L’any 1970, inici d’una nova dècada que va destacar, tres anys després, en una de les primeres grans crisis econòmiques del segle, Igualada va viure una inauguració important en l’àmbit esportiu. El 19 de setembre, s’inaugurava als camps de damunt el Molí Nou, on feia poc que s’havia obert l’Institut Pere Vives, el nou Estadi Atlètic Municipal.
Originàriament va ser finançat amb subvencions de la Diputació de Barcelona i de la Delegación Nacional de Educación Física i comptava amb pistes de cendra i una corda de 400 metres. Avui disposa de vuit carrers de material sintètic, un camp de gespa natural i dues sales de gimnàstica. Dóna servei bàsicament al Club Atlètic d’Igualada, que hi organitza competicions. A prop de l’estadi va inaugurar-se el març de 1981 un circuit natural de jogging cedit per l’empresa Cola-Cao. Hi ha el parc municipal de Puigcornet.
Una altra obertura significativa d’aquell any va ser el Cinema Kursal.
Tal i com va explicar fa uns dies a la pàgines de La Veu el nostre company Ramon Robert, el Kursal destacava llavors per tenir una majestuosa sala de cinema, amb capacitat per 1500 espectadors, i en ple centre de la ciutat, al carrer de Sant Magí. És va inaugurar projectant-se durant tot un mes sencer l’espectacular pel·lícula d’aventures Al Este de Java (BLKowalski, 1969) , que és va poder veure amb el gran format de 70 mil·límetres.
El Kursal d’Igualada va entrar en funcionament l’any 1970 i dues dècades després l’espai es va adequar per a albergar tres sales de cinema més. El 2011, el Kursal va agafar tot el protagonisme cinematogràfic d’Igualada després que la baixa afluència de públic obligués a tancar al Saló Rosa. Una situació que només es va prologar tres anys atès que al gener de 2014 el Kursal va tancar també les seves portes.
El 1970 l’Anoia va acollir, per primera vegada, la Vuelta a España de ciclisme. Va ser el dos de maig, i un salmantí aconseguia aguantar el pols a tot un Luis Ocaña per emportar-se la etapa al cim de la Tossa de Montbui. Es deia Agustín Tamames, que anys més tard, el 1975, va guanyar la Vuelta, però en l’any que ens ocupa va quedar segon en la general i es va endur el mallot de la muntanya.
