Enmig de la campanya de la Renda, Espanya, en deu dies, ens ha donat tres motius per sentir-nos empesos a cometre frau en la declaració del que hem de pagar -a més del que ens han deduït durant l’any- en concepte d’impost sobre la renda. No són motius de fireta, no, són abusos que ens haurien de fer caure la cara de vergonya per ser tan enzes.
El primer va ser el lamentable espectacle del “putero mataelefants” que amb tota la fatxenderia del món, va tornar per uns dies a Espanya a bord d’un jet privat (40 milions d’euros), equipat amb tots els luxes i amb un cost de lloguer indeterminat, però mai per sota dels 200.000 euros. No sabem qui va pagar les despeses del viatge, però sabem que els serveis de seguretat de l’Estat han estat mesos pentinant Sanxenxo per garantir que el més lladre dels Borbons no tingués cap ensurt entre regata i regata.
La segona fatxenderia la vàrem tenir a TV3 quan l’excomissari Villarejo -el més condecorat d’Espanya- va confirmar el que ja intuíem: les clavegueres de l’Estat han maniobrat des de fa deu anys en contra de les llibertats de Catalunya. L’imam de Ripoll, cervell dels atemptats de Les Rambles i Cambrils, estava a sou del CNI. Setze persones assassinades per uns sicaris a sou de l’Estat, pagats amb els nostres impostos.
La tercera la teníem a principis d’aquesta mateixa setmana: segons les dades facilitades pel propi Ministerio de Hacienda, l’any 2021 l’Estat només va executar el 36% de les inversions pressupostades per a Catalunya. Madrid, en el mateix període, va tenir una inversió del 184% del pressupostat. Em pregunto què fan els diputats catalans a Madrid.
L’endemà la ministra d’Obres Públiques -del PSC- deia amb tota fatxenderia que aquestes comparatives generen malestar i que “el gobierno està invertint a Catalunya molt per damunt d’altres anys i molt per sobre de totes les altres regions espanyoles”.
Qualsevol d’aquestes tres mostres de l’acció del “Gobierno mas progresista de la historia de España” seria suficient per fer una tancada de caixes, deixar de pagar la Renda, declarar-se en vaga… però lluny d’això seguim obedients, sense protestar, com xaiets camí de l’escorxador.
El més greu no és que mentre nosaltres paguem a Hacienda les clavegueres de l’Estat es foten de nosaltres a la cara, el més greu és que porten tres-cents anys fent-ho i no sembla que tinguin intenció de deixar-ho de fer…. ni nosaltres de fer-nos respectar d’una punyetera vegada.
A veure si els catalans en lloc del mico, venim del xai?.
