Un article de
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa
5 de maig de 2019

Herbes, flors i vi, tot un inestimable patrimoni natural i cultural

A mitjan d’abril, al Casal del Passeig, amb motiu de la 4a Edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes oblidades el Col·lectiu Eixarcolant partint de la seva proposta de recuperar el passat per a transformar el futur a través de la recuperació dels usos tradicionals de la vegetació, va conduir un important esdeveniment que es proposava donar a conèixer l’extraordinari univers de plantes ancestrals abandonades i menystingudes que tenim tan a prop, a les contrades de l’Anoia. Una vegada més, doncs, aquesta convocatòria tenia com a finalitat donar a conèixer el seu model de desenvolupament agroalimentari, substancialment molt més sostenible, més saludable i més just, capaç de proporcionar aliments de qualitat i ben assequibles per a tothom; propiciant, al seu torn, un estret vincle entre la persona i el món rural. Recuperar i donar a conèixer aquells usos tradicionals que la població dedicava a les plantes silvestres i a determinades varietats agrícoles, i també acomodar-les al seu medi i a la realitat del segle XXI, vénen a ser els reptes imprescindibles per a una veritable, més sana i equilibrada, transformació del model agroalimentari.

Com continuació d’una tasca ja iniciada anteriorment, des d’un àmbit divulgatiu, és a través d’aquesta jornada tècnica i participativa -un veritable treball col·lectiu- que es planteja l’objectiu d’establir sinergies per a aconseguir posar en valor la necessitat d’ús d’aquests productes, afavorint al seu torn la seva pròpia viabilitat econòmica. I va ser sota la convocatòria d’un taller de “Tast d’herbes silvestres comestibles i maridatge amb vins de l’Anoia”, a càrrec d’Astrid van Ginkel, que els uns vint assistents van participar d’una experiència sensorial molt especial, dissenyada per a descobrir els tresors silvestres que poblen les voreres dels camins; i, dos vins, un Sumoll Negre 2017 i un Sumoll Blanc 2018, d’uns viticultors de la Conca d’Òdena.

Maridades amb tres vins locals, diverses espècies d’herbes i flors, maridades convidaven a ser un tast a cegues, proposat de forma ordenada (pimpinella, enciam de cavaller, ruca flors, trevolet fals, vinagrella, farigola, estragó, tarongina, melissa, calamenta, menta borda, poliol, fulles de fonoll, etc.) va contribuir a submergir els assistents a un món d’aromes i sabors que en alguns casos els eren desconeguts o bé els desconcertaven per ser-los poc familiars al paladar.

Les diferents combinacions es van valorar segons uns criteris molt competents, donant peu a apreciacions i resultats diversos i particularment subjectius, dels quals se n’obté una cosa molt singular: el fet de tastar una planta i beure un glop de vi dóna peu a que pugui millorar o empitjorar propiciant un ventall de coincidències que, de retruc, incidirien en unes determinades prioritats per a les possibles combinacions. Definitivament, el resultat apuntava a ser el que realment va ser, una experiència que permetria reconèixer un món de noves alternatives tendents a donar personalitat, gust i color a la nostra cuina; bo i atorgant una especial importància al particular descobriment dels més esplèndids sabors que donen personalitat a les terres veïnes, per a aquest cas la Conca d’Òdena.

Astrid van Ginkel, instal·lada a Argençola, és alquimista d’aliments salvatges i experta en alimentació vegetals, productes botànics i ingredients a base d’herbes; endemés de ser la directora de Fitomón.
Col·lectiu Sumollant, Associació de Petits Viticultors de la Conca d’Òdena, representat en aquest acte per: Pep Llobet i Marià Miquel.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×