Ara fa menys d’una dècada, els investigadors de la Universitat de Granada, treballant juntament amb els tècnics de l’IMSERSO, van crear un sistema per mesurar una escala per calibrar el grau de soledat que afectava especialment als nostres grans.
Aquesta tècnica es diu ESTE I i II, i parametritza, mitjançant unes dades matemàtiques, quin és el grau de soledat d’una persona, quant de temps ho està suportant i com l’afecta al seu entorn més proper.
El primer que em va sorprendre era com era possible traslladar a escales empíriques una sèrie de sentiments i vivències que, per molt intenses que siguin, no deixen de ser matèria subtil, potent i real.
I mentre estava engrescat en la solució de tal difícil realitat, em va saltar la notícia que els tècnics de l’ONU i, entre d’altres, els assessors del “Foro de Davos”, havien detectat que la realitat de la gent gran en les dècades vinents era l’augment del seu número i el canvi dels hàbits de consum.
De seguida vaig veure que l’objectiu primordial d’aquests capitostos no era el benestar dels nostres avis, sinó quina era la manera d’adaptar el mercat actual a les necessitats (demanda, diuen ells) que en un molt curt termini de temps faran canviar la realitat de serveis que avui dia ens envolten.
Em deixa una mica trencat el cor, per no dir molt, veure i viure que la relació entre el sector més vulnerable de la nostra societat, els nostres avis, i el més agressiu, els inversors, es decanta inexorablement cap als poderosos.
Fa un temps que vaig anar cap a allò que, d’una manera dignificant, m’havia intentat ensenyar el meu avi i en aquest moment, com tardanament vaig recuperar, recordava una sentència que d’una manera molt i molt solemne em va traslladar: Robert, fes allò que tu sàpigues que és bo per tu i pels que t’envolten, perquè tot allò que facis sense creure, t’ho acabaran robant a tu i a ells.
Suposo que tant el meu avi com jo pecàvem d’ingenus.
Però què voleu que us digui, si em donen a escollir, prefereixo equivocar-me mil vegades amb un tarambana que un sol cop amb un necessitat.
