Albert Riba Trullols és un empresari, conferenciant divulgador i escriptor igualadí. Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans de comunicació, tant escrits com orals. L’any 2013 va sortir a la llum el seu primer llibre “Mamut o Sapiens” i des d’aleshores n’ha escrit quatre més, el darrer dels quals “Mamut o humanoide” que presenta aquest proper dijous 12 de juny, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Central d’Igualada.
“Mamut o humanoide” és el teu darrer llibre. Què hi trobarà qui s’hi endinsi?
Bé, el que s’hi trobarà és una manera diferent de veure la transformació de la intel·ligència artificial. Actualment tothom parla d’eines, xats GPT, imatges, vídeos i en aquest llibre el que trobaran és com la intel·ligència artificial és una eina més en aquest procés d’evolució en què es troba l’espècie humana o els Sapiens. I per tant, parla molt que les eines estan bé, però hem d’aprendre a utilitzar-les, entendre-les i fer-ne un bon ús.
Es una continuació dels anteriors llibres, “Mamut o Sapiens” o “La tropa Sapiens?”
Aquest llibre no és ben bé una continuació. Els meus tres primers llibres sí que fan referència a la mentalitat de canvi, parlen d’evolució, i el quart, Connexió monàstica, tot i que sembla que no en parla directament sí que lliga molt amb l’evolució. mPer tant, jo diria que Mamut o humanoide no és Mamut o Sapiens 2; per dir-ho d’una manera, és una evolució.
En el llibre parles sobre la necessitat de combinar la creativitat humana i la intel·ligència artificial. Com n’hem d’aprendre?
Jo d’entrada el que dic és que la IA és la destral del segle XXI. Aleshores, si tu entens que la IA és una destral del segle XXI, entens que tu necessites una intel·ligència per utilitzar aquesta eina.
Aquesta eina, bàsicament, té dos tipus de funcionalitats: una que és la replicació funcional, és a dir, que fa automàticament alguna cosa molt ràpid. Per exemple, si abans anàvem a buscar un article a una enciclopèdia, l’obríem i recercàvem, i ara la IA què fa? Automàticament fa aquest procés acceleradíssim i consulta 100 enciclopèdies en un segon. Per tant, replica funcionalment.
I l’altra part, que va molt en línia amb el que m’estàs dient i té un component molt dalinià, crec que és una de les gràcies que té la IA: tot allò que tu tens al cervell però no saps com crear-ho, amb la IA és molt més fàcil. Tot el que és creativitat humana la IA pot fer-ho. Per tant, el que tu has de fer és atrevir-te a pensar allò impensable i intentar crear-ho amb la IA, aquesta és la seva grandesa. Però la potència no és en l’eina, es troba en la creativitat que tu li donis.
Quin paper juga la mentalitat Sapiens en la transformació digital de què parles i que ja és imparable?
La mentalitat “mamut” és aquella que li costa canviar i s’extingeix. El rol dels Sapiens canvia i és una evolució del model, perquè igual que abans eres mamut o Sapiens, eres una cosa o eres una altra. Per dir-ho d’una altra manera, ara el rol dels Sapiens canvia i es converteix en director d’orquestra. Jo ara, com a Sapiens, he de decidir: aquest projecte l’he d’extingir o l’he de transformar? Aquesta intel·ligència l’he de potenciar o l’he d’arraconar?
De tot aquest procés, l’ésser humà, el Sapiens, n’és el moderador. Per tant, penso, que de la capacitat de treballar, el Sapiens agafarà protagonisme, en serà el director i ha d’abraçar totes aquestes eines.
I això implica tot un procés d’aprenentatge.
Clar, perquè per exemple, els nostres avis sabien parlar en català però no escriure’l, els nostres pares van conèixer els primers ordinadors però no sabien utilitzar-los i ara nosaltres hem d’aprendre a gestionar aquesta nova realitat. Per tant, ha d’haver-hi un procés de cultura, d’ensenyament, d’entendre… és imprescindible.
Podem dir que és una revolució, tal com va ser la Revolució Industrial, per exemple?
Penso que sí. A vegades explico que si tingués una làmpada d’Aladí, jo muntaria un sopar amb Heràclit, Plató, Ignasi de Loiola… i estic segur que tots acabaríem dient el mateix: d’això ja en parlàvem a la nostra època. Però ara tot va a més velocitat i la radicalitat del que pots transformar és una autèntica revolució.
El problema: què pot passar? Que la gent es pensi que això és només un entreteniment? I aquest és el debat: cal cultura, cal divulgació, cal coneixement, perquè l’eina està clar que és vàlida.
El llibre “Mamut o humanoide”, a quin públic va dirigit?
Va adreçat a gent que tingui ganes d’entendre el perquè de les coses i entendre que la tecnologia no és una transformació tecnològica, sinó que és una transformació cultural.
Per tant, pot servir a pares que els preocupa l’educació dels fills, pot servir a professors, pot servir a empresaris, pot servir a directius… Aquesta és una miqueta la gràcia, no?
És un llibre difícil de llegir?
No. Penso que del procés evolutiu dels cinc llibres que he fet, aquest és el més madur, perquè parlo d’inspiració, parlo de mètodes científics, parlo molt de casos d’èxit, parlo casos reals.
Com ha estat el procés d’escriptura del llibre. Com t’has informat sobre els temes de què parles?
Quan fa uns anys vaig decidir aparcar la tecnologia, perquè feia molts anys que hi treballava, i vaig escriure els meus primers quatre llibres. Aleshores era el principi del boom de la IA. Vaig fer tot el que és investigació de tot el model, vaig analitzar d’on venia, on estem i on es podia arribar. Per tant, hi ha molt treball de recerca, d’investigació, de reunions, de pràctiques. En el llibre hi ha coneixement, però també hi ha casos pràctics reals de tota la meva tasca com a conferenciant de com la IA ens ha permès transformar.
El llibre parla de lideratge i evolució, habilitats que són aplicables per a la transformació d’empreses, oi?
Sí, correcte. Si hi ha una revolució digital i l’empresa s’ha de transformar, si el director o directora no hi creu i no ho aplica, acabarà en un racó sense utilitzar-se.
La tecnologia o la intel·ligència artificial ha de ser part de l’ADN de la direcció de la companyia. Hi ha de creure i l’ha d’entendre, perquè és un procés que transformarà l’organització.
Per exemple, si tu tens una fàbrica amb 80 persones i hi poses un robot que redueix un 25% de la plantilla, has de decidir què fas amb aquesta gent: alguns optaran per carregar-se-la, d’altres optaran per optimitzar-los com a valor afegit. Per tant, les noves tecnologies sempre s’han de conèixer i entendre, perquè tenen aquesta doble vara de mesurar.
En el llibre hi queda reflectida la teva experiència de més de 20 anys en el món de la tecnologia i l’emprenedoria?
És clar, jo vaig començar a treballar aquí a Igualada en una botiga d’informàtica l’any 92.
Vaig ser-hi 10 anys. Després dels 30 als 40, vaig estar en unes empreses tecnològiques que vam muntar a Barcelona, amb tablets, PCs, IPDAs…. I dels 40 més o menys als 50, va ser quan vaig començar a escriure llibres, a fer conferències i vaig aparcar una mica la tecnologia i quan hi he tornat ha sigut com a usuari propi. En el llibre hi ha casos d’èxit, i també hi ha anècdotes perquè, per al lector, les anècdotes sempre donen lleugeresa.
D’on et va sorgir el cuquet d’escriure?
Des de molt jovenet, malgrat que l’escola no m’agradava gaire, m’apassionava llegir; els llibres eren els meus companys de viatge. Em llegia la vida d’IBM, d’Apple, de l’IACOC, de Henry Ford, i tenia la sensació que em reunia amb ells. Va ser ja de gran, quan vaig començar a fer ràdio, que vaig començar a escriure i s’ha convertit en, no ben bé una teràpia, però sí un espai on tot agafa forma. De tota manera cal pensar que una cosa són els escrits a la web, una altra els articles que faig per a Expansión i una altra de molta més volada són els llibres.
