Entrevista a Francesc Giralt, Gerent Aigua de Rigat
Aigua de Rigat es va constituir el 1923 per atendre la demanda d’aigua d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt. Al llarg de 100 anys, hem gestionat el servei de subministrament d’aigua de qualitat a més de 29.000 punts de servei (llars, indústries i comerços) de la comarca de l’Anoia. A la nostra gestió, és una peça essencial el compromís amb la sostenibilitat i amb les persones.
Quin és el secret de poder sumar tants anys?
Oferir un servei eficient i de qualitat a la ciutadania, a més de fer una gestió sostenible del recurs han estat fonamentals en aquesta trajectòria. Però sense el compromís per millorar l’atenció a les persones en el sentit més ampli, és a dir, atenent les necessitats de tothom sense deixar ningú enrere, no hauríem arribat a ser un referent en la gestió de l’aigua i a esdevenir un servei extraordinàriament valorat pels veïns i veïnes dels sis municipis on gestionem el servei municipal d’aigua.
És una empresa pública?
Aigua de Rigat és un clar exemple de col·laboració publicoprivada, amb participació de capital públic (Ajuntament d’Igualada) i privat (Sorea).
La importància de l’aigua a dia d’avui. Tenim clar que l’aigua és un tresor?
L’aigua és un recurs essencial i un bé escàs. És clau educar i conscienciar la societat cap a una cultura de l’estalvi amb petits gestos diaris que impulsin la reducció del seu consum.
Des d’Aigua de Rigat treballem intensament di en dues línies: gestió d’aquest recurs escàs i conscienciació per a un consum responsable. Pel que fa a la gestió, hem augmentat la compra d’aigua procedent de La Llosa del Cavall (del sistema Aigües Ter-Llobregat) per suplir l’extracció de l’aqüífer Carme Capellades, fet que permet fer-ne la preservació, i seguim monitorant els consums per informar els ajuntaments i l’ACA de la situació actual. També hem intensificat les campanyes de recerca de fuites per evitar les pèrdues d’aigua en la xarxa.
En relació al foment per reduir el seu consum, estem impulsant iniciatives d’estalvi d’aigua entre la població, per tal d’informar i oferir consells d’estalvi i de consum responsable per fer front a la situació actual.
Tinc entès que lligada a aquesta pregunta fan xerrades a escoles i instituts. És important fer consciència a les noves generacions. Per què?
Sí, és molt important introduir als més joves en hàbits de consum responsable i, de fet, és un dels pilars estratègics del nostre compromís com a companyia amb la societat. Per això, des d’Aigua de Rigat hem impulsat l’espai Cal Ratés com a punt de trobada i divulgació sobre l’aigua i com impacta el canvi climàtic en la seva disponibilitat.
Des del curs 2018-2019, ja sigui a través de tallers escolars, o del programa Aqualogia, o més recentment de l’exposició Operació Aigua, Aigua de Rigat ha aconseguit arribar amb els seus recursos educatius a més de 2.000 alumnes i des d’aquest any passat hem donat un nou impuls a l’espai de Cal Ratés per fer que en puguin ser molts més.
És probable que el que ha passat amb les plaques solars s’acabi fent promocionar l’ús de cisternes a nivell privat/domèstic?
Quan parlem d’aigua potable, no és possible que es doni el mateix cas que amb les plaques solars. Hem de tenir en compte que l’aigua potable és un aliment i està lligat a una normativa sanitària molt estricta que s’ha de complir, doncs és un tema de salut de les persones. Per tal de poder subministrar aigua potable, Aigua de Rigat disposa de 19 equips que monitoren en temps real la qualitat de l’aigua en diferents punts de la xarxa, es realitzen més de 3.000 controls anuals de qualitat d’aigua in situ i més de 380 analítiques anuals a laboratoris autoritzats.
Tot i així, sí que, en un futur, l’aprofitament d’aigües domèstiques per altres usos que no siguin el potable anirà agafant més força. Parlo de l’aprofitament d’aigua de pluges i d’aigües grises que podran ser utilitzades per reg agrícola i urbà i, en general, per a usos que no siguin potables.
Com és que hi ha tanta sequera? Pel canvi climàtic només? Per la deixadesa de no cuidar el medi ambient?
Vivim en un clima mediterrani, on des de sempre s’han alternat episodis més secs amb d’altres més plujosos. Però sí que és cert que el canvi climàtic és sense dubte el principal motiu, que també comporta fenòmens extrems, com onades de calor, que al mateix temps, agreugen les condicions de sequera. Per combatre els desafiaments que ens planteja són necessàries inversions de país per aconseguir unes xarxes més robustes i més resilients.
La sobreexplotació dels recursos hídrics i l’ús insostenible de l’aigua també contribueixen a la sequera. Quan s’extreu aigua dels rius, llacs o aqüífers a un ritme més ràpid del que es pot recarregar, s’esgota el subministrament d’aigua disponible.
Per un altre costat, la contaminació de fonts d’aigua i l’alteració dels ecosistemes aquàtics també poden contribuir a l’escassetat d’aigua. La contaminació pot reduir la qualitat de l’aigua i fer-la inadequada pel seu ús, mentre que l’alteració dels ecosistemes aquàtics pot afectar el flux i la disponibilitat d’aigua.
Finalment, la desforestació i degradació del sòl poden també contribuir a la sequera. Els arbres i les plantes juguen un paper fonamental en el cicle de l’aigua, en contribuir a l’evaporació i la transpiració. Quan es talen boscos o es destrueixen ecosistemes naturals, es redueix la capacitat del sòl per retenir l’aigua i regular el cicle hidrològic. Això pot comportar una disminució de les precipitacions i un augment de la sequedat.
Com veus Aigua de Rigat d’aquí a 5-10 anys? Quina és la tendència?
El nostre objectiu és ser els capdavanters de la transició verda dels municipis on gestionem el servei de l’aigua. I això implica potenciar encara més la digitalització del servei, la transparència, la descarbonització, la preservació del recurs i això passa per la recuperació de recursos alternatius per a usos no potables.
A mesura que augmenta la pressió sobre els recursos hídrics, hem de buscar fonts alternatives d’on obtenir l’aigua. La millor manera d’afrontar aquest escenari és aplicant els principis de l’economia circular als recursos hídrics, per exemple, amb la regeneració de l’aigua. Però també fent aprofitament de les aigües freàtiques. Aquesta serà la tendència.
