JOSEP VALLÈS COLOM.- Volia expressar el meu agraïment i també la meva satisfacció per haver constatat, una vegada més, que Igualada està plena de bones persones.
Fa poc vaig sortir a passejar el gos de la meva filla, un llebrer cadellet que s’espanta per tot i més, i vaig trobar una parella d’amics que portaven un gos petit, tranquil, que ni es va moure ni va bordar, però va ser suficient perquè el nostre gos, el Suru, s’esfereís i a la vegada que tirava enrere va aconseguir deslligar-se.
A partir d’aquell moment tot va ser una cursa de velocitat perquè els llebres corren a una velocitat increïble. Va creuar entre mig del trànsit fent frenar un munt de cotxes i salvant-se, per miracle, de qualsevol atropellament.
Al final va desaparèixer però una persona que l’havia vist, em va poder indicar on era. Amagat en un descampat, ple d‘herbes altíssimes que no el deixaven veure.
I aquí ve el motiu del meu escrit.
Unes noies molt joves i homes que passaven pel carrer, de totes les edats, van venir a ajudar. De mica en mica s’hi va anar afegint gent i gràcies a la solidaritat immensa d’aquests persones vam recuperar el gosset.
L’aventura va durar més d’una hora i en tot aquest temps, aquestes magnífiques noies i aquests meravellosos homes, no van defallir i ens van ajudar incondicionalment. Nosaltres sols no ens hauríem sortit.
Per això, el nostre agraïment més sincer i dir a tothom que encara hi ha moltíssima gent solidària, generosa i amb un cor digne de lloança.
A la bona gent
Més noticies







