El pintor igualadí Arnau Pineda presenta una nova exposició al Museu de la Pell anomenada A Fall, on aprofundeix en el projecte Rock Bottom i obre el diàleg amb una nova línia de treball abstracta, centrada en escenificar la profunditat, lluir reflexos i jugar amb els formats. Una proposta que connecta amb el seu recorregut artístic i amb les influències que han marcat la seva evolució. La mostra s’inaugurarà aquest divendres 19 de desembre a les 19:00 i romandrà oberta a visites fins al 18 de gener del pròxim 2026.
Arnau Pineda (Igualada, 2001) es troba en un moment de consolidació creativa. Després de presentar Cross Series a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu i de desenvolupar projectes com Rock Bottom, el seu Treball Final de Grau, l’artista fa un pas més amb una exposició pensada específicament per a l’espai del Museu de la Pell. El resultat és una proposta que vincula color i forma, obra i procés, i que convida l’espectador a observar amb calma.
En la nova exposició A Fall, t’introdueixes a l’abstracció. D’on neix aquesta necessitat?
Crec que és part de l’evolució natural del meu recorregut artístic. He sentit la necessitat de batre’m amb formats més extensos i, en aquest sentit, l’abstracció és agraïda. És també una forma d’expressió que sempre m’ha interpel·lat i que tenia pendent d’abordar, però sempre he tingut clar que volia arribar-hi de manera orgànica.
Rock Bottom, el teu Treball Final de Grau, va ser un projecte molt rellevant. Quin pes té avui en la teva manera de treballar?
Va ser fonamental perquè combinava una exposició amb un assaig escrit. Em va obligar a reflexionar, a posar paraules al que feia i a entendre millor el meu procés creatiu. Aquesta ha acabat sent precursora d’A Fall, que es podrà visitar aquest desembre i principis de gener a l’Espai Cub del Museu de la Pell.
A Fall reflexiona, en perspectiva, sobre Rock Bottom, un seguit d‘obres convulses exhibides el passat juliol a l’Espai Miró de la Universitat de Barcelona. Aquesta col·lecció inèdita contrasta amb el plantejament de la sèrie anterior en formular una selecció d’obres harmoniosa, composta per extenses figures borroses que, per naturalesa, s’abstenen d’explicar-se i aspiren a la retroacció de l’espectador.
Per a aquesta exposició també has creat un vídeo promocional. Com s’ha gestat aquest projecte?
He volgut acompanyar l‘exposició A Fall amb un curtmetratge que captés l’atmosfera del procés de producció d’aquestes obres, gravant-me a l’estudi mentre pintava. Podreu visionar-lo al meu Instagram: pineda_arnau. El projecte ha comptat amb Marta Vives a càrrec de la direcció creativa i Álvaro Baguerri a la fotografia, dos professionals del sector audiovisual amb qui ja he col·laborat en diverses ocasions. El vídeo va acompanyat d’una peça original del compositor musical Luís Alejandro, pianista igualadí que s’està preparant per accedir al Conservatori del Liceu. Sense ells, aquest vídeo no hauria estat possible.
La mostra també compta amb la crítica de l’artista igualadí Joan Saló, que treballa des de Berlín amb diverses galeries de prestigi internacional. Podreu llegir-la al full de sala de l‘exposició.
Recentment has estat guardonat amb el Premi Igual’Art. Què ha significat per a tu aquest reconeixement?
Rebre el Premi Igual’Art ha estat substancial, sobretot perquè arriba en un moment emergent de la meva trajectòria. Em dona visibilitat i m’impulsa en el camí que suposa una carrera artística. A més, la dotació econòmica és clau per poder continuar treballant, ja que els materials són costosos i suposen una inversió constant. Aquesta beca em permet dedicar més temps i recursos al projecte amb una mica més de tranquil·litat.
Has guanyat el Premi amb una proposta que reformula Cross Series, que va néixer com una exposició a l’Ateneu. Com ha evolucionat la idea fins a aquest nou plantejament?
El premi Igual’Art es formalitzarà a mitjans del pròxim 2026 i presentarà una mostra que dona continuïtat a l‘exposició Cross Series, que vaig presentar el passat 2024 a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu Igualadí. L‘exposició va ser un punt clau perquè em va permetre veure la sèrie com un conjunt i entendre cap on podia créixer. A partir d’aquí, tinc la intenció de desenvolupar-la i guiar-la cap a nous horitzons, tant a nivell formal com conceptual. Les mateixes obres solen marcar-me el camí i portar-me a explorar noves possibilitats sense perdre l’essència inicial.
Quin diàleg t’agradaria que s’establís entre les peces figuratives i les abstractes?
M’interessa que l’espectador no les entengui com a mons separats. La figuració pot ser una porta d’entrada més directa, mentre que l’abstracció apel·la a una lectura més oberta i sensorial.
Quins artistes o referents han influït les teves línies de treball?
Cada una de les sèries ha tingut les seves influències respectives. A Cross Series, per exemple, hi ha una influència molt clara de Giorgio de Chirico, sobretot pel que fa a la pintura metafísica i a la creació de realitats que no existeixen, però que semblen possibles. En la part més abstracta, i concretament en la recent exposició A Fall, m’he vist molt influït pel treball de formats i composicions de l’artista irlandès Sean Scully, especialment després de veure la seva exposició d’aquest 2025 a La Pedrera.
En quin moment creatiu et trobes actualment?
En un moment de recerca conscient. Sé d’on vinc, però em permeto explorar, provar i dubtar. Crec que és precisament aquest procés el que manté viu el treball i el que fa que cada projecte sigui una oportunitat per créixer.
