Mar Moreno Garcia.- Els veïns i veïnes que residim al costat de l’empresa Romanyà Valls, a La Torre de Claramunt, volem denunciar públicament una situació que fa ja 23 anys que patim.
Durant més de dues dècades convivim amb el funcionament continu d’una trituradora de paper que opera aproximadament 16 hores diàries, inclosos els dissabtes alguns diumenges, festius i fins i tot algunes hores nocturnes. Tot i que les mesuracions oficials indiquen que el nivell de decibels no supera els límits legals establerts, el soroll constant, greu i repetitiu és absolutament insuportable en la pràctica. No es tracta d’un episodi puntual: és diari, persistent i acumulatiu.
No parlem només de molèsties. Parlem d’insomni crònic, ansietat, estrès continuat i problemes de salut derivats de la impossibilitat de descansar adequadament a casa nostra. Parlem de no poder gaudir de les nostres llars, de no poder teletreballar amb normalitat, de viure permanentment alterats per un soroll industrial que no s’atura.
En aquests 23 anys, hem acudit en nombroses ocasions a l’Ajuntament de La Torre de Claramunt sol·licitant solucions reals. La resposta sempre ha estat la mateixa: com que no se superen els límits legals de decibels, no es pot fer res més.
L’empresa ha implementat algunes mesures per esmorteir parcialment el soroll, però aquestes actuacions han resultat clarament insuficients. El problema persisteix exactament igual per a les persones que vivim paret amb paret amb l’activitat industrial.
Ens sentim profundament abandonats pel nostre Ajuntament. Durant més de dues dècades no s’ha impulsat una solució definitiva, no s’ha buscat una mediació efectiva ni s’ha prioritzat la salut i el benestar dels veïns afectats. La legalitat no pot ser l’única resposta quan la realitat és que hi ha persones vivint amb problemes de salut derivats d’aquesta situació.
No demanem el tancament de l’empresa ni qüestionem la importància de l’activitat econòmica. Demanem equilibri, responsabilitat i voluntat política per trobar solucions tècniques efectives que garanteixin el dret al descans i a la salut.
Després de 23 anys d’espera, silenci i desgast, creiem que mereixem ser escoltats.







