“Dones a les ones” elogia, entre altres, a les professionals de Ràdio Igualada

23 d'octubre de 2020

Amb el potencial reminiscent de l’univers radiofònic, al Museu d’Història de Catalunya, des d’aquest dijous, dia 22, l’Exposició “Dones a les ones”, de la mà de la publicació DonesDossier, com a guia, apunta a ser una estimulant i atraient invitació a una extraordinària retrospectiva de fotografies, de publicacions, de programes, de sons i de veus de distintes èpoques de la història de la radio; prenent com a punt de partida aquell 14 de novembre de 1924 en què, una de les primeres persones que va parlar per la ràdio a tot l’Estat espanyol va ser una dona, Maria Sabaté, des de l’Hotel Colon. I, és a propòsit d’aquesta testimonial mostra que, de fet, a títol personal em complau d’haver participat en la realització i redacció documentada del projecte “Dones a les ones”, en tant que membre de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i molt especialment per haver contribuït a subratllar també la talla professional de les nostres Montse Sanou i Montse Candàliga, de Ràdio Igualada.

Si es consideren les paraules del reclam de la pròpia presentació: “L’interès primordial d’aquesta proposta és fer surar la veu i la contribució de les dones al mitjà radiofònic, posant en valor la seva participació en els 95 anys transcorreguts, d’ençà de la inauguració de la ràdio fins ara. Fer-ho, no només és de justícia, sinó que, a més, pot ser un exercici de memòria i reconeixement del que les dones han aportat a aquest mitjà i a la societat”. La summa d’aquest agosarada iniciativa, que compta amb l’exhaustiva documentació de la revista DonesDossier, número 50 (dedicada a les Dones a les ones, des del 1924 fins avui dia), de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, és un total reconeixement al paper d’aquestes dones del món de la radiodifusió; un gran pas a rescatar-les d’un insòlit silenci i fer-nos-les altra volta, si cap, més properes malgrat la distància en el temps.

Dones a les ones, dones a la ràdio: dones amb veu i professionalitat
Al servei dels interessos públics i en especial dels governants, la ràdio, des dels seus orígens, ha contribuït en bona mesura a la creació d’un determinat estat d’opinió, constituint una eminent esfera de la comunicació amb funcions polítiques, socials i – com no- subjecta a interessos econòmics. En aquest context, tant en la categoria d’oients com en la de professionals de la ràdio, les dones han tingut un paper essencial en el desenvolupament general d’aquest mitjà; això és, a partir d’aquest nexe comunicatiu en el transcurs dels anys bona part de la població femenina ha trobat en la radiodifusió una més que rellevant plataforma pública.

Cap a la tercera dècada del segle passat, quan va entrar a formar part de la vida de la ciutadania, la ràdio –sotmesa al dictamen dels mandataris del moment- amb un major o menor repertori de programes no va dubtar a oferir ales dones un espai que els permetés fer-se sentir, tant en sentit real com figurat, en un entorn de veus majorment representat per homes. I és així que, en temps de la República, una progressiva presència de dones en diferents emissores, les locutores (pioneres vocacionals de la ràdio) van facilitar -i molt especialment, gràcies al registre melòdic d’alguna veu singular el notable acostament de la ràdio a totes les llars fins al punt de crear vincles i dissipar els límits entre el públic i el privat; provocant una gradual irrupció en l’àmbit domèstic de totes les famílies.

Si bé la Guerra Civil va convertir la ràdio en un veritable mitjà de propaganda, amb la Dictadura va passar a ser l’inequívoc monopoli informatiu que al costat del poder eclesiàstic va abastar tots els anys de franquisme; compartint-se a més amb una proliferació de programes religiosos. En conseqüència, en un país capitalitzat políticament pel règim, les dones a la ràdio van passar a ser un doble instrument al seu servei, capitanejades pel sistema i pels seus propis companys. I, en aquest context en el qual els homes han predominat i manat durant llargues dècades, les dones han trigat bastant a llaurar- se un espai professional fins a arribar al dia d’avui amb una representació professional -sobretot als alts càrrecs de les ones- encara molt minoritària.

La qüestió sobre la dona i la seva presència als mitjans radiofònics ha estat objecte d’estudi des de finals dels setanta amb unes resoltes expectatives operatives: encaminar les diferents emissores, i les dones (directores, productores, realitzadores, guionistes, tècniques…) envers un desplegament de continguts i missatges capaços de mostrar amb realisme la quotidianitat, ressaltant també el valor personal, professional i humà de totes les dones en el seu conjunt, atès que són la meitat de la població d’un país. Més endavant, els processos de democratització i les pròpies vindicacions del Moviment Feminista, han propiciat un reconeixement del paper de la dona en el món de la radiodifusió, en referència al fet que aquesta guanyés un espai en tant que “subjectes femenins”, no només en el camp de la locució, sinó en totes les categories professionals. Això no obstant, ha estat aquests darrers anys quan les dones de la ràdio han aixecat més la veu, amb el propòsit de promoure definitivament una presència en els mitjans sonors per a trencar aquell sostre de vidre que encara els segueix negant protagonisme.

Per a la visita a l’Exposició (visita guiada) és imprescindible adquirir l’entrada prèviament a través de l’enllaç: https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_preparacio/dones_a_les_ones per tal de garantir una visita de qualitat i segura per a tothom, atès que l’aforament és de 10 persones màxim.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta