Durant l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, amb l’alcalde Manuel Miserachs al capdavant, va comprar l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’adoberia de Cal Granotes, ambdues al barri del Rec. En aquests dos edificis, amb el pas dels anys, s’hi encabiria el projecte museístic d’Igualada, seu del Museu de la Pell i Comarcal. Va ser una fita important en aquell moment, doncs el patrimoni municipal era encara molt minso, després dels anys del franquisme. Els primers governs democràtics van tenir molta feina a dotar els municipis d’espais públics on poder-se desenvolupar tots els serveis necessaris.
Com ja hem parlat en altres ocasions en aquesta secció, el Museu de la Pell va ser fundat el 8 de juny de 1947, gràcies a l’impuls que en va fer el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), i va inaugurar-se oficialment el 6 de juny de 1949, ubicat al Saló d’Actes del Grup Escolar Garcia Fossas.
El Museu va créixer amb constants donacions de particulars i empreses, fins que l’any 1982 es creà la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l’Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l’alcalde d’Igualada. L’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, el Servei de Museus de la Generalitat i el Gremi de Blanquers van comprar l’adoberia de Cal Granotes, que el 1990 es va reobrir, convertida ja en part del museu. També l’any 1983, l’Ajuntament va comprar la fàbrica tèxtil de Cal Boyer per tal que esdevingués la seu del futur Museu Comarcal de l’Anoia. El projecte de museu a Cal Boyer es va centrar en la secció del Museu de la Pell, per convertir-la en un centre de referència en la museografia catalana. De fet, des de 1998, és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
El nostre Museu de la Pell compta avui amb més de 60.000 usuaris l’any. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d’un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l’aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d’Igualada i comarca d’abast geogràfic més restringit.
Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l’adoberia de “Cal Granotes” i “L’Home i l’Aigua”.
Pel que fa a Cal Granotes, aquesta adoberia és pionera en el seu gènere. Es va rehabilitar un edifici industrial que data de principis del segle xviii, situat en ple barri adober, a frec del rec o séquia i que conserva la seva distribució primitiva per tal de mostrar de forma realista els tres sistemes totalment manuals i artesanals d’adob de pells per a sola (pell grossa de bou, vaca…) previs a la mecanització: l’adob pel sistema de cosir els cuirs, el sistema marroquí antic especialment i el marroquí modern.
“Cal Granotes” mostra al visitant les dues plantes típiques d’una adoberia: la planta baixa o ribera, on tenien lloc les operacions de preparació i adob de les pells, i l’estenedor, on els cuirs perdien la humitat penjats de les característiques barrades. La seva producció anava destinada fonamentalment a l’elaboració de sola per a sabates. També es podia emprar per a la confecció de: guarniments de cuir per als animals i carruatges tirats per cavalleries; respatllers i seients de les cadires, i per a la fabricació de les corretges dels embarrats de les fàbriques.
Els adobers d’Igualada, a principis del segle 18, abandonaren el recinte clos de les muralles medievals i establiren les noves indústries a frec d’una canalització d’aigua anomenada rec o séquia, documentada ja en el segle 12, emprada originàriament per fer funcionar molins fariners. El Rec té una longitud de 3.049 metres i recull l’aigua del riu Anoia per mitjà d’una resclosa.
