies de l’1 d’octubre i els esdeveniments cada cop corren més. Cada dia, ja des de fa un temps, és un dia històric.
Espero que el govern espanyol ja no cometi més errors dels que ha anat cometent. Estem on estem perquè no han estat receptius a unes peticions generalitzades dins tots els àmbits: l’econòmic, el cultural, l’ensenyament, la sanitat… Però no crec que facin cap escarafall més gran. Per sort la tasca informativa feta des de la conselleria d’Exteriors ha estat molt gran i el procés és conegut arreu i això té el seu pes.
Fa uns dies apareixia l’informe de l’agència de Ràting explicant que si l’Estat ens talla el FLA, el problema no serà per a Catalunya que no pagarà els seus proveïdors, sinó que serà per a Espanya que serà un país en fallida. El context socioeconòmic és molt més ampli que no pas l’estat espanyol, afortunadament.
Com es presenta la Festa Major d’enguany?
El model Festa Major dels darrers anys ha tingut bons resultats, sempre amb modificacions. És una festa major en la que hi intervé molta gent i això és una de les claus de l’èxit.
Destacaria la Nit jove del divendres que atrau molta gent o el ball de gala de dissabte, però tots els actes valen la pena.
