Un article de
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa
30 de juny de 2019

“10 anys d’empremtes de dones”, o l’art d’una potent i plural expressió visual des de les tècniques del gravat

A principis de juny, l’Espai d’Art Artèria va acollir el grup Empremtes de dones dins l’acte d’inauguració d’una exposició col·lectiva, “10 anys d’empremtes de dones”, que va comptar amb la presència de les mateixes artistes: Rosa Permanyer, Neus Colet, Alícia Gallego i Pilar Masip. Per a aquesta ocasió, la inauguració es va fer amb la presència del comissari i crític d’art Ramon Casalé, qui va participar al públic assistent d’una proposta de celebració del desè aniversari de la constitució d’aquest conjunt d’artistes en el sentit de posar en relleu la gran diversitat de procediments gràfics que ofereix el camp de l’estampació; una de llarga trajectòria artística representada per significats pintors.

En aquest sentit –i des del posicionament estètic i comunicatiu de les quatre artistes- l’exhibició, que apunta a indagar sobre les diferents tècniques del gravat, va palesar la importància del fotogravat, l’stencil, el collage, el gofrat i la litografia offset per a recrear la natura i el paisatge urbà en l’obra de Rosa Permanyer; la xilografia, la litografia, el fotogravat, el collage i el gofrat en el seu interès per la natura, per part de Pilar Masip; les seves imaginaries creacions de l’Alicia Gallego, essencialment a través de la xilografia; i, les tècniques de l’aiguafort, el collage i el collagraph en les recreacions de la perspectiva per a representar l’espai interior i l’exterior, en els treballs de la Neus Colet.

El grup Empremtes de dones troba els seus orígens, ara fa deu anys, en una iniciativa de l’Alicia Gallego, una artista argentina resident a Barcelona, que va engrescar a les seves companyes i artistes, que s’expressen visualment mitjançant la disciplina del gravat: Neus Colet, Pilar Masip i Rosa Permanyer a consolidar-se en un mateix col·lectiu. Òbviament, va ser l’interès per a descobrir i endinsar-se en els processos pels quals cada una empra els recursos del gravat i les seves diferents possibilitats -en les seves realitzacions- allò que va permetre la veritable gestació del grup. De l’estira-i-arronsa i de la reciprocació dels diversos usos i tendències personals, comunament van anar aprofundint en una especulació sobre la condició en què es troba el món del gravat als nostres dies, després d’una tan longeva i extensa tradició en la historia de l’Art. La seva gran validesa en l’àmbit de les més recents creacions artístiques el posiciona dins de les arts d’una major riquesa visual i de gran abast comunicatiu pel que fa a les seves múltiples possibilitats interpretatives. En conseqüència, totes elles s’avenen a reconèixer que, en les seves aplicacions, el gravat és vigorós i enèrgic atès que convida a generar un complex de nombroses facetes en la seva lectura; això és, s’uneix en el diàleg -propi de l’art imprès- establert entre la motllura i el suport.

Des de la constitució d’Empremtes de dones, l’apassionant esperit de col·laboració ha estat una característica inherent en l’exercici dut a terme als tallers de gravat, endemés de ser el punt de partida per a unes posteriors propostes d’intercanvi amb altres països; una casuística que les ha empès a plantejar-se de fer realitat unes possibles exposicions des d’una esfera més cosmopolita. Totes plegades, doncs, han dut a terme un bon nombre d’exposicions més enllà de Casa Nostra, per països com: Argentina, Canadà, França i Bèlgica, entre altres.

Si bé aquesta exposició col·lectiva romandrà oberta fins al 13 de juliol, és del tot evocatiu i lloable el guiatge i recorregut pel món del gravat i les seves tècniques a què van convidar les artistes, a una atenta convocatòria d’assistents, el dissabte passat.

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×