Segons les comunicacions a la premsa, el passat 30 de maig, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central, amb una important concurrència de públic, i a partir d’una convocatòria promoguda per Òmnium Anoia, va tenir lloc la presentació d’una nova i excepcional recerca de l’insigne historiador i investigador igualadí, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Torras i Ribé, el llibre Botiflers per convicció i botiflers per conveniència; un acte reeixit, i presentat per l’editor Rafael Català i Dalmau, al qual lamentablement no vaig poder assistir atesa una estada d’uns dies a Madrid.
És en conseqüència, i considerant la meva afectuosa proximitat a l’autor qui, més enllà d’unes raons inestimables de veïnatge, em mereix l’enorme reconeixement d’haver-lo tingut com a professor d’Història Moderna i de la Corona d’Aragó, a la Universitat de Barcelona, en els meus anys d’estudiant, endemés de participar-lo en tant que company d’un autoritzat prestigi al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada; no puc més que sumar-me a intervenir en l’esmentada presentació, amb aquestes línies, a propòsit d’una personal i entenc que més que merescuda valoració d’una obra, que empeny a qualsevol incondicional de la història a encuriosir-se pels fets del passat a partir d’una lectura vigilant i pautada, àdhuc summament amena tot i contenir –com no- certs tints propers a l’erudició, si més no inherents als savis investigadors.
En definitiva, d’ençà la seva publicació abans del passat Sant Jordi, tinc a les meves mans, un més que interessant i rigorós treball d’història, vestit de les sàvies dissertacions que tant acompanyen a aquest notable historiador de casa nostra; una obra, un gran document històric, que ha servit a Torras i Ribé per a tancar la seva tetralogia referida a la Guerra de Successió i les conseqüències que d’ella van resultar-ne per tota la Catalunya a partir del 1714: La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714), 1999; Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica (1713-1715), 2005; Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808), 2020, el millor llibre d’història guardonat amb el Premi Ferran Soldevila, i convocat per la Fundació del Congrés de Cultura Catalana.
Ara, aquesta nova entrega, Botiflers per convicció i botiflers per conveniència, és això, un document d’excepció que t’inscriu, quan no et posiciona, en el debatut període de la Guerra de Successió i la Desfeta de 1714; una casuística, un context d’esdeveniments a partir dels quals l’autor et convida a prendre com a eix conductor els plurals posicionaments d’uns dissemblants sectors de la societat catalana, adquirits o abraçats davant d’aquest fatídic episodi, el que és susceptible d’entendre – ja aleshores- com a un vertader transfuguisme polític de personatges vinculats als mandataris o a l’administració publica. És a dir, l’obra, i en aquest conflictiu i polèmic passatge de la història, ens apropa a una determinant concreció sobre el significat de dos conceptes que van guanyar un més que substancial encara que oposat protagonisme: els col·laboracionistes, és a dir -des del primer moment del conflicte dinàstic- els filipistes convençuts, i tots aquells altres que, de forma gradual i successiva, se’ls hi anaven afegint tot i veure’s mancats de concloents criteris ideològics, però sí tal vegada empesos per imperatius estrictament defensius o de pura supervivència. En summa, un antagonisme o si es vol unes discrepàncies de comportament que l’autor assenyala amb el controvertit i discutible concepte de “botifler”.
Al cap i a la fi, en termes historiogràfics, segons subratlla Torras i Ribé, el problema conceptual s’assenta en el fet que no és tan senzill d’identificar de forma categòrica aquesta tipologia de personatges ni les vicissituds personals viscudes al decurs d’aquella polèmica baralla successòria i el violent conflicte bèl·lic sobrevingut. Tanmateix, sí que existeix una realitat extrapolable als comportaments d’alguns, o de molts, a l’hora de voler salvar els mobles (càrrecs, honors, compensacions, etc.) com a resposta a diferents capítols o períodes de repressió, posem pel cas del final de la Guerra Civil, i de la implementació de la Dictadura.
