És un rum-rum que fa anys que sona i que s’arrossega, i no sembla que n’arribi mai la solució definitiva. Altra vegada, sindicats i patronal es posen d’acord a l’Anoia per posar el crit al cel sobre la manca de prou recursos de formació acadèmica per al personal que es necessita a les empreses, sobretot a la poca indústria que encara ens queda, almenys si ho comparem amb la que hi havia fa un parell de dècades a Igualada i comarca.
Aquesta setmana, la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i els sindicats UGT i Comissions Obreres han elaborat un comunicat en què exigeixen a la Generalitat que els escolti i, almenys, permeti un Cicle Formatiu de Fabricació Mecànica i Manteniment Industrial. La cançó, insistim, no és nova, i, òbviament, és un assumpte de decisió política, ara clarament a la teulada del departament d’Educació, en mans del PSC.
El president de la UEA, Joan Mateu, explica a La Veu que “fa anys que estem reivindicant millores, però el problema s’està agreujant i constatem una inacció. Les empreses no trobem professionals amb una formació adequada pels llocs que necessiten. Tenim un doble problema, un sobre els temaris que es donen avui a la formació professional, que no estan actualitzats pel que avui les empreses demanen, i un altre de places formatives”.
L’inexistent i necessari lobby de l’anoia
Des de la patronal apunten que l’any passat 150 estudiants anoiencs volien fer estudis d’electromecànica i manteniment industrial, i es van quedar sense plaça. “Si haguessin entrat i s’hagués informat d’això, estarien col·locats al mateix moment que acabessin els estudis, segur… No entenem per què passa, tot això”, afegeix Mateu. “Com pot ser que hi hagi estudiants que volen estudiar, empreses que ho necessiten, i que aquesta formació no se sigui capaç d’oferir, quan és una cosa que fa anys que estem demanant?”, es pregunta el portaveu dels empresaris.
Una pregunta de resposta fàcil, però que Mateu, diplomàtic, evita: perquè en els despatxos on aquestes coses es decideixen, els d’aquí sempre som els últims. “Som massa bona gent en aquesta comarca, i potser hagués calgut actuar d’una altra manera des dels àmbits polítics i socials”, ens diu Francesc Rica, veterà dirigent sindical de la UGT. “Cal urgentment que l’Anoia tingui un looby”, diu, un grup de pressió davant qui decideix què, com i quan.
Mateu també reclama millores al Milà i Fontanals. “Calen més classes, i millors instal·lacions. Si anem a veure les instal·lacions que hi ha avui, no sé quants anys fa que tenen la maquinària que tenen, i el món avança, les empreses avancen i cal que això s’actualitzi, és importantíssim. Mentrestant, hem d’anar buscar talent a fora, que ha de venir en bus, en tren o en vehicle propi, i formar-los nosaltres a les empreses, amb els costos que això implica. Aquest no és el camí. I mentre aquí tenim joves sense feina o estudiant coses que no són la seva motivació”.
Els sindicats hi estan d’acord, és clar. Alfred Simó, secretari general a l’Anoia de Comissions Obreres, ens diu que “fa dos o tres cursos semblava el departament d’Educació s’ho estava mirant, tot això, i fins i tot van venir a mirar quins espais estaven disponibles, van decidir traslladar les formacions sanitàries al Badia i Margarit, però de cop, ara, hi ha un moment d’aturada, i ningú no en sap res. No veiem cap mena d’aposta, ni cap senyal ni per ampliar els tallers, ni per aquest cicle de fabricació mecànica i manteniment, que és una demanda creixent”.
Per a Simó “ens ve molta gent a la nostra seu, i veus el perfil clàssic de treballador desorientat, que és un salta-rams, va de ram en ram per no haver fet aquesta mena d’orientació abans, és a dir cap a uns estudis, cap a uns cicles formatius que tenen molta sortida i que estan molt demanats. Al final les empreses s’ho manegen més intentant qualificar elles mateixes, amb professionals que venen, que han tingut una porta d’entrada al món del treball diferent, amb unes altres qualificacions i això els resta temps i possibilitats de competir”.
Francesc Rica, de la UGT, recalca que “tenim un desencís important al que s’està fent a nivell de comarca, tant de formació com de concepció territorial. Una comarca amb l’atur que té i les possibilitats que té, hem d’intentar que la gent que viu a la comarca pugui treballar aquí. Hi ha unes mancances molt grans amb la FP, tot i la bondat del sistema, perquè creiem que l’atorgament de línies no està ben repartit. El sector industrial és el que té la mà d’obra una miqueta més difícil de cobrir, perquè necessita una certa especialització”.
El dirigent de la UGT pensa que “faltaria una orientació perquè no tothom hi vagi a la mateixa línia d’FP, sinó que hi hagués més repartiment, trobem que es concentra la demanda en especialitats que no tenen pràcticament sortida laboral, o bé estan a punt de ser obsoletes en el mercat laboral actual. Aquí hi ha una responsabilitat dels sindicats, pares i professors, per orientar també els nanos cap a aquestes sortides”.
