La Mostra Internacional de Films de Dones fa arribar cada any les últimes pel·lícules de les cineastes catalanes arreu del territori català amb projeccions online. Aquest any aniran a tretze municipis i els films que es podran veure són: Les Perseides d’Annia Gabarro i Alberto Dexeus, La innocència de Lucía Alemany, Lo que dirán de Nila Núñez, Les resilients de Cristina Madrid, Ojos negros de Marta Lallana i Ivet Castelo i La hija de un ladrón de Belén Funes. Es pot inscriure en les diverses sessions en aquest enllaç.
21 de novembre
Lo que dirán (2017); Nila Núñez, 71’.
“El meu pare hi és: a les nou a casa. El meu pare no hi és: a les dotze a casa”. Dues adolescents, entre riures de rebel·lia i amistat, parlen del seu dia a dia i de les seves opcions vitals d’una manera totalment franca i esvalotada, fent miques els prejudicis islamòfobs del seu voltant i celebrant que a elles els és igual “el què diran”. Òpera prima fruit del Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB.
28 de novembre
Ojos negros (2019); Marta Lallana, Ivet Castelo. 72’.
Paula, una noia de 14 anys, ha de passar l’estiu al poble d’Ojos Negros, amb la seva tia i la seva àvia a les quals gairebé coneix. Allà descobreix les tensions familiars que es destapen arran de la malaltia de la seva àvia. Intentant escapar d’aquesta atmosfera asfixiant coneix a Alicia, una noia de la seva edat amb qui estableix una intensa amistat. Al final de l’estiu Paula intuirà el que significa fer-se gran.
5 de desembre
Les resilients (2019); Cristina Madrid, 47’.
Les resilients és un documental que mostra, a través de quatre bandes formades majoritàriament per dones, una part de l’escena musical feminista que està brotant en els darrers temps a Catalunya i a Espanya. Es tracta d’un retrat a través de la mirada de quatre exemples que formen part d’aquesta escena: el folk de Roba Estesa, el hip-hop de Tribade, el soul de The Sey Sisters i el jazz electrònic de Clara Peya. El film vol descobrir aquests nous brots culturals que donen resposta a la històrica absència de dones damunt dels escenaris. La nova música que brota com flors després d’un incendi.
