Opinió

Un article de
Jaume Singla
Jaume Singla

Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.

6 d'octubre de 2025 a les 13:20 hores

Opinió: 2500 quilòmetres

Un article de
Publicitat

Fa unes setmanes, amb la meva parella, vam recórrer més de 2.500 quilòmetres pel nord-oest de la península: Aragó, Navarra, Castella i Lleó, Galícia i Portugal. Resultat? Ni un sol radar. Bé, menteixo: un, i ens l’anunciaven disset quilòmetres abans, com dient: “Compte, que ve el control, ajusta el peu i tot en ordre”.

I després tornes a Catalunya, i en trenta quilòmetres de l’Eix Transversal o en deu de la C-17 ja t’han caçat tres cops. Aquí, els radars no només hi són, sinó que surten de sota les pedres. A vegades penses si no els fabriquen a la mateixa fàbrica que les botifarres. I casualitats de la vida: sempre són els que més recapten, tant en multes com en punts del carnet. Ai, l’atzar que malament ens tracta…

És clar, a la resta de l’Estat gairebé no calen radars: tenen carreteres decents, asfaltat com Déu mana i senyalització clara. Algunes fins i tot doblades amb autovia i nacional paral·leles, gairebé buides, com passa entre Lleida o Osca. Aquí, en canvi, circules per vies que semblen un formatge gruyère i et colen un radar cada dos revolts. I després encara tenen la barra de dir-nos que ho fan “per la nostra seguretat”.

La realitat és que la desídia de l’administració amb Catalunya és criminal: morts, ferits, hores perdudes i diners espoliats. Sí, hi ha qui corre massa, és veritat. Però la concentració sospitosa de radars a Catalunya té més a veure amb la recaptació que amb la prevenció. Perquè si realment volguessin salvar vides, invertirien en carreteres noves i segures. Però no: és més rendible posar una màquina que fa “clic” i treu calés, que no pas asfaltar un tram o eliminar un revolt perillós.

I no parlem del tren, perquè llavors ja plorem tots. Sense un servei ferroviari digne, amb material rovellat i/o de segona mà i incidències constants, milions de catalans perden cada dia hores i salut per arribar a treballar o a la universitat. Ens han convertit en usuaris de tercera, pagant bitllets de primera. Tot plegat fa tuf de càstig planificat.

Amb carreteres insuficients, trens tercermundistes i una població que creix a un ritme de 200.000 persones l’any, Catalunya s’aguanta amb filferros. Però cada vegada que reclamem inversions o competències, ens responen amb el manual de sempre: “nazis”, “racistas”, “provincianos”. Som els que més paguem i els que menys serveis rebem de l’Estat espanyol.

L’únic insult que em costa rebatre és el de mesells. Perquè sí, ho som. Som campions mundials de l’aguant, de la paciència i de l’acceptació resignada. Ens aixequen la camisa un dia sí i l’altre també, i nosaltres encara els donem les gràcies.

Potser el problema no són només els radars, ni les carreteres, ni els trens. Potser el problema som nosaltres, que fem cua per pagar-los la multa amb un somriure i alguns patint pel que li pugui passar a l’esposa de Pedro Sánchez perseguida per les togues espanyoles, com si fos una catalana indepe.

No tenim remei… ni trens, ni carreteres, ni sanitat digna…

Temes  Opinió
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: