Entrevista a Elisa Vidal Mas, Escriptora, amant de la història i presidenta de l’associació Els Amics de Tous
Soc de Sant Martí de Tous i sempre he treballat per al poble. He fet de mare dels meus fills i ara faig de iaia dels meus nets. A partir dels 40 anys em vaig posar a escriure sobre temes de Tous i m’han dit que soc una “cronista”, però simplement em considero una apassionada de la nostra història. Actualment soc la presidenta de l’associació Els Amics de Tous.
Per Sant Jordi a Sant Martí de Tous i la setmana passada a la Biblioteca d’Igualada vas presentar el darrer volum de Tous i les seves masies. En què ha consistit la teva tasca per fer aquest recopilatori?
Aquest és el darrer i últim volum dels sis que he escrit: quatre de Tous, un de Roquetes i un de Fillol. A l’hora de saber per què he escrit aquests llibres, en primer lloc sempre dic que jo soc de masia, fet que em dona un segell d’identitat i un interès pel que ens envolta; i en segon lloc explico que jo vaig cada setmana a l’escola de Tous i com que conec a tots els nens i nenes que hi van passant i saben que m’agrada molt la història, moltes vegades em demanen que els ajudi en el treball de recerca que fan a l’ESO o fins i tot al Batxillerat, que molt el volen fer relacionat amb història del municipi. I em vaig dir que feia falta un espai on poder trobar material per fer aquesta recerca. En aquests llibres s’hi troben tots els topònims, els oficis, els renoms de les cases i de les famílies.
Per fer tota aquesta tasca recopilatòria he visitat diversos arxius: el d’Igualada, el de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu de Notarials de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya i també he utilitzat els documents que m’han deixat les famílies.
Amb aquests sis llibres dono el recopilatori per tancat, però com que encara em van sortint coses, de moment les arxivo i ja veurem què en faré.
La teva afició per la història d’on ve?
Mira, jo soc autodidacta, als 14 anys vaig plegar de l’escola per anar a treballar a la fàbrica, com fèiem la majoria de noies d’aquella època. He fet de dependenta a carnisseria i tocineria i tinc el títol de modista, però tot això és allò pràctic. I la història és la meva passió, és el que m’agrada. Al ser filla d’una masia molt antiga la història la vius, comences a veure pergamins i documents de fa molts anys i et generen curiositat. Pensa que al principi no entenia el llatí, però les grafies ja no m’eren desconegudes i vaig anar sent capaç de llegir documents antics: si són escrits en català, arribo a entendre escrits de l’any 1400 fins i tot.
També has publicat altres llibres, com D’unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous o bé Tous memòria propera, sempre basats en el teu poble.
Sí, amb els Amics de Tous vam agafar fotografies antigues que tenia l’Ajuntament i vam decidir posar noms a totes les persones que hi surten. El llibre d’històries i llegendes de Tous és un recull dels meus dos primers llibres: un del 1995 i l’altre del 1999. També he escrit poesia. I una de les altres passions meves és el teatre: des de molt petita n’he fet i durant 17 anys vaig portar el grup de teatre de Tous.
Una altra de les publicacions que he fet és El Sol d’un home sol. L’obra del Camil dels Diaris. Jo tenia tots els diaris copiats i cada vegada que els llegia, els trobava fantàstics i pensava que la gent ho havia de conèixer. Vaig començar a fer un buidatge per temàtiques i el 2012 vaig aconseguir publicar el llibre.
Actualment ets presidenta de l’Associació dels amics de Tous. Quin tipus d’associació sou? Quines activitats dueu a terme?
Ara fa una vintena d’anys vam recuperar aquesta associació que havia nascut durant la celebració del Mil·lenari de Tous, l’any 1983, i que després es va anar esllanguint. Als pobles, si no es cuida una mica la cultura (que és la germaneta pobra de l’economia) es va perdent. Aquí a Tous es va viure durant molts anys del Mil·lenari, quan es van fer moltíssimes coses, però es van anar diluint. Amb una altra touenca vam decidir que això no podia ser i vam decidir revitalitzar l’Associació Amics de Tous. Vam trobar més gent disposada i vam arrencar. Ara ja portem vint anys treballant per al poble i amb el poble. Pensa que al principi no podíem ni pagar el lloguer del local on estàvem, fins i tot el grup de teatre va fer algunes funcions per recaptar diners.
D’activitats, sobretot fem moltes exposicions i ara per Festa Major, demà dissabte inaugurem una exposició de pintura i la setmana vinent, el dia 11, inaugurem el que volem que sigui una exposició etnològica permanent perquè els més joves puguin conèixer d’on venim. També fem la Marató de TV3, Sant Jordi…
Creus que Sant Martí de Tous té una bona activitat cultural?
Sí, fa molts anys que la té. Penso que és un poble que valora molt la cultura. Per exemple, el Ball de Faixes, que havia passat uns anys molt de baixa, ara gaudeix d’una molt bona salut. Tenim la Casa del Teatre Nu, un grup de teatre, el cinema, Caramelles, coral… Sobre el cinema de Sant Martí de Tous cal dir que el municipi n’ha gaudit des dels anys 20 del segle passat, dels més antics de Catalunya. El Pere Mas, que és qui el porta, s’estima molt el cinema i això fa que resisteixi i tiri endavant, malgrat les diferents crisis que ha anat patint el sector. I després hi ha el Festival de Llegendes, que ja són figues d’un altre paner.
Els primers organitzadors van veure que som un poble amb moltes llegendes i moltes històries i van decidir aprofitar-ho i el Festival, fins ara ha anat creixent d’una manera espectacular. Jo hi he participat cada any en el teatre de la nit, en L’Apagada del Misteri.
