Converses a l’Havana a mitja llum (1)
El meu interès per viatjar a Cuba va començar en la meva adolescència. La revolució del 1959, els pòsters del Che Guevara, els llaços amb Catalunya, varen convertir l’illa en una mena d’Itaca de joventut, a la qual no vaig poder accedir -per raons econòmiques- fins que ser jove ja…
No en el meu nom
El 6 de desembre del 1978 es votava en Referèndum a tot l’Estat, la Constitución Española que posava punt i final -o això em varen fer creure- a les Leyes Fundamentales del Movimiento, imposades pels militars el 1939 per la força de les armes. Passats 46 anys segurament que les…
El tiet Manolo
Jo tenia un oncle, el “tiet Manolo”, casat amb la meva tieta Flora Sangrà. Es deia Manuel Inglada, però en aquells anys de foscor, a tots els Manuel els dèiem “Manolo” igual que a la majoria de Francesc els deiem Paco o Franciscu.El tiet Manolo, nascut a Guissona, era un…
Govern sense oposició
En sistemes democràtics els governs són duals. Hi ha un govern i una oposició que té el doble paper de controlar al govern i proposar alternatives. Sense aquesta dualitat, no hi ha garantia de bon govern.És millor un govern d'11 a 10 en corporacions de 21, que no pas una…
Cuba
Aquesta columna arriba excepcionalment des de l’altra banda de l’oceà Atlàntic. L’escric des d’una terra amb alguna arrel catalana i amb un llenguatge farcit de catalanismes. Després de 17 anys de la meva darrera visita, he tornat a Cuba per participar en un Congrés Internacional de cultura i turisme.A la…
Vots, o abstencions, que maten
La tragèdia de València em fa pensar que hi ha vots -o abstencions- que porten la desgràcia al país. A qualsevol país.El País Valencià està governat per una colla d’ineptes corruptes o corruptes ineptes, que tant se val l’ordre. Al final el resultat és el mateix: desgràcies i morts per…
«L’avió és, de llarg, el mitjà de transport més segur que existeix»
10 de novembre de 2024
0Soc Ramon Vallès Brossa, vaig néixer a Piera el 26 de febrer de l’any 1966, i ciutadà d’Igualada des que molt feliçment em vaig casar amb la igualadina Margarita Montes amb qui tenim tres fills: en Ramon, la Marina i la Natàlia i tenim la sort del primer net, que…
Canes, calbes i bon rotllo
En aquesta columna, no acostumo a parlar de música i, de fet, no és aquest el tema que toco avui, tot i que es tracta d’un concert de rock, celebrat a Òdena dissabte passat. El concert en homenatge a Toni Fàbregas em va perfecte per a recordar un amic del…
Pollastre sense cap
Estem assistint astorats, a la batalla campal entre diferents corrents d’ERC. Cada nou episodi fa més gran la ferida entre els militants i desmotiva als independentistes. Sembla impossible que fa només tres mesos ERC fos el partit de govern de la Generalitat de Catalunya i avui sigui com un pollastre…
Lo Big Ben
Aquest passat cap de setmana, després de nou anys de restar tancat, s’ha reinaugurat lo Big Ben de Mollerussa, el macroespai lúdic situat a peu de N-II, en terme municipal de Golmés. Pot semblar una notícia local, que afecti únicament a la demarcació de Lleida, però és una notícia que…
Hem tocat fons?
Els darrers set anys la situació política a Catalunya s’ha girat com un mitjó. Els més de dos milions de votants del referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 s’han anat diluint, víctimes del desencís que provoquen entre els ciutadans, les lluites estèrils dels partits independentistes entre ells i les campanyes…
Quants habitatges es podrien fer amb 1 milió d’euros?
Des de fa uns dies sembla que Junts té la culpa dels alts preus i la carestia d’habitatge a Catalunya. És cert que el vot del partit de Puigdemont en contra de la revisió de la llei ha estat una jugada poc explicada, però que el PSC, ERC i els…
Viva El Rey De España
Per tot Europa està creixent el neofeixisme. En alguns països com Itàlia, Hongria, Àustria… guanyen eleccions i a França no les han guanyades gràcies a una -falsa- unió de l’esquerra. A tot Europa, especialment al nord, el neofeixisme creix.A Espanya, en canvi, no hi ha neofeixisme! El d’Espanya és feixisme…
«Oferim productes electrònics especialitzats i solucions tècniques personalitzades»
22 de setembre de 2024
0Entrevistem a David Peña Riba, té 55 anys i des dels 14 que forma part de l’empresa familiar. Primer ajudava al seu pare a la botiga i ara és copropietari amb la meva germana l’Elena. Fan un bon equip perquè s’avenen molt. Ella porta la part administrativa i ell la…
Set anys d’ignomínia
Com cada any, el dia 11 vaig celebrar la Diada Nacional de Catalunya assistint a dos actes. Al migdia a una ofrena floral i a la tarda, com cada any, a la manifestació unitària de Barcelona.A Barcelona, i a Lleida, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre érem molts però m’hauria…