Adriana Alcaide, una de les millors violinistes catalanes de música antiga

Sota la temptativa de salvar les adversitats del confinament ha estat possible dur a terme algunes activitats culturals que formaven part del calendari previst d’Espurnes Barroques per a aquesta primavera, com és el cas de l’emissió d’unes Espurnes Barroques des de les xarxes. Això és, diumenge passat, 24 de maig a les 6 de la tarda, en streaming, a la mateixa Església de la Puríssima Concepció de Pujalt, va tenir lloc el concert i presentació d’una gran Adriana Alcaide. En un marc incomparable l’actuació extraordinària d’aquesta violinista d’excepció va estar acompanyada de la il·lustradora Amanda Stefanelli, amb qui Alcaide va presentar el seu primer disc en solitari: “Still Life”, o el que es correspondria amb “Vida encara”; un apel·latiu de rabiosa actualitat. I, amb una interpretació no absent de magnetisme, en aquest bell recinte sacre es van succeir peces d’autors tan significats com: J. Sebastian Bach, Heinrich von Biber i Nicola Matteis, a més d’algunes improvisacions personals.

Un cop més, dins del popularitzat territori barroc, en un lloc de la Catalunya Central, una població –Pujalt- d’aquestes que ha sabut conservar amb cura l’herència de l’art barroc ha servit de teló de fons per a una versió adaptada -dins el marc de l’actual confinament- d’un capítol d’aquest acreditat festival que ja porta tres anys celebrant-se a diferents municipis de quatre comarques (el Solsonès, la Segarra, l’Anoia i el Bages), que de fet pertanyen a dues províncies i a dos bisbats. El Territori Barroc el constitueixen un paisatge, un veïnatge i un patrimoni únics, amb nombrosos edificis d’aquesta estètica; i amb el Santuari del Miracle, la seva medalla d’honor. És a dir, als nostres dies, Espurnes Barroques ja ha arribat a la categoria de ser un sorprenent certamen que programa música barroca, en un entorn barroc i amb gastronomia barroca, en el si d’un territori considerat barroc a tenor del seu ric patrimoni arquitectònic majorment eclesiàstic

Adriana Alcaide, nascuda el 1973 a Barcelona, de nena -amb tan sols vuit anys- va viure el despertar d’una gran passió pel món del piano, instrument que més endavant compartiria amb el violí. Després de diversos anys d’aprenentatges i experiències amb més o menys encerts va finalitzar els seus estudis musicals a Barcelona, decantant-se per la música antiga. Una beca i tot el suport de la Generalitat de Catalunya van portar-la a cursar Interpretació Històrica i Violí Barroc a l’Koninlijk Conservatorium de L’Haia, capital on va tenir ocasió de treballar amb destacades figures de l’elenc musical holandès. Una validada trajectòria aviat la portaria a ser membre de l’European Baroque Orchestra, alhora que a formar part del Concerto Amsterdam, Berlin Baroque, Florilegium Musicum, Utrecht Baroque Consort i Capella Peñaflorida. Actualment, Treballa amb L’Arpeggiata, Ludovice Ensemble, Al Ayre Español, Orquestra Barroca de Sevilla, tocant sota la batuta de grans directors. Més enllà del nostre territori i de la resta de l’Estat ha ofert diversos concerts tant a Europa com a Amèrica i Àsia endemés de sales emblemàtiques de Nova York i de Londres.

Alcaide, recentment alterna la seva vessant estrictament musical amb l’art de la interpretació teatral; una esfera que inclou en el sí dels seus concerts espectacles musicals, una competència professional que l’ha portat a convertir-se en directora musical i intèrpret de l’espectacle L’Auditori Educa.