Ara que vivim una època en la qual la proliferació de superfície comercial nova i de gran extensió és quelcom habitual, convé recordar que el 1988 Igualada -i de fet, tota la comarca- va estrenar el seu primer hipermercat.
Va ser, en concret, el 28 de setembre d’aquell any quan obria portes “Mercaplus”, en el mateix indret on havia hi ha “Carrefour”. El grup francès Comodisa era el responsable de la iniciativa, que va comptar amb un fort rebuig i una campanya en contra dels botiguers igualadins, que el consideraven una amenaça. Fins aquell moment, això dels “hípers” només es trobava a Barcelona i entorns, o, com a molt, el “Pryca” de Manresa, on hi anaven molts anoiencs.
El “Mercaplus” tenia una superfície de 2.375 metres quadrats i 17 línies de caixa, als quals s’hi havien d’afegir 1.346 a botigues amb bar, moda, llibreria, perfumeria, fotografia, esports, articles de regal o una oficina de la desapareguda Caixa de Manresa, a més d’un aparcament de 8.200 m2 per a 260 vehicles. Tota una revolució comercial en aquells temps a Igualada. Després en vindrien més.
També aquell any va finalitzar la remodelació del nucli antic de la ciutat, la primera d’unes quantes que s’anirien fent anys després, fins a la seva completa peatonalització.
Una de les mesures més destacades va ser la retirada de la font lluminosa que ocupava el bell mig de la plaça de l’Ajuntament, i que es va instal·lar el 1976. La font es va retirar el 1987.
Recordem que el que avui coneixem com “Plaça de l’Ajuntament” ha experimentat nombroses modificacions al llarg dels segles, i prové de la unificació en una sola plaça de dues menors, la plaça Nova -esmentada des de l’any 1337- i la plaça del Blat -de la qual existeixen testimonis des de l’any 1356-. La nova plaça, coneguda des d’aquell moment tota ella com a plaça del Blat, adoptà l’estructura irregular en forma de “T” que es va mantenir fins a l’any 1910. Va tenir una funcionalitat econòmica i mercantil igual que els carrers del voltant. Durant segles serví de mercat de la població. L’any 1910 s’enderrocà l’illa de cases per construir l’edifici conegut com la “Pajarera” de tipus modernista, per mercat cobert. Enderrocat aquest l’any 1963 es construí en el seu lloc, l’any 1976, una font lluminosa, fins a la seva retirada el 1987 com a part de la remodelació del nucli antic. La plaça, des de llavors, ha experimentat pocs canvis.
