Per a entendre les dinàmiques quotidianes dels Emirats Àrabs, la seva peculiaritat política, la seva potent economia, la identitat social de la seva ciutadania, el seu modus vivendi, la desmesura de les seves arquitectures i com no alguns dels llegats del seu passat, amb un dia o dos n’hi ha prou; sobretot si es té en compte que assisteixes a la descoberta d’un univers rotundament diferent del món occidental … i una estada llarga, fins i tot, pot significar tot un repte per als teus sentits.
Al sud-est dels Emirats, fronterer amb l’Aràbia Saudita i Oman, Abu Dhabi, el més gran i més opulent i exuberant dels set emirats que formen els Emirats Àrabs Units (EAU), amb un territori que ocupa bona part del total del país; si bé no té l’abast cosmopolita de Dubai sí que se’t mostra com a un país de l’opulència, a mercès de les rendes que li concedeix, des de finals de la dècada dels anys 60, l’explotació petroliera. Tot plegat, això s’ho fa notar molt especialment amb les seves desafiants geometries arquitectòniques de recent construcció de la seva capital, Abu Dhabi, que estan lluny d’harmonitzar amb l’herència d’un antic i mil·lenari poblament de pescadors i tribus nòmades.
Això és, el desenvolupament i prosperitat d’Abu Dhabi, com a país, va iniciar-se arran de la seva independència dels altres emirats, moment en què a partir de 1971, l’emir Zayed va aconseguir convertir una important demarcació d’aquest territori en el centre polític i sobretot financer dels EAU, esdevenint -la seva capital- en una de les ciutats més riques del món, teixida per una demografia de prop del milió i mig d’habitants, dels quals tres quartes parts són ciutadans expatriats.
La fesomia de la ciutat, emmirallada sobre les aigües del Golf Pèrsic, et descobreix una sofisticada o millor dit artificial illa urbana, expandida cap a terra ferma a través d’uns ponts de colossals dimensions; tot deixant entreveure un impressionant mosaic de vies urbanes de la importància de La Corniche, d’Hamdan Street o d’Airport Road, que et posicionen en una bona orientació per qualsevol dels reclams de la ciutat.
Des d’aquesta perspectiva, i als nostres dies, algunes de les destinacions més inexcusables, independent de deixar-te sorprendre per qualsevol de les seves vies urbanes, son aquelles que acullen el Districte Cultural de la ciutat, amb museus com el Museu Nacional, el Museu del Louvre, recentment inaugurat, i el que serà el futur Guggenheim, unes autèntiques sucursals de l’art i la cultura transportades al món àrab, i construïdes -de la mateixa manera que diversos edificis de la ciutat- per arquitectes de prestigi internacional, per citar-ne alguns: Norman Foster (Museu Nacional Jeque Zayed), Jean Nouvel (Louvre) o Frank Gehry (Guggenheim).
