Jaume Singla

Quan viatjo m’agrada conèixer les ciutats que visito, siguin del país que siguin. A la cuina hi ha una part de l’ànima i la història dels seus habitants. Com deia la setmana passada, he visitat Oviedo, Capital Española de la Gastronomia, on m’he amarat de la seva cuina, de la…

Cada any visito la ciutat que és elegida Capital Española de la Gastronomia, guardó que les ciutats designades ostenten dotze mesos, temps que aprofiten per a millorar la seva oferta gastronòmica, cultural i lúdica. Aquest any la ciutat designada és Oviedo i recentment hi he fet una estada de quatre…

Diumenge passat, amb els seus vots, la ciutadania va enviar a l’atur als més conspicus profetes de l’odi. Ciudadanos va perdre els darrers escons que els quedaven i amb ells se’n van els principals divulgadors de l’odi… però deixen hereus. El seu lloc l’assoleixen amb un entusiasme digne de millor…

Dimarts a TV3 es va fer un debat entre vuit candidats a les eleccions al Parlament Europeu de diumenge. Soc un dels pocs que el va seguir íntegrament. Segurament no va ser la millor idea del món, però ho vaig fer per poder donar la meva opinió al respecte. La…

La diferència entre redactar notícies i columnes d’opinió en un setmanari com La Veu de l’Anoia és que a les notícies t’has de limitar a explicar què ha passat -o què s’espera que passi- i en les opinions pots explicar per què han passat determinades coses. En altres paraules, amb…

El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya de fa quinze dies deixa obertes diferents possibilitats de proclamació de president de la Generalitat. I també n’hi ha moltes que es produeixi un bloqueig que obligui a noves eleccions després de l’estiu, si no s’arriba a cap acord. En altres…

Em trobo a Folegandros, una de les illes Cíclades de Grècia, gaudint d’un capvespre daurat amb la posta de sol damunt de l’Egeu. Gaudeixo d’una copa de vi grec i d’unes saboroses olives Kalamata. La tarda s’esmuny suaument per l’horitzó daurat de l’aposta de sol. Estic molt ben acompanyat amb…

A diferència del que va passar l’1 d’Octubre del 2017, diumenge vinent la policia espanyola no ens estomacarà quan anem a votar. En canvi, segons com votem, qui li fotrà un mastegot a l’estat serem nosaltres. Els nostres mastegots els fem votant. Contra el que es pugui pensar, els nostres…

Soc Aniol Noguera i Clofent, nascut a Calella el 1982, he estudiat ciències ambientals a la Universitat de Girona i teologia a l’escola teològica de Montserrat. Soc escolapi, diaca i visc a Igualada des de l’any 2013. Estic implicat amb els Grups Mou-te, m’agrada molt la cultura popular, la música…

És notable l’interès que tenen els polítics espanyols per les comissions. Per les comissions parlamentàries i també per les altres, les que alguns cobren per l’adjudicació de contractes públics. S’han posat en marxa al Congreso i al Senado espanyols, dues comissions pel mateix tema: la corrupció política generada al voltant…

Ho deia fa pocs dies en aquesta mateixa columna: la política espanyola és un femer ple de merda que genera odi. El president del govern d’Espanya sembla que se n’acaba d’adonar. Quan el sindicat (grup extorsionador) anomenat Manos Limpias ha presentat una querella contra Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez,…

Quan les coses estan malament i sembla que tot està perdut, és el moment de donar un cop de timó que variï el rumb de la derrota. I de derrotes, alguns pobles en sabem molt, perquè les hem patit i les sentim molt endins. Per calendari i per decisió interessada…

Estic bastant enganxat a la xarxa X (abans Twitter) i no puc passar ni dos dies sense entrar-hi per llegir què s’hi penja o dir-hi la meva en funció del que veig a la premsa i a la mateixa xarxa social. Quan piulo o repiulo algun tuit, rarament té transcendència.…

Durant la primera meitat del segle XX, la situació política espanyola era com va definir Antonio Machado de “las dos Españas” irreconciliables la una amb l’altra. Allò va continuar amb els quaranta anys de dictadura militar franquista on l’Espanya, feixista i autoritària, dominava absolutament. La resta era carn de presidi…

Els catalans, dins d’Espanya, hem d’anar molt en compte a l’hora d’exigir públicament el respecte als nostres drets. Tant li fa si parlem de drets polítics, lingüístics o de drets del consumidor: sempre hem d’anar amb molta cura perquè no acabin acusant-nos de feixistes, racistes o intransigents, si reivindiquem l’ús…