Albert Rossell
Periodista
El pregó de la Coll@nada va ser un dels actes destacats del primer dels vuit dies de la Festa Major. Hi ha joves que van preparar la iniciativa durant setmanes, dipositant-hi tota la il·lusió, escalfant-se el cap per trobar propostes divertides i, sobretot, sumant esforços i posant-hi imaginació i creativitat perquè sortís un espectacle lluït. El resultat va ser excel·lent. L’associació juvenil va aconseguir posar damunt la taula tots els temes polèmics d’Igualada i l’entorn: Airbnb i els pisos turístics, l’arribada de la Vuelta Ciclista a España, les cada vegada menys fàbriques dels sectors industrials tradicionals, la defensa de la terra per part dels pagesos de la Conca d’Òdena… Tot plegat, per donar la benvinguda al turista número cent mil —”one hundred thousand!”, reiteraven els conductors de l’acte, fent un esforç irònic de pronúncia com per demostrar que dominaven l’anglès. El més remarcable és que la Coll@nada va aconseguir fer-ho amb humor, com sempre. Una ciutat que sap riure’s de si mateixa és una ciutat amb bona salut. Quan ens falta el sentit de l’humor, estem perduts.
Vaig assistir al pregó ‘alternatiu’ amb la mosca darrera l’orella. Tenia el dubte de si m’agradaria un espectacle en què es fes mofa d’una qüestió per a mi tan seriosa com és el del potencial turístic d’Igualada i l’entorn —tema al qual ja he dedicat quatre articles en aquest mateix periòdic—. Fa deu anys que vinc escrivint que el turisme és un sector a explotar a Igualada ara que els sectors industrials tradicionals no passen pel seu millor moment. El turisme pot generar llocs de treball directes i se’n poden beneficiar els restauradors, els hotelers i els comerciant, creant així ocupació indirecta. Sempre m’he manifestat en contra dels pisos turístics perquè els lloguers ja són prou cars. Una altra cosa és compartir pis amb els turistes —per exemple, cedint-los una habitació buida— però, si aspirem a rebre estrangers, ens cal dominar l’anglès i tantes llengües com sigui possible. Si es vol que els visitants estiguin a gust i sentin escalf, caldrà que l’amfitrió posi damunt la taula algunes propostes divertides, que abans haurà pensat amb imaginació i creativitat, i dipositant-hi tota la il·lusió.
Cal que el sector públic i el sector privat sumin esforços per desenvolupar un turisme d’incentius: congressos, fires i convencions corporatives amb una agenda d’activitats paral·lela per als assistents i els acompanyats que inclogui cultura, gastronomia i compres. Per fer-ho possible cal ampliar i modernitzar l’oferta hotelera. Al mateix temps, tothom s’ha d’adonar que hi ha pocs llocs com la Conca d’Òdena que facin de frontera entre la Catalunya industrial i la rural. Que el patrimoni natural i paisatgístic és un bé molt valorat pels habitants de les grans ciutats, que poden gaudir-ne com a senderistes, ciclistes o genets. Que estem a 63 quilòmetres de la ciutat que rep més turistes d’Europa —després de París— i que, si a Igualada vingués a passar un dia només l’1% dels 2,7 milions de turistes que cada any trien Barcelona com a destinació, tindríem 27.000 visitants adinerats cada any a la capital de l’Anoia —la ciutat està preparada per rebre una mitjana de 74 persones més al dia—. Si no s’hi fa res, seguiran anant a Montserrat, a Sitges o a Tarragona. Si la iniciativa pública i la iniciativa privada s’uneixen, en poc més de tres anys Igualada rebrà, sempre amb bon humor, el turista ‘one hundred thousand’. Res d’indústria que no s’hagi ficat de ple en la transformació digital. Res de logística. Són el desplegament universitari i el turisme els dos principals reptes per al desenvolupament econòmic i sostenible d’Igualada en la pròxima dècada. Cal treballar-hi sense descans, com sense descans es queden els veïns de la plaça de Pius XII durant els vuit dies de Festa Major. Si no ho veiem, estem perduts.
