El perill de les xarxes
Fa poc més d’un any, durant un cap de setmana en què érem de viatge, vam patir un robatori al domicili familiar. Els lladres varen furtar-nos joies, rellotges i aparells electrònics per un valor aproximat de catorze mil euros. És tan alt el nombre de delictes que es cometen, que…
Raó d’Estat
El 17 d’agost de 2017 Catalunya va patir el pitjor atemptat terrorista des de l’època -diguem-ne- democràtica, quan una furgoneta va circular a tota velocitat per les Rambles de Barcelona, matant indiscriminadament 16 persones. Hores després, en un tiroteig a Cambrils, el mateix escamot va intentar matar-ne unes quantes més,…
Adeu a un any nefast
Hem acomiadat un any que, en termes generals, ha estat francament dolent. Personalment també ho ha estat, tot i que podria haver estat pitjor. Sempre pot anar pitjor… o millor. Més enllà de la negativa fama que per a alguns, entre els quals em compto, tenen els anys de traspàs…
Disparant amb “pólvora del Rey”
Recordeu l’escàndol de les eleccions municipals a Barcelona, amb l’aparició d’uns cartells insultant als germans Maragall per l’Alzheimer, obra del sector B d’un partit polític català? El responsable de tot l’afer, un tal Tolo, va ser acomiadat de la direcció operativa del partit… i va ser recol·locat pel mateix partit,…
Converses a l’Havana a ple sol (i 2)
Si a causa de l’apagada de llums, la nit a l’Havana ha perdut un xic de les seves alternatives lúdiques, el dia a ple sol continua sent una font inesgotable d’experiències úniques, tal com vaig poder viure en el meu darrer viatge a Cuba.Quan anem a París, Roma, Florència, Estocolm…
Converses a l’Havana a mitja llum (1)
El meu interès per viatjar a Cuba va començar en la meva adolescència. La revolució del 1959, els pòsters del Che Guevara, els llaços amb Catalunya, varen convertir l’illa en una mena d’Itaca de joventut, a la qual no vaig poder accedir -per raons econòmiques- fins que ser jove ja…
No en el meu nom
El 6 de desembre del 1978 es votava en Referèndum a tot l’Estat, la Constitución Española que posava punt i final -o això em varen fer creure- a les Leyes Fundamentales del Movimiento, imposades pels militars el 1939 per la força de les armes. Passats 46 anys segurament que les…
El tiet Manolo
Jo tenia un oncle, el “tiet Manolo”, casat amb la meva tieta Flora Sangrà. Es deia Manuel Inglada, però en aquells anys de foscor, a tots els Manuel els dèiem “Manolo” igual que a la majoria de Francesc els deiem Paco o Franciscu.El tiet Manolo, nascut a Guissona, era un…
Govern sense oposició
En sistemes democràtics els governs són duals. Hi ha un govern i una oposició que té el doble paper de controlar al govern i proposar alternatives. Sense aquesta dualitat, no hi ha garantia de bon govern.És millor un govern d'11 a 10 en corporacions de 21, que no pas una…
Cuba
Aquesta columna arriba excepcionalment des de l’altra banda de l’oceà Atlàntic. L’escric des d’una terra amb alguna arrel catalana i amb un llenguatge farcit de catalanismes. Després de 17 anys de la meva darrera visita, he tornat a Cuba per participar en un Congrés Internacional de cultura i turisme.A la…
Vots, o abstencions, que maten
La tragèdia de València em fa pensar que hi ha vots -o abstencions- que porten la desgràcia al país. A qualsevol país.El País Valencià està governat per una colla d’ineptes corruptes o corruptes ineptes, que tant se val l’ordre. Al final el resultat és el mateix: desgràcies i morts per…
«L’avió és, de llarg, el mitjà de transport més segur que existeix»
10 de novembre de 2024
0Soc Ramon Vallès Brossa, vaig néixer a Piera el 26 de febrer de l’any 1966, i ciutadà d’Igualada des que molt feliçment em vaig casar amb la igualadina Margarita Montes amb qui tenim tres fills: en Ramon, la Marina i la Natàlia i tenim la sort del primer net, que…
Canes, calbes i bon rotllo
En aquesta columna, no acostumo a parlar de música i, de fet, no és aquest el tema que toco avui, tot i que es tracta d’un concert de rock, celebrat a Òdena dissabte passat. El concert en homenatge a Toni Fàbregas em va perfecte per a recordar un amic del…
Pollastre sense cap
Estem assistint astorats, a la batalla campal entre diferents corrents d’ERC. Cada nou episodi fa més gran la ferida entre els militants i desmotiva als independentistes. Sembla impossible que fa només tres mesos ERC fos el partit de govern de la Generalitat de Catalunya i avui sigui com un pollastre…
Lo Big Ben
Aquest passat cap de setmana, després de nou anys de restar tancat, s’ha reinaugurat lo Big Ben de Mollerussa, el macroespai lúdic situat a peu de N-II, en terme municipal de Golmés. Pot semblar una notícia local, que afecti únicament a la demarcació de Lleida, però és una notícia que…
