En català diem que “la mentida té les cames molt curtes”. La filosofia popular està carregada de raó. Ens ho demostra, més sovint del que sembla, la crua realitat. En poso dos exemples ben clars… i ben recents.
La policia espanyola es va inventar uns “informes policiales” que va anomenar “Operacion Volkov” que no valen ni el paper en què estan escrits. La (in) justícia espanyola els dona per bons i foren utilitzats per a fer una gran batuda en contra de líders i empresaris vinculats d’alguna forma amb l’independentisme català.
La “perla” dels informes deia que Josep Lluís Alay, en nom del president Puigdemont, havia negociat amb Vladimir Putin l’enviament de 10.000 soldats russos a Catalunya per defensar la declaració d’independència. El cas actualment continua judicialitzat, i de tant en tant la premsa espanyola -més espanyola que premsa- ho torna a publicar, quan vol “despistar” d’alguna de les barrabassades del Borbó.
La invasió russa a Ucraïna ha posat de manifest que si les tropes russes entressin dins d’una frontera de l’OTAN, l’estructura militar atlàntica respondria amb tota la seva potència de foc. Tota vegada que Espanya forma part de l’OTAN, queda clar que és totalment impossible que ningú es plantegi, ni teòricament, presència militar russa a Catalunya, en tant que -ai làs- som part, jurídicament parlant, d’Espanya.
Cap organisme jurídic espanyol ni tampoc la premsa, han desmentit el conte de fades dels contactes russo-catalans. Ans al contrari, els tornen a treure per tirar merda contra Catalunya, maniobra que els dona vots a les espanyes.
Un altre que té les potes curtes és un diputat que diu ser independentista, que en entrar a Las Cortes prometia que “només hi seré 18 mesos perquè després ja serem independents”, i, de moment porta cinc anys en el càrrec i no sembla que en vulgui marxar. No sols això, sinó que recentment, s’ha apuntat a les mentides policials espanyoles, tot acusant dirigents sobiranistes catalans d’haver visitat Moscú “creient-se James Bond”. El seu partit no l’ha fet rectificar, malgrat que, com demostra la invasió d’Ucraïna, és totalment impossible que Catalunya rebi ajut militar des de Rússia.
Suposo que per coses així, és pel que els governs -també els autoanomenats progressistes- augmenten les despeses militars, en la mateixa proporció que redueixen els pressupostos en educació.
L’Estat ens vol ben ignorants, si no les seves mentides, no podrien anar gaire lluny.
