Pau Vidal

Quan es diu (si més no, jo hi insisteixo molt) que els fenòmens de llengua no sempre responen a la lògica, és perquè efectivament l’anàlisi cartesiana del fet lingüístic sovint porta a carrerons sense sortida. Això pot prendre formes diverses, i una de les més boniques és el que anomenem…

Aquesta columna, com sap el lector fidel, neix d’una voluntat didàctica a partir de la premissa que com més coneixem una cosa més ens l’estimem i més prejudicis ens traiem de sobre. Que ben mirat és aplicable a tot, en aquesta vida (llevat de determinats éssers humans). Però hi ha…

Començaré aquest últim rodalmot d’estiu amb una confessió en veu baixa: segurament hauria estat més pertinent desentranyar el mot calor, però el cert és que forma part d’una família tan rica i tan plena de possibilitats que m’ha semblat malaguanyat liquidar-lo amb una sola peça, de manera que el deixo…

Segurament poques paraules tan associades a un imaginari concret com príncep i princesa, que ens evoquen irremeiablement un univers de contes infantil i coloraines cursis. No gaire menys irreal, i cursi, és la trasllació al món tangible que la corona castellana ha fet d’aquestes denominacions-personatges, en una demostració palesa que…

De totes les anècdotes relacionades amb el nom del partit ara a punt d’extingir-se, recordo amb especial, ehem, afecte, la d’aquell càrrec de la formació espanyolista que, volent fer-se el simpàtic amb els catalans (la síndrome del tutolong), va engaltar involuntàriament la metàtesi siudatans. L’enèsima mostra que la mentalitat castellana…

Arbitre (1) Dèiem el dia passat que el mot que ens ocupa forma part de la família del verb albirar, encara que ha conservat la forma més acostada a l’original perquè davalla directament d’arbiter, ‘testimoni ocular’. I dic que en forma part quan en realitat fora més pertinent dir que…

Per a mi aquest mot esdrúixol anirà lligat per sempre més a la proposta que fa anys que en Rudolf Ortega llança (de moment en va) a la filologosfera: que se n’accepti la variant popular que la transforma en paraula plana: àrbit. L’insigne lingüista sol posar com a exemple aquell…

Per als que vam néixer abans de l’últim quart del XX Pegasus era un grup de música híbrida (entre electrònica i jazz amb empelts d’altres sonoritats) d’aquells que en dèiem de culte. Però el nom del cavall alat grec, nascut de la sang de Medusa, que d’un cop de peu…

He posat el títol en plural per al·ludir de seguida al lleu problema gràfic que presenta aquesta família. Trobem sovint l’adjectiu pasqual (o fins i tot el nom propi Pasqual) escrit amb dièresi, i no: aquest signe es fa servir només en el plural, per fer palès que la U…

Una manera útil d’aprofitar les hores que la vaga de professors ha deixat lliures (descomptant les dedicades a anar a la mani, no cal dir-ho) seria endinsar-se en les interioritats d’aquesta família verbal. Perquè us asseguro que és ben entretinguda. Començaré per dalt, per la mare, que la cosa val…

He posat aquest títol expressament per cridar-vos l’atenció sobre la característica principal d’aquest mot: la tensió entre la versió suposadament patrimonial (blocatge, precisament) i la suposadament moderna (bloqueig). La primera desperta força reticències entre els parlants, que en la llengua oral es decanten molt majoritàriament per l’altra. Però ves per…

És un d’aquells mots que donarien per a unes quantes preguntes de concurset, perquè realment es porta l’oli. D’entrada, encara que tingui família (de seguida la veurem), sembla quasi òrfena, perquè l’únic mot amb qui l’emparentaríem per similitud, i encara a mitges, és l’adjectiu quotidià; i després, perquè els viaranys…

Derivativament parlant podríem dir que ens trobem davant d’un mot inflacionat. És a dir, que té molta més presència real i simbòlica que no pas pes en el diccionari. A través de l’etimologia s’entendrà millor. Resulta que la família baixa probablement del mot cèltic blato (nom genèric de la farina…

Vet aquí un mot peculiar. Per a la gran majoria de la població és una paraula apresa modernament, amb la normalització, perquè abans en dèiem correccions (quan ens referíem a les d’un text) o directament en castellà, enmienda. Per exemple a la coneguda locució ‘propòsit d’esmena’, que a mi mateix…

Estic segur que molts deveu recordar aquells rètols que es veien (encara se’n deuen veure, diria) als portals dels edificis anunciant serveis d’Assessoria. Solen conviure amb els de Gestoria i també els bufets d’Advocats i altres feines de paperassa. Potser ja no sereu tants els que tindreu present en quin…