Fa cinquanta anys a Toronto es va posar en marxa una iniciativa anomenada BID (Business Improvement District) com eina per dinamitzar els centres comercials. Aviat va ser seguida per Nova Orleans i es van anar estenent per tot Amèrica del Nord. El 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres i avui n’hi ha més de 2.500 a tot el món. El 2017 es van impulsar dues proves pilot a Barcelona (al barri del Born i a Sant Andreu) utilitzant l’article 54 de la llei de Comerç 18/2017 i el passat desembre es va aprovar al Parlament de Catalunya la llei de les APEU (Àrees de Promoció Econòmica i Urbanística) que va tenir el 88% de suport a la cambra i que havia estat impulsada per la conselleria d’Empresa i Coneixement, aleshores dirigida per la igualadina Àngels Chacón, després d’escoltar las insistents demandes del sector del comerç.
APEU és una eina de col·laboració de caràcter publicoprivat que permet que una zona geogràfica, que inclogui un o diversos municipis, puguin promocionar i impulsar locals i àrees de concentració d’activitat econòmica, amb l’objectiu de consolidar un model de ciutat compacte i mediambientalment eficient, per incrementar la competitivitat i afavorir la creació d’ocupació. Estem parlant d’una eina potent pel desenvolupament urbà, turístic, comercial o industrial, utilitzant tècniques i accions de dinamització i és un bon vehicle per captar inversions i per fer plans de actuació com poden ser la reducció del nombre de locals buits, neteja, seguretat, senyalització, decoració, il·luminació i també per gestionar serveis de forma compartida (com poden ser els logístics o la digitalització)
Per constituir una APEU cal que els sectors econòmics del espai delimitat hi estiguin d’acord i hi votin favorablement. Es poden constituir a instàncies de les administracions o dels particulars, de sectors específics o de caràcter més ampli i es configura com un model que podria ser una bona eina a l’hora de sortir de la crisi, ja que té l’avantatge de que, una volta constituïda, les contribucions acordades són obligatòries i hi han de participar tots els integrants, siguin de dimensió gran, mitjana o petita. I, com ja hi ha experiència de molts anys en indrets ben diferents, es poden veure els encerts i errors que s’han anat generant.
Massa sovint els agents econòmics es queixen de la manca de mitjans per sobreviure enmig dels canvis socials i en especial els provocats pels grans actors i els gegants de la distribució. Generalment es demana, bé sigui per la incapacitat de gestió o per la manca de recursos, posar-los traves per igualar la competència, en lloc de cercar innovacions per fer les seves empreses més profitoses. Potser ara sigui un bon moment per reflexionar sobre les eines i iniciatives per millorar l’eficiència i aquesta en pot ser una. Estem en un canvi de paradigma i per mantenir les activitats actuals caldrà fer més coses, si volem que les ciutats (o les zones geogràfiques) tinguin una personalitat diferencial que els permeti atreure clients i inversions. Primer s’hauria de treballar com un col·lectiu i després, en els detalls, cadascú hi hauria de posar el seu valor específic. Fer el de sempre, no ajudarà a que les ciutats siguin sent un lloc de trobada, d’esbarjo i on trobar els productes que necessitem. S’han de fer coses diferents. APEU en pot ser una.
