Han estat moltes les ocasions, en els darrers anys, en què s’ha parlat de la necessitat d’innovar com a camí imprescindible per esdevenir competitius en el futur, especialment en el camp de l’empresa, però també en el comerç.
Recentment, el Fòrum UEA -estranyament amb menys assistència física de l’esperada- va dedicar un esforç considerable a analitzar acuradament l’economia comarcal i, de manera didàctica, insistir una vegada més en fer veure a l’empresariat que la innovació és clau ja no per demà, sinó per avui.
Encara que sembli un acudit, vistes les ocasions -i els diners públics esmerçats en aquesta direcció- en les quals s’ha parlat de la innovació, sembla que encara avui, ja ben entrat el segle XXI, és un repte en massa sectors econòmics…
Des de l’estudi que ha efectuat la patronal anoienca, i els experts que hi han participat, s’apunten diverses causes a la certa por que tenen encara moltes empreses a fer el pas cap a la innovació: la manca de finançament, el cost elevat dels canvis a realitzar, la barrera mental dels equips, l’excessiva burocràcia i la manca de personal qualificat dins l’empresa. A ben segur que a tots plegats ens sonen molt -massa- aquests hàndicaps, perquè són habituals en moltes més àrees del dia a dia. Aquest és el país de les traves, ja ho sabem.
Afortunadament, tot té solució, i, com sempre, cal un esforç per part de tots els qui són damunt l’escenari.
De les empreses per atrevir-se a fer el pas, com va succeir temps enrere amb la internacionalització -que tanta angúnia feia a molts empresaris- però també de l’administració, que continua en moltes coses ancorada en el segle passat, amb tedioses i insuportables burocràcies…
Per tot calen papers, i més papers, taxes i impostos, permisos i obstacles, sembla clarament una invitació a fer desistir. Molta burocràcia i poc finançament públic en allò que més fa caminar endavant a un país, que no és precisament la política de les subvencions a tort i a dret i els ajuts urbi et orbi…
Innovar és cosa de tots. Sobretot dels qui, des dels governs, ens animen a fer-ho. I tarden molt.
