En Joan Llorach és el Cap d’Àrea Bàsica de la comarca de l’Anoia dels Agents Rurals. Igualadí nascut a Santa Perpètua de Gaià (Pontils), fa 33 anys que és agent rural i en fa 20 anys que ho és a l’Anoia. Amb ell hem parlat de la les tasques que duen a terme aquest cos d’agents de la Generalitat que podem trobar patrullant pels nostres boscos i espais naturals.
Qui sou els agents rurals i quina és, a grans trets, la vostra tasca?
El Cos d’Agents Rurals és un cos especial de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de la protecció del medi ambient i que ara està adscrit al Departament d’Interior. Som funcionaris de carrera amb funcions de policia judicial i policia administrativa especial per les qüestions relacionades amb el medi ambient. La nostra tasca sempre té a veure amb la protecció de l’entorn, persones, animals, plantes i el patrimoni natural perquè tothom en pugui gaudir. Fem tasques molt diverses: des de recollir animals accidentats, investigar les causes d’incendis forestals, revisar aprofitaments forestals, controlar l’activitat de caça…
Quants agents formeu part del cos a l’Anoia?
A l’Anoia actualment som 12 agents, alguns dels quals tenen especialització en l’àrea de fauna, d’antifurtivisme i detecció de verins o del grup especial caní, entre d’altres.
En cas d’un incendi forestal, com el de fa pocs dies a l’Anoia i la Conca de Barberà, quines són les vostres funcions?
La nostra feina consisteix en localitzar la zona d’inici de l’incendi per tal de fer-ne la investigació de les causes i també fer-ne el seguiment, comptar la superfície cremada i l’afectació sobre la vegetació que ha trobat al seu pas.
La nostra comarca té zones amb una bona massa forestal. Com estan els boscos a l’Anoia?
Aquest any, els boscos de l’Anoia estan patint un estrès hídric acumulat molt important que els fa especialment vulnerables.
A Catalunya, la majoria de boscos tenen propietari, això dificulta que estiguin en bones condicions? Penses que seria millor que fossin comunals, com passa en altres països?
Una mica sí, perquè molts propietaris no se’n cuiden gaire donada la poca rendibilitat que ofereixen. Per mi, tal i com estan els boscos actualment, el fet que fossin comunals tampoc resoldria res, a curt termini. Caldria que les administracions augmentessin els pressupostos per intervenir-hi molt més, però feines com les estassades són cares i llueixen poc. Caldria posar en valor aspectes com l’ús recreatiu que se’n fa, el turisme i totes les activitats que s’hi poden derivar, però per això, necessitem uns boscos madurs amb sòls profunds, amb roures i alzines i molta biodiversitat.
En una comarca com la nostra, amb molts camins forestals, es fa des dels municipis, una bona tasca de manteniment?
A l’Anoia crec que tenim una bona xarxa de camins bàsica i secundària i que els ajuntaments i les Associacions de Defensa Forestal fan molt bona feina en el seu manteniment.
Des de la pandèmia de la covid hi ha hagut un increment important de persones fent ús dels espais naturals. La gent està educada mediambientalment o bé us trobeu amb moltes conductes poc respectuoses?
La natura ha patit molt aquesta pressió i en tenim exemples d’espècies altament protegides que han canviat els nius de lloc per les molèsties que han rebut per part dels visitants del bosc molt sorollosos. Desgraciadament, la gent continua tenint conductes poc respectuoses per desconeixement o manca d’educació.
Els abocaments de residus al bosc, la circulació de vehicles per camps de conreu i boscos, molèsties de gossos a ramats o fins i tot pintades amb esprai en gorgs… són incidències que ens trobem diàriament.
Part de la nostra feina és informar a l’administració sobre aquestes pràctiques i que aquesta redacti decrets i lleis que regulin les activitats, com per exemple la recol·lecció del llentiscle, que provoca moltes queixes de municipis com Argençola i Sant Martí de Tous, entre d’altres. Creiem que en breu es publicarà un decret amb el qual es regularitzarà aquesta pràctica on ara mateix hi ha gent recollint les plantes al mig de l’estiu, també amb el perill d’incendi que això comporta.
El cos d’Agents Rurals també té el programa EduCAR, que oferim a les escoles de tota la comarca per mirar de canviar la societat des de la base, amb l’educació com a eina.
La desruralització del país, que fa que s’abandonin els conreus i cada vegada hi hagi més bosc, pot arribar a ser un problema greu?
L’Economia ho marca tot. Els baixos preus dels productes agrícoles fan que cada vegada hi hagi menys pagesos per fer-se càrrec dels mateixos conreus i s’abandonen les parcel·les petites on no hi cap la maquinària gran. És aquí on tenim dos factors molt negatius en la prevenció d’incendis: grans superfícies de cereals i boscos joves plens de coníferes que, en el cas de l’incendi de Santa Coloma de Queralt, fan que la velocitat de propagació depassi la velocitat d’extinció dels Bombers.
L’Administració hauria de fomentar actuacions que propiciessin l’anomenat efecte mosaic en els camps de conreu, subvencionant plantacions de lleguminoses i pastures que, en cas d’incendi, tindrien menys capacitat de propagació. Als boscos caldria promoure actuacions planificades destinades a canviar el model de boscos joves de coníferes a boscos més madurs i productius, més resistents als incendis.
