“El meu Kintsugi”, un altre dels reclams del FineArt 2021, és una sorprenent mostra constituïda per una sèrie de fotografies de La Skimal (Isabel Flores), tractades digitalment amb el propòsit de retratar unes molt potents experiències de la seva pròpia vida; això és, és una invitació a descobrir el present i el passat a través de les seqüències viscudes arran d’una operació de cor.
L’exposició ens acompanya a partir d’una radiografia sensitiva, vista des dels seus mateixos ulls, per una seqüenciació de figures que li serveixen com a exercici terapèutic per anar més enllà de la presentació formal de la fotografia, avançant en una via d’escapament, molt ben definit en paraules de la fotògrafa: “Una necessitat d’autoexpressió per a suportar i transmutar, i un intent de curar aprenent a apreciar-me tal com sóc: trencada i nova, única, irreemplaçable, i en permanent canvi; en definitiva, tota una performance d’un episodi biogràfic”.
Es tracta, doncs, d’autoretrats creats digitalment, a través de múltiples passos expositius i altres recursos digitals; i, posteriorment intervinguts amb pintura i fil daurat per presentar-los des d’un plantejament de recomposició de les parts, en un format d’imatge on la llum travessi la fotografia i, aquesta, pugui ser observada des de dos punts de vista.
La mostra ens acompanya submergint-nos per una realitat ben diferent i no gens convencional. Així, les distintes seqüències presentades barregen el fet cronològic i l’aleatori, l’interactiu i el sensitiu; al capdavall tot un transport de l’artista a despullar-se, lluny de visions i estètiques estereotipades, i deixant-se portar per la intuïció i la mirada des de la càmera connectada al cor.
“El meu Kintsugi” ens apropa a aquesta tècnica japonesa que tracta de reparar els trossos trencats amb cosits d’or, acollint-se a una procediment de recomposició -de la tradició oriental- que els concedeix bellesa a les cicatrius, en lloc d’amagar-les; i és en recompondre-les que aquesta circumstància ens fa més fortes, més valentes i més especials a les persones.
Isabel Flores (Eivissa, 1982), altrament La Skimal, és una fotògrafa, de la qual tota la vida ha girat al voltant de la fotografia, emmarcant-se en la constant de les forces del yin i del yang, aquell principi filosòfic que li permet de donar curs harmònic als seus projectes personals. Reconeguda internacionalment pel seu genuí procés de creació a l’hora de captar i redefinir amb la seva mirada el món i la cultura que l’envolta en cada moment; les seves fotografies són una enginyosa i elaborada creació en tots els aspectes, i deriven d’una curiositat insaciable en descobrir el món i de la seva forma de comunicar-se amb ell, així com amb la seva pròpia vida, manifestant-se a través d’elles amb total naturalitat i transparència. Ara bé, una cosa que defineix la seva més pregona essència i idiosincràsia és el que se’ns proposa per a aquesta ocasió amb la seva tan particular representació de si mateixa, tal com puntualitza amb aquestes paraules: “Per a mi les fotografies són experiències i intento expressar-me amb elles amb honestedat, amor i audàcia. És la meva forma de vida, la meva forma d’interpretar i enfrontar-me a la realitat”.
