Entrevista a Lluís Jubert, coordinador de l’àrea de Cuina de Carrer del Rec.0
La gastronomia és un dels atractius del Rec.0. Des de l’arribada dels food tracks, ja fa uns anys, el complement del menjar de qualitat -i les bones propostes culturals- esdevenen imprescindibles per a l’oferta de moda que els visitants troben aquests dies. N’hem parlat amb el dissenyador Lluís Jubert, un dels fundadors de Rec Stores i coordinador de l’àrea de “cuina de carrer” del festival.
Aquest any heu fet un pas més amb la col·laboració d’Slow Food Catalunya. Una aposta per la cuina sostenible. D’on ve aquesta relació del Rec.0 amb la gastronomia?
Bàsicament l’Slow Food són valors de sostenibilitat, de menjar, de qualitat, d’ecologia… i que tot plegat aporti una millora o un bé per al territori. Quan el Rec.0 va començar, de seguida vàrem veure que la idea funcionava, el festival es va anar fent gran i paral·lelament també va anar evolucionant l’oferta gastronòmica. Inicialment, eren algunes parades de menjar que estaven portades per restaurants locals, però ben aviat va ser insuficient. Els mateixos restaurants d’Igualada s’omplien i ells ja tenien feina en el seu propi establiment, es feia difícil poder compartir les dues opcions…
A partir de l’edició del 2017 s’introdueixen els food trucks, una nova proposta que va tenir molt bona acollida i va entrar amb molta força. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut una oferta variada que ha permès cobrir les diferents necessitats gastronòmiques que han anat sorgint.
Això també ha anat evolucionant? Com?
Sí, i tant! Una de les conseqüències d’aquesta evolució va ser el que nosaltres en diem Pop up restaurants, que són unes petites casetes preparades per acollir propostes gastronòmiques que no disposen de food truck, i que tenen una bona oferta i ganes de sortir al carrer.
Podríem dir que amb el Slow Food ens hem trobat, ens hem fet amics, i ara venen amb quatre restaurants. Al final, la proposta gastronòmica del Rec.0 intenta tenir cura de la qualitat dels aliments, sempre hem defensat als productors de proximitat per crear sinergies i donar a conèixer la varietat i qualitat dels productes de l’Anoia i fer territori. I aquests mateixos valors són els de l’Slow Food, que és una associació que fa molts anys va néixer a Itàlia i que ara és tot arreu. Seguim amb aquests mateixos patrons: qualitat i proximitat. Per exemple, de totes les patates que pots menjar a les food trucks del Rec, no n’hi ha ni una de congelada. O la carn de les hamburgueses, és cent per cent catalana. Hem anat evolucionant però sempre hem tingut clar que el menjar havia de ser de qualitat. I quan dic de qualitat no vull dir car. La cuina de carrer cada vegada està millorant més. Vas a Barcelona a esdeveniments musicals i s’hi pot menjar. Ha evolucionat molt.
Quantes propostes hi ha, aquests dies al Rec?
Aquest any tenim 40 cuines, amb els seus equips que oferiran menjar de qualitat. Sempre mirem que hi hagi ofertes econòmiques, tot i que això del preu és un debat que és com tot, depèn del valor que dones a les coses. Quan seleccionem els food trucks o els restaurants que venen, una de les coses en què també ens fixem, a part de la seva proposta gastronòmica, és que siguin amables. Ells no deixen de ser la cara del Rec, i és important que el visitant, que està tot el matí voltant i gaudint de les diferents activitats que es fan, quan és l’hora de menjar, li serveixin un bon menjar amb una cara amable.
Com seleccioneu el menjar de manera que hi hagi varietat?
Tenim tres places importants dins de l’apartat gastronòmic, que són el Pati del Museu, el pati Martí Enrich i el Pati Vila. També el carrer del Sol, que aquest any agafarà força volada. En aquests quatre punts, l’oferta es tracta de manera independent, de manera que tots ells tenen un menjar variat per a les diferents necessitats, ja puguin ser vegetarianes, o sense gluten. La majoria de food trucks tenen aquestes opcions, i algun restaurant és sense gluten 100%. Cada pati funciona com un mòdul independent, i té les seves característiques quant a taules, cadires, ambientació… Hi ha una varietat, crec que prou equilibrada i llaminera.
L’oferta de cuina de carrer d’ara no té res a veure amb la de fa uns anys. Com va començar, tot això?
A vegades és millor que molts restaurants. El primer any que vam portar food trucks, n’hi havia set, i ningú sabia què eren. Els havien vist a les pel·lícules. Tres mesos abans, al Parc de la Ciutadella de Barcelona per la Festa Major, en van posar i nosaltres ja ho teníem al cap i els vam anar a veure. Al Rec.0 va tenir molt bona acollida. La gent provava i repetia. Després, el programa de TV3 “Joc de Cartes” també va ajudar, molt. Va ser tot un èxit.
Teniu moltes sol·licituds?
Tenim moltes sol·licituds directes. Les seleccionem, i intentem tenir una conversa sobre la seva oferta. Quan arriben els vaig a veure tots. És com a tot arreu, quan entres en una cuina d’un restaurant o veus quin menjar en surt, ja veus si allò és bo o no. També és important el feedback de la gent.
Organitzar la logística de tot això ha de ser un repte.
Porta molta feina. Comencem uns tres mesos abans, ja tens els food trucks més o menys seleccionats. Cada pati té una o dues piques d’aigua comunes per a tots els food trucks. Cada zona ha de tenir aigua per poder rentar, per poder tenir un nivell de sanitat òptim, tal com diuen les normes. Tothom ens fa saber les seves necessitats energètiques, i els facilitem unes caixes que prèviament han muntat els instal·ladors. Cada food truck compta aproximadament amb entre 30 i 40 seients.
El Rec dura tot el dia, i això implica estar-hi molt a sobre. Hi ha gent que cuida molt de recollir la seva taula, però ja sabem que sempre n’hi ha un, que embruta per tots. Ja fa anys que tenim un equip d’Àuria de dues persones a cada pati, que tot el dia es dediquen a anar mantenint aquesta neteja. Funciona molt bé. I l’empresa que es cuida de la recollida de deixalles a la ciutat és qui també s’encarrega de la brossa. Tot el material com tovallons, gots, forquilles… és de matèria orgànica, no compostable. L’important és que tot estigui net. Quan passeges per qualsevol lloc del món i vas a una terrassa, si la taula és bruta, tu no hi entres. Ha d’estar neta.
Aquest any el lema és “Vota Rec”, ara que venen eleccions… Sembla que tots els polítics es posen d’acord que cal posar-se d’una vegada amb la transformació del barri. Com ho veieu?
Nosaltres votem pel Rec, i més enllà de la gràcia de la campanya d’aquest any, és que és així. Cal votar pel Rec, pel barri, per un tema que ja fa temps que hauria d’haver passat, per una oportunitat que fa molt que tenim sobre la taula. Ara sembla que li traiem una mica la pols i que potser sí que ens hi posarem. Però pensem que les oportunitats poden ser curtes i llargues, però hi ha un moment que s’acaben. És una oportunitat, ja no per arreglar el barri, sinó per arreglar el centre de la ciutat. Si aquest barri es transformés, això afectaria molt aquest nucli urbà que li convé també una mica de sacsejada.
Quan va començar el Rec.0, molta gent es va girar una mica cap aquest barri, però falta el pas definitiu. Jo diria que falta valentia… És molt complex d’arreglar un barri així, hi ha molts interessos. La part política ha de ser valenta i fer-ho. Consensuar-ho i tirar endavant de la manera que sigui. I la part dels propietaris, que n’hi ha molts, ha de tenir molta generositat. Si aquí no hi fem res, d’aquí a uns anys això estarà pelat i ple de rates. En canvi, si tots hi posem de la nostra part, podem dinamitzar-lo i fer-lo un pol d’atracció per a Igualada i per a la comarca.
