Natural de Sant Guim de Freixenet, a la vora de l’Anoia, la Dra. Cristina Pont va graduar-se en Medicina per la Universitat de Lleida i va completar la seva formació MIR en Oftalmologia a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Des de mitjan mes passat, és la cap del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari d’Igualada. Amb ella, parlem sobre com protegir la vista de cara a l’eclipsi de dimecres 12; així com el futur de l’oftalmologia i els principals reptes de la professió.
Dimecres vinent Catalunya sencera mirarà al cel, expectant, un eclipsi que, segons els experts, no es tornarà a veure fins d’aquí a dos segles. Quines recomanacions faria en relació amb la salut visual?
—La recomanació principal és que mai s’ha de mirar l’eclipsi directament sense la protecció adequada. No serveixen les ulleres de sol convencionals, ni les radiografies; cal utilitzar les ulleres d’eclipsi homologades, amb la certificació ISO 12312-2, o bé optar per mètodes indirectes de projecció, com ara a través d’un cartró foradat.
Un altre tema de vital importància és, per a totes aquelles persones que tinguin previst anar a veure l’eclipsi amb infants, supervisar-los i assegurar-se que no es treuen la protecció en cap moment. Ni un sol segon.
Quines podrien ser les conseqüències de mirar l’eclipsi a ull nu?
—Mirar al sol directament pot provocar una retinopatia solar, una cremada a la màcula, que és la zona central de visió de la retina per on fixem la mirada.
El més perillós és que aquesta retina no té receptors de dolor, i per tant ens estaríem cremant i no ens n’adonaríem fins que les conseqüències es manifestarien al cap d’unes hores. Els efectes d’aquesta cremada es poden percebre si es detecta una taca fosca al centre de la visió, o tenir la visió distorsionada, i es pot tractar de lesions irreversibles. En conseqüència, s’ha d’anar amb molt de compte, i com deia, utilitzar les ulleres homologades.
El que és perillós, exactament, és mirar l’eclipsi o mirar el sol? Hi ha alguna diferència?
—El perill és mirar el sol, el que passa és que amb l’eclipsi, com que el sol s’està tapant, no tens la sensació que t’estàs enlluernant tant o que t’està afectant tant i, per tant, és més fàcil que et “despreocupis”, però realment la cremada que ens pot fer a la retina és la mateixa.
Va ser nomenada cap d’Oftalmologia de l’Hospital d’Igualada fa vora un mes, enhorabona! Què suposa per a vostè aquesta fita professional?
—Moltes gràcies. És un gran honor i una gran responsabilitat, i un repte que afronto amb molta il·lusió. Per a mi és una oportunitat de fer créixer el servei i fer que els ciutadans de l’Anoia puguin rebre una atenció oftalmològica pública de qualitat, amb tracte proper i humà.
Quins reptes té per aquesta etapa?
—El repte principal és optimitzar els recursos dels quals disposem i sobretot potenciar la formació contínua de tot l’equip, per poder resoldre patologies més complexes, amb l’objectiu que des d’aquí a Igualada puguem atendre la majoria de les necessitats de salut que té la nostra població, sense que s’hagin de desplaçar a altres ciutats.
I un altre repte seria estrènyer la coordinació amb l’atenció primària per intentar millorar la prevenció i el tractament de patologies que cada vegada veiem més freqüents.
Comentava la formació contínua de l’equip com a un dels objectius. Heu començat a treballar o aplicar la intel·ligència artificial a les consultes?
—En molts llocs ja s’estan potenciant les noves tecnologies per utilitzar-les, per exemple, en teleconsultes; d’aquesta manera és un bon recurs per disminuir la càrrega assistencial. Aquí tenim dos escenaris: per una banda, s’està innovant molt en el camp de les tecnologies, la qual cosa ens pot arribar a treure molta feina, i per tant és positiu. Però, per altra banda, veiem que hi ha un envelliment de població, és a dir, que cada vegada la quantitat de població amb patologies (cataractes, degeneració macular…) és més elevada. L’ideal seria poder combinar les noves tecnologies i la intel·ligència artificial per poder reduir aquesta càrrega assistencial que experimentem.
Com veu el futur de l’oftalmologia? Creu que l’augment exponencial de l’ús de les pantalles tindrà relació amb les patologies del futur?
—Amb el tema pantalles, és curiós perquè ja no es pot parlar de patologies del futur, sinó que ja ho estem veient actualment, per tant, ja són patologies d’ara. Avui dia estem veient una autèntica epidèmica de miopia en nens i joves, que està molt lligada a l’excés d’ús de pantalles. I en adults també ho veiem, que aquesta sobreexposició a pantalles, acaba duent a problemes d’ull sec o de fatiga. S’ha d’intentar educar a la societat en moderar l’ús de pantalles.
El que hem de tenir claríssim és que no existeix una edat recomanable en què els infants puguin començar a estar exposats a pantalles; directament s’hauria d’evitar. I pel que fa al futur, sí que podria ser que, tots aquests infants que ja comencen amb miopies a aquestes edats tan primerenques, acabin derivant a problemes que porta associada la miopia, com ara el glaucoma, el despreniment de retina, cataractes…
Quan parla de prevenció, a què es refereix -a banda d’evitar l’exposició-? Les ulleres amb filtres de llum blava, per exemple, són eficaces?
—No està demostrat científicament que els filtres de llum blava actuïn a favor de l’ull, per tant, de moment la millor eina que tenim és la prevenció. I quan dic prevenció, sobretot és amb la regla 20-20-20, que de moment és l’única que està provada científicament. Aquesta regla consisteix en, cada vint minuts fent ús de pantalles, parar vint segons i descansar la vista mirant a la distància.
Què és el més estrany que han vist els ulls de la Dra. Pont?
—A la consulta, en el dia a dia, es veuen casos molt sorprenents. Potser els més estranys que he vist mai me’ls he trobat d’urgències; de gent que venia amb cossos estranys clavats a la còrnia. Recordo una espina de peix, una planta exòtica, la presència de larves de mosca a l’ull, en què vam haver de matar-les amb unes gotetes… o fins i tot gent que venia per una conjuntivitis, s’havia equivocat de flascó i s’havia posat superglue a l’ull.
