La Mar és mig holandesa i mig catalana, i va estudiar Paisatgisme a la Universitat de Wageningen. Fa 3 anys va arribar a Catalunya per treballar de voluntària a Ecomercaderet. Després de fer-hi una estada, va anar a estudiar fusteria a Manresa. Fa un any ha tornat a Santa Margarida de Montbui per sumar-se com a sòcia a la cooperativa.
Ecomercaderet va néixer com una cooperativa de treball dedicada a l’horta ecològica. Però ara també teniu vaques i feu gestió forestal. Com ha evolucionat?
L’Adrià Solé va arrencar el projecte d’horta fa set anys. Fa un any es va convertir en cooperativa i ara som un grupet de gent que fem més coses. Tenim vaques per elaborar iogurts, mató i formatges; gallines; estem recuperant camps d’oliveres i fem aclarida de boscos on també pasturen les vaques.
Quin perfil de clients teniu?
Tenim els “fans” o “militants”, que són aquells que compren cada setmana la cistella amb verdures de temporada. Però també hi ha les famílies “esporàdiques” que venen alguns dissabtes a comprar directament a la nostra finca. Això és molt important perquè és gent que a la botiga no compraria ‘eco’, però quan venen aquí i tenen tota l’experiència de paisatge sí que ho fan.
La gent sap quins són els productes de cada temporada?
A l’hivern ens pregunten si tenim carbassons i els hem d’explicar que no n’hi ha. Hi ha molta gent que està a favor de comprar ‘eco’ per una qüestió de salut, però no pensen en el canvi climàtic. Si compres un tomàquet ecològic a l’hivern vol dir que s’ha produït a dins d’un hivernacle que s’ha escalfat amb gas. Volem conscienciar a la gent que es pot fer una dieta variada menjant allò que toca en cada moment.
A Catalunya a dia d’avui només un 30% de dones es dediquen professionalment al sector primari. El vostre cas trenca les regles: sou sis dones i dos homes. En què es nota?
Sobretot en la comunicació i en el fet de cuidar-nos molt entre nosaltres. Després de vuit hores de treball, cada dia algú de nosaltres decideix cuinar per a tots i dinem junts. És important que els aliments que cultivem siguin bons, però també que nosaltres estiguem bé. Per exemple, si alguna de nosaltres té la regla i no es troba bé, mirem que pugui fer una feina més relaxada.
Quins creus que són els projectes que atrauen més a les dones?
Aquells que comencen de nou. Dones que es fan autònomes, agafen un ramat i diuen: Jo també puc ser pagesa o pastora! Els projectes grans, que sovint es traspassen de pares a fills, encara són molt masculinitzats. A més, cada cop hi ha més nous agricultors que venen més del món universitari, sense cap tradició familiar, que decideixen dedicar-se al primer sector i engegar projectes col·laboratius.
La pagesia ha dit prou i fa setmanes que es mobilitza. Us sentiu identificats amb les reclamacions?
Compartim la queixa que els petits productors som els que patim més amb moltes traves burocràtiques i tràmits que ens ofeguen. Però a les manifestacions també hi havia macrogranges que volen que es legalitzin alguns pesticides. I a la nostra horta ecològica els pesticides ens fan molt mal.
