A l’any 1930 i en data de 12 d’octubre, en el sí d’un acte honorífic que va comptar amb l’exprés personalisme de la signatura de l’aleshores Conseller de Governació, Lluís Companys (més endavant, President de la Generalitat de Catalunya) i amb motiu d’una primera assemblea de socis, s’acabava de fundar l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada (l’AFI), seguint l’exemplar referent de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, creada set anys abans, a Barcelona. De retruc, l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada (l’AFI) va passar a ser la segona entitat fotogràfica de Catalunya i en la primera de tot l’Estat espanyol, no ubicada en una capital de província. De resultes del gran reconeixement que se li va dispensar a aquesta data memorable per a la ciutat d’Igualada, a partir d’aquell esdeveniment fundacional, la seu d’aquesta nova entitat va a ocupar la segona planta de la finca popularment coneguda com a Casa Padró Serrals, abans al número 6 del carrer de Sant Jaume, ara plaça Sant Miquel, número 5; domicili on hi va romandre fins a la primavera de 1998, quan l’Agrupació va traslladar-se a les actuals estàncies dels baixos de l’edifici de “Cal Maco”, a la Plaça de la Creu, número 18.
Tanmateix, si ens situem en el context històric en què va tenir lloc aquest esdeveniment no és intranscendent de posar en relleu que l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada hagués trobat els seus orígens en la pròpia història de la fotografia a Catalunya. Així, si bé la primera imatge fotogràfica impressionada als Països Catalans va ser el daguerreotip realitzat per Ramon Alabern, a l’any 1839, al pla de Palau de Barcelona; a mesura que el daguerreotip es va anar imposant, van començar a obrir-se estudis fotogràfics arreu, d’entre els quals els de Pau Audouart i el dels germans Napoleon a Barcelona; així com el de Jaume Font a Igualada, a principis del XX. En aquest sentit, uns validats treballs d’investigació sobre la tècnica fotogràfica van possibilitar l’aparició al mercat de cambres i materials força accessibles per a moltes persones, avinentesa que tot seguit va afavorir l’arrelament de la fotografia d’afeccionat, una afecció a la qual s’hi van dedicar alguns professionals de la historiografia o de l’arqueologia entre d’altres; alguns dels primers periodistes, alguns il·lustradors i persones apassionades per l’ús de la càmera. Ara bé, tal vegada, van ser un bon nombre d’excursionistes i caminants (de pobles i ciutats) els qui més van contribuir a donar vida a un atresorat arxiu d’imatges, unes primeres fotografies que havien de testimoniar la realitat, o si no la quotidianitat d’una època en què tot no era capturat per la traça d’un pintor.
D’ençà unes diferents seqüències se sumaven a fer tangible la visualització de l’entorn més proper d’aquells pioners fotògrafs, al costat d’algunes captures amb finalitat estètica, aquestes van passar a conformar un certificat fitxer d’edificis, monuments, paisatges, festeigs tradicionals, celebracions religioses i retrats; tot plegat un atresorat patrimoni artístic i cultural. En aquesta línia, al capdavall d’un reeixit volum d’instantànies i d’uns primerencs fotògrafs amateurs en van néixer aquestes organitzacions de signe associacionista, que van convertir-se ben aviat en autèntics centres de trobada, reunió o tertúlia de fotògrafs, i per què no, espais d’art i cultura. I, en qüestió de temps, tan bon punt com van constituir-se amb un segell distintiu d’entitat van saber contribuir a dur a terme una valuosa funció formativa de l’ensenyament de les tècniques de la fotografia, amb l’organització de cursets i concursos, i amb la publicació de butlletins i catàlegs d’obres exposades a les seves respectives seus, que recollien el llegat d’unes anteriors edicions de renom, com eren: “La Revista Fotográfica”, any 1891; “La Fotografía Práctica”, del 1893 al 1908; les revistes “Lux”, de tot el 1918 o la “Criterium” del 1921. En summa, fotografies i publicacions gràfiques van esdevenir les més completes fonts documentades capaces de certificar la important indústria fotogràfica catalana que es va anar gestant a principis del segle XX i molt especialment entre la dècada dels 20’ i bona part de la dels 30’, fins al moment de l’esclat de la Guerra Civil. Precursors d’aquesta gran fita històrica en van ser, doncs entre d’altres, els pioners de la nostra agrupació: Procopi Llucià, Josep M. Lladó, Celestí Riba, Josep Pomés, Ramon Godó i Josep Castelltort; als quals retem homenatge per a celebrar aquest 90è aniversari, amb aquest “logo” dels 90’. Es tracta d’un disseny dels integrants de Fons Gràfic, en Manel Marimon i Josep M. Rosich; una col·laboració gratuïta i desinteressada que l’Agrupació agraeix summament.
