A Doha, l’Amfiteatre apunta a ser una destinació mundial i exclusiva per a recrear-te en una extraordinària amalgama d’escenificacions d’art i cultura, bo i convidant-te a descobrir una encertada i sorprenent construcció que combina tradició i modernitat, en un punt prodigiós del seu espai urbà; de fet, és l’obra arquitectònica que majorment crida l’atenció tot i formar part del mastodòntic complex urbanístic Katara Cultural Village, un immens recinte comercial, de cultura i de lleure, de marcat accent experimental i progressista.
Això sí, just a tocar d’aquest Amfiteatre guarda un singular interès la Gran Mesquita, per tractar-se d’una obra ideada per Zeynep Fadilloglu (Turquia), considerada una arquitecta especialista en mesquites, que ha volgut reproduir els elements més prometedors de l’arquitectura persa i turca.
L’Amfiteatre, en qüestió, aquest edifici públic propietat de l’Estat de Qatar, és una obra de curta durada però eficient que respon a un ambiciós projecte inscrit en les arquitectures avantguardistes i més punteres de la ciutat; i, constitueix, a grans trets, una quimèrica reproducció d’aquells amfiteatres dels esplendorosos dies de la Grècia clàssica. Es tracta d’una estructura estable, de disposició semi-circular, orientada per a una acústica dilatada i perifèrica, aixecada amb múltiples fragments de pedra arenosa, travertina i calcària, de tonalitats clares i lluminoses; tot conformant, en una superfície de 3275 metres quadrats i amb un aforament per a 5000 espectadors, uns admirables elements constructius –murs, arcs, pilars, etcètera- de patró pròpiament local que li atorguen una identitat pròpia a tota la construcció.
Ara bé, el cos íntegre de l’edifici guanya una total majestuositat en haver estat concebut explícitament com a un instal·lació cultural davant del mar a la manera d’alguns amfiteatres clàssics; així i tot, malgrat seguir el model d’un teatre grec, la imaginació de l’equip d’arquitectes, Cansult Maunsell (propietat d’AECOM), perseguia, a més de recuperar les estètiques d’inspiració gregues, una testimonial incorporació d’alguns referents constructius del país… i ho va aconseguir.
De dins estant, realment impacten no solament la seva estudiada grandària que et regala una visibilitat òptimament admirable des de qualsevol de les posicions en què et trobis, sinó també la resplendent lluminositat que tan harmoniosament es reparteix per tot el recinte, gràcies a la bondat dels materials constructius emprats.
Alhora, per les seves entranyes et serà possible de reconstruir un imaginari de l’essència i l’ànima dels vells amfiteatres amb els seus passadissos i racons d’ombra i penombra, espais que et suggereixen alhora un meravellós diàleg entre les grades, l’escenari i l’espai destinat als protagonistes de l’escena.
Certament, l’Amfiteatre és una incommensurable experiència per a qualsevol visitant, atès que descobreixes tot el que dona de si la contemporaneïtat d’un edifici que va molt més enllà de retre un gran homenatge a les grans icones arquitectòniques i culturals del passat. I més encara quan, independentment de ser un espai per a escenificacions teatrals, arts visuals, dansa o qualsevol altra manifestació artística, tot el conjunt, d’una excel·lent cohesió visual i funcional, esdevé també un imponderable escenari sumat a l’escenari real: els materials constructius, les diferents formes i siluetes de l’obra, les espaioses estances, etcètera. Al capdavall un impressionant espai d’una atmosfera gairebé mítica que abraça unes panoràmiques inesborrables a qualsevol hora del dia, però, segurament, del tot captivadores al capvespre.
De retruc, tan sols a mode d’itinerari urbà, un passeig informal pel Katara Cultural Village, et transporta per un plural aparador de museus, galeries d’art, tallers d’artesania i sales o escenaris per a espectacles, que et participen de produccions i iniciatives creatives de diferents disciplines; tot compartit amb mil i una ofertes de restauració.
Efectivament, una completa recreació de l’habitual quotidianitat d’anar pel carrer, vestida de reclams summament innovadors i avantguardistes.
