En un moment de clara expansió econòmica al país, el 21 de juliol de 1903 es va autoritzar a Aleix Gabarró i Castelló la construcció d’un edifici que esdevindria una de les fàbriques més conegudes d’Igualada durant tot el segle XX: “La Electra Igualadina”.
Aquesta empresa va subministrar electricitat a la ciutat durant una bona colla d’anys. Deu anys més tard de la construcció, es va autoritzar la instal·lació d’una xarxa distribuïdora i la concessió del servei de l’enllumenat dels carrers. Anys després seria absorbida per “La Canadiense”.
L’Electra Igualadina, ubicada al carrer del Sol i existent encara avui dia -és propietat d’Endesa i abans de Fecsa, i està essent restaurada- consta de dues edificacions principals, una al carrer del Sol destinada a tallers i oficines, i dues naus amb façana al carrer del Rec que acullen els aparells de distribució. L’edifici d’oficines amb façana principal de maó i pedra té unes obertures i uns elements de coronament clarament modernistes.
Les naus tenen un marcat caràcter industrial, en què destaquen els elements de maó dels extrems i la part superior de les vessants de la teulada. En destaquen els forats que permetien el pas dels fils de la xarxa elèctrica. És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’Electra Igualadina va ser una fundació promoguda per Joan Serra i Constansó -conegut maçó igualadí i fundador de l’Ateneu- amb inversions igualadines. L’edifici es va construir en una finca anomenada hort dels Mussons. L’Electra va contribuir a l’expansió de la indústria cotonera.
El 1903 no va ser un any pròdig en grans esdeveniments per la història. Un d’ells, però, va ser cabdal per al futur: el desembre, els germans Orwille i Wilbur Wright aconsegueixen fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avió de la història, propulsat per una catapulta.
