Les administracions públiques són importants i necessàries. L’experiència diària ens demostra que cada administració pública (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat i Govern de l’Estat) té raó d’existir, amb les seves funcions i les seves competències assumides o cedides.
La majoria de les administracions tenen una llarga trajectòria, però ara fa 35 anys es va aprovar l’existència d’una nova administració pública que ara considerem essencial per a la societat. La Llei de l’Organització Comarcal de Catalunya (Llei 6/1987, de 4 d’abril) establia la creació dels Consells Comarcals i els donava caràcter d’ens local. És per això que els càrrecs electes que administren els Consells Comarcals han d’ocupar tots una regidoria en qualsevol de les corporacions locals, o Ajuntaments, de la comarca.
En aquests 35 anys els Consells Comarcals han rebut delegacions de competències per part de la resta d’administracions. Alhora, s’han creat nous serveis, lligats a les noves necessitats de la ciutadania, que han estat assignats als Consells Comarcals mitjançant convenis i contractes programa.
La consideració d’administració local dels Consells Comarcals és inqüestionable. En molts casos és administració de referència, com succeix amb les beques menjador, i en altres casos demostra que el seu caràcter supramunicipal permet agilitar aspectes essencials, com per exemple el transport escolar entre municipis. Igual com passa amb els ajuntaments, cada Consell Comarcal assumeix i gestiona uns tràmits o altres en funció de les característiques geogràfiques i demogràfiques del seu territori, i sempre amb voluntat de millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans.
Cada un dels sis Consells Comarcals que treballen dins de la Catalunya Central té les seves singularitats, i en vull destacar dues de remarcables. Per un cantó, el creixement de l’estructura del jove Consell Comarcal del Moianès, pel fet que aquesta comarca és la darrera que ha estat aprovada pel Parlament de Catalunya, ara fa just set anys. Per un altre, l’adscripció del Consell Comarcal de l’Anoia a dues vegueries (Catalunya Central i Penedès), pel fet que els municipis del nord de la comarca van voler continuar pertanyent a la Catalunya Central mentre que part dels municipis de la comarca l’any 2016 van preferir formar part de la nova vegueria del Penedès.
Els nostres sis Consells Comarcals (de l’Anoia, del Bages, del Berguedà, del Moianès, d’Osona i del Solsonès) s’han creat i han crescut cadascú al seu ritme, a la seva manera, igual com han fet la resta de Consells Comarcals de Catalunya. Ha arribat el moment, crec jo, de crear vincles i llaços entre Consells Comarcals. D’aprofitar sinergies i experiències per créixer encara més i millor.
Darrerament hem iniciat, des de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, un espai de conversa i diàleg permanent amb els nostres sis Consells Comarcals, amb l’objectiu clar i engrescador de potenciar conjuntament i coordinada la nostra vegueria. En formen part les presidències i les gerències dels Consells Comarcals, i crec sincerament que l’intercanvi de punts de vista i d’experiències permetrà millorar processos. El desenvolupament de la primera reunió així ho demostra. Agraeixo des d’aquí la bona predisposició de totes aquestes administracions, alhora que les felicito per la feina que fan tots els seus treballadors públics.
