Entrevista a Sergi Rey Gras, usuari d’Àuria Grup amb discapacitat psíquica i discapacitat física
La missió d’Àuria i el seu conjunt d’entitats és la de construir futurs i promoure la transformació social mitjançant la inserció, la creació d’ocupació i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i capacitats diverses. Àuria vol ser un motor de canvi per crear una societat més justa que garanteixi l’autonomia de les persones, la seva participació social i l’oportunitat de desenvolupar una vida plena, independent i digne. Per fer-ho, l’entitat crea noves oportunitats laborals i noves línies de desenvolupament de negoci, oferint serveis de qualitat, innovadors i d’excel·lència en diferents sectors.
Actualment, Àuria Grup aglutina més de 1.700 persones de base social i compta amb gairebé 900 professionals. Un d’aquest treballadors és en Sergi Rey Gras (31 anys). Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, parlem amb el Sergi.
Quant de temps fa que coneixes la gent d’Àuria?
Molts anys. Vaig anar l’escola Àuria d’Apinas quan tenia 14 o 15 anys fins que vaig ser més gran. Després vaig començar al servei de la fundació àuria SOI (servei ocupacional d’inserció). Després del SOI vaig anar a treballar a la Fundació Privada Àuria (FAP) de manteniment, netejava aires condicionats, anava pels pisos tutelats fent això, netejava furgonetes, ajudava a la cuina, netejava les guies dels ascensors, m’encarregava del reciclatge del paper, cartó i envasos de les instal·lacions. Treballava de dilluns a divendres 4 hores diàries.
Ara estic treballant a Àuria Cooperativa (al Taller o TAC) des del maig del 2023 fent paper de fumar, blísters de pegament, posant gomes a unes peces, etc. El meu horari a la secció de manipulats és de dilluns a divendres de 9h a 13h.
També porto 7 anys gaudint del servei de la Fundació Privada Àuria de PALL (Programa d’autonomia a la llar).
Com t’han ajudat durant tot aquest temps? T’han ajudat per exemple a tenir una feina estable en el centre especial de treball?
A l’escola feia esport, vaig fer amics, vaig aprendre anglès, castellà, de tot. Al SOI treballàvem també el codi ètic, amb el que vaig aprendre molt i em van ajudar a trobar feina.
El servei del PALL m’ajuda a les tasques de casa, la gestió econòmica, la gestió de la compra de casa, em diuen quan afaitar-me perquè a vegades em despisto. Quan estic nerviós al pis, m’ajuden a calmar-me, a vegades anem a prendre l’aire. Arrel del PALL vaig començar a compartir pis amb altres persones amb discapacitat que també tenen participen al programa d’autonomia a la llar i al principi la convivència no era fàcil però ens van ajudar a millorar. A més, el monitor del PALL em dona suport i em fa seguiment cada dia durant una hora.
Al Taller Àuria també hi han monitors que m’ajuden a aprendre les diferents feines i resoldre dubtes, hi ha psicòlegs que ens fan preguntes i puc parlar amb ells. Estic bé aquí, vull quedar-me.
Quina feina fas allà? Què és el que més t’agrada o el que millor se’t dona a la feina?
Tasques manipulatives com doble barra (posar gomes a unes peces) i paper de fumar es el que més m’agrada, de fet m’agrada tot.
El que se’m dona millor és agafar els paquets de paper de fumar un cop estan plastificats i ficar-los dins de la caixa, haig de revisar si els paquets estan bé o no. Si estan malament he de treure el plàstic i ficar-lo en una caixa de descarts, perquè no serveix. El client ha de veure que la feina està ben feta i som professionals!
M’agrada més treballar aquí al taller que fer manteniment, abans m’avorria una mica i ara aquí tinc molts companys de feina.
Com t’ajuden també en el teu dia a dia, al marge de la feina?
La mare m’ajuda a fer-me la targeta del bus i la targeta del banc. Tots els dies ens truquem amb els meus amics i a vegades amb el PALL ens veiem amb altres persones que també estan en el programa.
Jo em moc sol amb l’autobús públic per Igualada, com em va ensenyar la meva mare i l’agafo també per venir a la feina cada dia.
A l’hora de fer la compra, compto amb el suport dels monitors i fem una llista primer de totes les coses que necessito per no deixar-me res. Cada setmana va a comprar un company del pis, així participem tots.
Els dissabtes pel matí vaig a la piscina i vaig sol, després em ve a buscar el meu pare i si vull fer alguna activitat diferent, li dic a la mare perquè m’hi porti.
Quines persones d’Àuria t’ajuden en totes aquestes coses? Com és la teva relació amb ells/es?
Els monitors del taller, els companys de feina, els psicòlegs del taller, els monitors del PALL i els i les companyes de pis.
Tinc bona relació amb tothom, amb els monitors del taller i amb els companys, tot i que alguns em cauen bé i d’altres no tant. Els psicòlegs del taller són amables i simpàtics. Amb els monitors del PALL m’hi porto súper bé, són uns cracs, són els millors. Amb les companyes de pis també m’hi porto bé i no ens enfadem mai.
On vius actualment?
Tinc 3 cases, a Can Pallàs viu la meva mare, el seu marit i jo hi vaig els caps de setmana cada 15 dies. El meu pare viu a Òdena, vaig a veure’l els caps de setmana cada 15 dies. De dilluns a divendres estic a un pis compartit a Igualada amb 3 companyes més, els 4 estem en programa d’autonomia a la llar (PALL) i treballem al taller, a Àuria Cooperativa. La meva mare va ser qui em va ajudar a trobar el pis conjuntament amb la Fundació Àuria.
Et sents preparat per dur totes les feines domèstiques (netejar, cuinar, fer la compra…)? Què és el que t’agrada més, en aquest sentit? I què et fa més mandra de tot això?
Clar. La neteja la porto bé, el cuinar vaig a poc a poc, ja que em costa una mica més. Sé fer una truita a la francesa i de tot una mica. La compra també se’m dona bé i fem menú setmanal. A l’hora de comprar, tenim una llista a la nevera que anem posant quan ens falta alguna cosa per comprar.
Quan jo tenia 18 anys volia ser independent, volia viure sol. Posar i recollir el rentavaixella és el que més m’agrada de les tasques domèstiques, el que em fa més mandra, però, és llençar les escombraries.
Com és la teva relació amb els veïns del bloc i del barri? Participes en activitats de l’entorn com les festes majors, campionats esportius, activitats d’oci o altres actes que s’organitzin periòdicament? Et sents integrat en aquesta vida de barri?
No tinc relació amb els veïns del bloc, no conec a ningú. Al barri en què visc hi han altres persones que conec del SOI, de la Fundació o de la Cooperativa.
També participo en activitats com l’handbol i la piscina. Per la festa major no surto perquè no m’agrada perquè hi ha molts problemes.
Jo em sento bé a Igualada, més que a Lliça de Vall, aquí estan els meus amics i la meva parella.
Vols mantenir aquest estil de vida tan actiu i autònom durant molt de temps? Confies en què des d’Àuria et faran costat d’ara en endavant?
Si, així estic més relaxat i escolto música al meu aire, tot i que m’agradaria viure sol sense companyes. M’agrada poder desconnectar, sense pensar en feina ni en res. No sé si algun dia arribaré a viure en un pis sense companys però si ho faig sé que el PALL m’ajudarà a fer la mudança, a fer menús, a posar mobles i amb moltes coses més. En tot el que necessiti!
Tenir el PALL m’agrada molt, em sento bé quan tinc problemes, pregunto als monitors, i si s’enfaden amb mi puc parlar amb ells pel mòbil, fem berenars amb altres persones… M’ho passo bé a Àuria!
